Una indústria conservera a Remolins: Conservas Lambies S.A.

A Remolins va obrir una indústria conservera el 1961: conserves vegetals Lambies, encara hi ha gent que la recorda. Llaunes de conserva? A Remolins? Sí, al mateix costadet de l’actual parròquia. M’he posat a buscar i preguntar, ara us ho explico.

Primer parlo de les conserves: des de l’antiguitat s’han conservat aliments amb sal, oli, fum, el sol i l’aire… però l’actual conserva és més recent: el 1795 Napoleó Bonaparte (Sí, Napoleó) ofereix un premi de dotze mil francs a qui trobi una solució per evitar malnutricions i intoxicacions alimentàries a les tropes franceses.  El 1809 guanya el premi un xef i destil·lador francès que porta anys fent provatures: és Nicolas Appert¹. L’any següent publica “El arte de preservar todo tipo de sustancias animales y vegetales durante varios años”. Amb aquest títol tant llarg explica com omplir flascons de vidre amb aliments, segellar-los amb un tap i filferro, i submergir-los amb aigua bullint per conservar-los durant molt temps. 

Al mateix temps el britànic Peter Durand² patenta el seu propi sistema: Un cilindre de llauna amb dues tapes, una de les quals té un forat per on es posa l’aliment i es segella. Realment tot plegat és una carrera contra rellotge entre els exèrcits que lluiten i han de ser alimentats. 

A Espanya la conserva es coneix quan el 1840 naufraga un vaixell francès a Finisterre i les llaunes arriben a la costa galega. A partir de llavors les conserveres de peix s’escampen per Galícia, per cert, amb cognoms catalans: Massó, Corbera, Dotras, Barreras, Burgés, Castañer, Colomer, Jover, Rossell, Buhigas, Cardona, Font, Buch, Goday, Llovet… També hi haurà conserveres de peix per Andalusia. I una mica després les conserveres vegetals s’escampen per la Rioja, Navarra, Aragó… i allà on hi hagi una bona horta. 

Ara parlo de Lambies. L’any 1958 los fabricantes de conservas de la ciudad (sic) han lliurat a l’alcalde de Tortosa (Álvaro Barlett) un projecte de cooperativa conservera para revalorizar los productos hortículas y las frutas de nuestras huertas³. No sé ben bé com acaba això de la cooperativa, però el 1961 s’instal·la a Remolins Conservas Lambies S.A.

L’Ajuntament declara la conservera com a Industria de Interés Local  amb una bonificació del 95% de la taxa d’obertura i també del 45% de l’aigua consumida durant 10 anys. No és poca cosa, són anys encara prou complicats. Cal, per exemple, permisos del Gobierno per a importar la llauna amb la qual es fabriquen els pots de conserva perquè a Europa no hi ha lliure circulació de persones ni de coses! 

Dos anys després (1963) l’Ajuntament autoritza la permuta⁴ d’una nau municipal a Remolins per una altra nau que té el senyor Lambies al Ensanche del Temple. D’aquesta manera Lambies S.A. pot ampliar les seves instal·lacions a Remolins,  en la zona on abans havia estat la plaça de bous, enderrocada el 1943.

La decisió municipal es pren perquè comportarà “una ampliación en el número de productores”. Dir productor és la manera que te el règim franquista de no dir treballador, obrer, assalariat o qualsevol altre nom que pugui tenir connotacions de classe econòmica o reivindicativa.

A la conservera de Lambies arriben els camions carregats amb fruites, espàrrecs, carxofes, xampinyons, bolets, carabasses, caragols… i també amb bajoques, aubergínyies, primentons i tomates⁵…

El promotor de tot això és l’emprenedor sinyó Vicente Lambies Algarra. Investigant tinc una sorpresa: a Benicarló l’any 1942 Lambies te una autorització⁶ per a construir i reparar vaixells de fusta; i el 1954 en té una altra⁷ per a muntar allà mateix una empresa conservera de peix i de vegetals. 

Com a les autoritzacions del Gobierno diu que és “vecino de Valencia” busco més informació sobre ell i tinc una altra troballa: sembla que és fill de Vicente Lambies Grancha⁸, un industrial, home de negocis i polític republicà que és alcalde de València el 1932, però és una sospita i no n’estic segur. 

No sé per què canvia la ubicació de la conservera de Benicarló a Tortosa el 1961 , però es veu que ja fa algun temps que Lambies es plantejava traslladar-la a un altre lloc. Anys després un antic regidor de Benicarló -Patricio Marzal- declara a una revista local⁹ que l’Ajuntament benicarlando ja li havia oferit terrenys per evitar que marxés a Vinaròs.

Finalment marxa d’allà i reinicia la seva feina conservera a Remolins amb una plantilla que pot arribar a les quaranta persones, amb jornada completa o a hores. La majoria són dones i joves. A tall d’exemple: una conservera¹⁰ de Tarragona l’any 1958 admet noies de 14 fins 18 anys, amb una jornada de 8 hores de dilluns a dissabte i un sou diari de 21,25 pessetes de l’època.

Les verdures arriben a la fàbrica, es netegen i es posen als pots de conserva. La tapa superior es segella amb una màquina governada per les operàries més expertes -anomenades tapadores– i s’esterilitzen amb l’autoclau¹¹. De les converses que mantinc amb antigues treballadores veig que la majoria treballava a hores. 

Lambies exporta els seus productes, publicita la seva marca per la ciutat i fins i tot crea el Trofeo de Tiro al Plato Conservas Lambies a una finca a Campredó que té el seu cunyat Jorge Klein, industrial de la química a Benicarló¹². Tinc constància de dues edicions del Trofeo, els anys 1969 i 1970.

Vicente Lambies tanca la conservera de Remolins a finals de 1977, quan compleix els 65 anys i es jubila, segurament per no trobar relleu generacional a l’empresa. Mor a Tortosa pocs anys després, el 1985. 

Encara avui hi ha memòria popular de la seva activitat. Ara algú em fa pensar que els pastissets que jo menjava de petit potser estaven fets amb confitura de carabassa envasada per Lambies. Remolins, la mare dels barris tortosins. 

FERNANDO JAIME SOLER

Agraïments: Mercè Ferré Andreu, Michel Otero Roselló, Joan Benet Toha, Joan Benet Andreu, Cinta Toha Roig, José Mauri Lluís, Sònia Mauri, Valer Gisbert, Filomena Pegueroles, Pepita Curto Forés.

Notes:

1. Nicolas Appert (1749-1841): Xef i destil·lador francés inventor del mètode de preservació hermètica dels aliments i primer fabricant comercial de conserves amb ampolles de vidre. No va saber explicar per què el seu mètode afavoria la durada dels aliments. Això ho faria Louis Pasteur el 1868.
2. Peter Durand (1766-1822): Comerciant anglès que el 1810 patenta la conservació d’aliments amb recipients de llauna, vidre, ceràmica, etc. Va vendre la seva patent i aviat el sistema de conservació s’escampà pel Regne Unit i els Estats Units.
3. Diario Español de Tarragona. 3/05/1958.
4. La Voz del Bajo Ebro, número 300. 7/05/1963. La nau municipal de Remolins havia estat utilitzada provisionalment com a centre de culte fins la construcció de l’actual església de Sant Jaume a la Plaça Immaculada de Remolins (l’antiga Esplanada).
5. Aclariment per si desconeixes la realitat lingüística de l’Ebre: mongetes, albergínies, pebrots i tomàquets.
6. B.O.E. número 160. 9/06/1942.
7. B.O.E. número 215. 3/08/1954.
8. Vicente Lambies Grancha (1886-1969): home de negocis, fabricant d’alcohol i exportador de vi valencià. Polític del Partido de la Unión Republicana Autonomista  (PURA). Alcalde de València de 1932 a 1934 i diputat a Madrid.
9. Benicarló Actual. Març de 1974, núm. 34.
10. Conservera de Salvador Vidal Pons, Barri Marítim de Tarragona. Anunci a Diario Español de Tarragona, 11/07/1958.
11. Autoclau: recipient metàl·lic amb tancament hermètic que treballa amb vapor d’aigua a alta pressió i permet l’esterilització dels aliments per la destrucció dels microorganismes.
12. Destilerias Adrian & Klein , d’origen alsacià, s’instal·la el 1924 a Benicarló (Castelló) com a fabricant d’essències. Després l’empresa desenvolupa la seva tasca en tot l’àmbit de la indústria química (laca, pintura, etc…).El 1975 és venuda a Dupont.