1/ Aquest estiu tornaran a tancar molts serveis sanitaris, situació
enguany agreujada, diuen, perquè no hi ha pressupostos de la
Generalitat. Mal assumpte sempre, però hi ha derivades esperpèntiques. A
Barcelona tancaran 13 dels 14 serveis de primària de malalties de
transmissió sexual. I agafeu-vos: això passarà en una ciutat que viu una
explosició de tals malalties, especialment gonorrea i clamídia i entre
els homes.
2/ El problema s’està produint a tot Europa, on es registren récords
històrics. Pirineus enllà les coses es gestionen d’una altra forma, amb
totes les excepcions vulgueu assenyalar. Però algú s’imagina Alemanya o
qualsevol país nòrdic tancant consultes especialitzades d’una malaltia
en ple brot epidèmic?
3/ L’automoció passa certa crisi de vendes. Les xifres semblen indicar
el contrari, però és que les empreses de lloguer estan salvant els
mobles al sector. Ara mateix, un de cada 4 cotxes són comprats per
aquestes empreses. Si no fos per això, les automobilístiques estarien en
números vermells. Però el benefici és inferior. És més, els
concessionaris queden penalitzats, ja que les flotes de lloguer
s’acostumen a comprar directament a la marca.
4/ Per què hi ha menys beneficis? Perquè es tracta bàsicament
d’utilitaris petits, que són habituals en el lloguer per part de
turistes. Però també per un nou fenomen de mobilitat, qui sap si amb
futur: hi ha una demanda molt flexible, fins i tot per hores, fomentada
pel teletreball.
5/ Un altre sector que toca fons des de fa temps és el de les sales de
cinema. Però en el que portem de 2024, s’està desplomant. La caiguda de
recaptació en relació a fa un any és del 62,5%. La principal associació
d’exhibidors (el 90%) es consola parlant de la manca de grans estrenes.
Tanmateix alguns títols que podien ser considerats tals, han punxat a
taquilla.
6/ La prima de risc es dispara l’endemà de les eleccions europees.
Singularment, als països més endeutats, que venen a coincidir amb grans
resultats de l’extrema dreta. Però que no hi hagi pànic: la situació ja
es posarà a lloc ella sola.
7/ Cada cop que un partit polític desapareix deixa darrere seu un
determinat nombre de morts vivents, que bellugaran fins a la següent
convocatòria electoral. És també el cas de Ciudadanos. Va morir
definitivament diumenge passat, després d’una llarga agonia. Però li
queden uns 400 regidors escampats pels ajuntaments espanyols. Comptant
que hi ha 67.515 regidors en total, la quota “zombie” és del 0,6%
8/ Un amable lector ens fa arribar l’evolució,en els darrers anys,del
preu d’una assegurança que té. El 2019, li van pujar un 11%; el 2020, un
8,7%; el 2021, el 10%; el 2022, el 9,11%; el 2023, el 9,27%; i aquest
2024, un 23,82%. Són increments molt per sobre de la inflació i de
qualsevol incidència pandèmica, que són les excuses que posen les
asseguradores.
9/ El 80% de les empreses espanyoles que podien demanar-ne, han
renunciat als fons europeus Next Generation. Tampoc es plantegen canviar
d’opinió properament. És pel tipus de projectes subvencionables? Per la
burocràcia? Segons el Banc d’Espanya, és per la debilitat de la inversió
privada, especialment entre les empreses més joves i petites. Per molts
diners que et donin, tu n’has de posar una altra part. S’entén, oi?
10/ El punt anterior recorda que la situació econòmica postpandèmica
encara no s’ha recuperat del tot. Progressem adequadament i va faltant
poc. Però encara no.
11/ La sequera es troba bé? És que ha plogut i, certament, la situació
de les reserves hidràuliques ha millorat. I sembla que ja està. Però de
debò n’hi ha per a més enllà d’uns pocs mesos? Semblava que la “millora”
era perquè hi havia eleccions, ja ens entenem. Ara potser fa l’efecte
que l’”optimisme” és més de fons, tot i que no oblidem que és altament
probable que a Catalunya tornem a les urnes el proper octubre.
Fes el teu comentari