Estem acabant la campanya electoral. Tots els partits han dit la seva i sembla que el servidors catalans del PSOE poden assolir uns escons de més, però el segon de la contesa, el president Puigdemont, que cada dia puja i s’hi decanten la majoria dels indecisos, que ja era el que més es recordava a les teles i als diaris de Madrid i d’Espanya durant els darrers sis anys i mig, amb malignitat i traïdoria, acusant-lo com a covard, que havia fugit d’Espanya amagat a un maleter d’un cotxe (i fins i tot, segons un dels candidats del PSOE català, “cagado y meado”), en aquest moment i sobretot la nit del 12, vistos els resultats, “El mal de panxa de Madrid, serà suprem”. Policia patriòtica, premsa madrilenya, les clavegueres de l’estat que pretenen imposar la seva llei, la seva llengua, els seus mètodes de vida, apaivagant la reclamació justa de la independència de Catalunya, reclamada per la majoria dels ciutadans, el mal de panxa els ha revoltat de tal forma els budells, que ja no saben per on sortir-se’n.
La mobilització revoltada és la frase que el president Puigdemont ha fet servir darrerament. “El dia 12, ha dit, ens hem de revoltar, hem d’aconseguir un vot de revolta i d’indignació”. “No tindrem futur, si ens roben l’esperança”. Ja va dir després de les eleccions generals, amb tota claredat, que mai votaria a Pedro Sánchez, fent servir el 7 diputats imprescindibles de Junts al Congrés, i no seria president si no assumia el que li demanava. I el PSOE sap que juga amb foc quan els pressupostos no es van aprovar havent-li advertit Puigdemont que l’amnistia tal com quedava redactada no era satisfactòria. Des d’ara en endavant, Junts, ja ho ha dit ben clar, i continua manifestant que l’únic objectiu és aconseguir la independència.
La diferència entre nosaltres i el PSOE és que nosaltres volem el vot per Catalunya i el d’Illa està al servei dels interessos de la Moncloa que a la vegada prometen i no fan, i divideixen els catalans. El seu objectiu és liquidar-nos, intenten coartar-nos i espantar-nos, ens espien i encara avui ens estant perseguint judicialment com a terroristes i ens espolien fiscalment. Per tant les dues alternatives són clares: uns han d’obeir el interessos per fer gran Madrid, on no els cal pagar impostos i s’hi inverteix el pressupostat i si els convé eixamplen les inversions, perjudicant tots els espanyols. En canvi, Junts el seu únic objectiu és Catalunya. Ara per ara som una de les regions més riques d’Europa però, en canvi els catalans estem empobrits perquè els diners nostres marxen a les arques de l’estat i retornen en una mínima part, que molts cops ni arriben a invertir-se malgrat haver estat pressupostats. Així no disposem de bons hospitals, metges pagats com mereixen, les nostres universitats no cobreixen les necessitats de finançament, les nostres escoles estan mancades de mestres i edificis, els serveis socials no s’atenen adequadament sempre mancats de recursos.
L’alternativa la tenim clara: seguint depenent de Madrid, sigui del PSOE o del PP, espiant-nos, espoliant-nos i tractant-nos com a terroristes, o ser un país lliure sense haver de dependre de gent que durant els darrers tres-cents anys ens han demostrat que no ens estimen. Per defensar Catalunya i disposar d’un bon govern, hem de votar, el President Puigdemont.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari