Màfia i contraban durant l’època franquista s’entrecreuen al còmic ‘Barcelona: ànima negra’, una obra col·lectiva publicada per Norma Editorial que compta amb els guionistes Denis Lapière i Dani Jakupi i els dibuixants Rubén Pellejero, Eduard Torrents i Martín Pardo. La novel·la gràfica, que passa a Barcelona, camina a través de la història de “les llums i ombres” del Carles, que divideix el seu temps entre una vida pública respectable i una intensa activitat criminal. Pellejero diu que no s’han basat en unes persones en concret, però creu que representen a tots aquells que “s’aprofitaven de les avantatges del règim, que va crear negocis o empreses o aquells que torturaven”.
La història comença l’any 1948, en l’Estació de França de Barcelona. Carles Moreno viatja en tren cap al país veí per buscar feina. En el trajecte a Marsella coneix una dona que li ofereix treball a la seva botiga. Així comença la novel·la gràfica, editada en castellà i català, que travessa tres dècades des de la postguerra fins a l’agonia del franquisme.
El Carles, el protagonista, ha viscut sempre sota el signe de la violència. De nen, va veure el cos assassinat de la seva mare. D’adolescent, va lluitar per escapar de la misèria de la dictadura franquista. D’adult, es va llançar a l’aventura, la corrupció, el risc. Convertit en industrial, don Carles divideix el seu temps entre una vida pública respectable i una intensa activitat criminal.
Pellejero explica que el personatge es va introduint de mica en mica com l’hereu de la seva família que tenia una botiga de queviures. “El pare l’introdueix en el negoci del contraban, molt propi de l’època posterior a la Guerra Civil i això fa que conegui uns contactes que estan més a prop de la màfia”. El dibuixant ha detallat que el Carles és una persona intel·ligent amb una gran motivació per ser algú.
Per la seva part, el guionista Dani Jakupi explica que el personatge del Carles té diverses dimensions. Per una part és víctima i per això el lector li pot tenir estimació, i per altra banda és una persona que es torna dura i dictatorial. Tot i això, diu que al ser una víctima sembla que se li pugui perdonar tot, però en un moment de la història es fa difícil de justificar. Per això, diu el guionista, un dels reptes era què fer amb el personatge al final del còmic. “Volíem un personatge amb les seves llums i ombres, i no se l’excusa en cap moment, ja que es mostra tot el que fa”.
Pellejero creu que no es basen en ningú en concret al còmic, però sí que considera que els personatges sense ser ningú, van existir. “Hi representacions d’aquells que a l’època s’aprofitaven de les avantatges del règim, que va crear negocis o empreses, hi ha algú que torturava o que estava en llocs que tothom coneix”.
La Barcelona del còmic
El dibuixant destaca que és evident que al còmic es reconeixen llocs com places o estacions de la capital catalana, però en el cas dels carrers s’ha fet una mescla. Pellejero ha declarat que de base volien fer un thriller i no volien que les ubicacions interrompessin la lectura buscant els llocs concrets de la ciutat. Ha conclòs que la idea no era mostrar una Barcelona turística.
Pellejero ha indicat que el títol ve perquè Barcelona ha tingut fama de ser una ciutat negra i obscura durant bastant temps. “Ha tingut els seus barris problemàtics i underground i un costat més obscur”. Martín Pardo ha afegit que no volien una Barcelona de postal.
Jakupi, que porta vivint 32 anys vivint a Barcelona s’ha documentat llegint i parlant amb persones grans que han viscut la dictadura. “He llegit literatura però volia veure com han viscut la gent”.
Fes el teu comentari