El folklorista Joan Moreira i Ramos tenia previst traslladar-se a Barcelona, però l’esclat de la Guerra Civil va retenir-lo a Tortosa, on va estar a punt de morir. El 12 de juliol del 1936, només cinc dies abans de l’aixecament militar al Marroc espanyol contra la Segona República, Moreira va rebre l’homenatge de les entitats corals de la ciutat, que volien acomiadar-se així de l’autor del llibre ‘Del folklore tortosí’ i director de l’Orfeó Tortosí. “El Maestro Moreira, llamado a otro destino por sus deberes profesionales, puesto que no vive del arte que con tanta devoción viene cultivando, sino como empleado de una casa comercial de brillantísima historia, abandona nuestra ciudad y cesa, por lo tanto, de dirigir la masa coral del Orfeó Tortosí, que con tanto esmero había cuidado desde su fundación”, llegim a la portada del diari catòlic Correo de Tortosa el dia abans de l’homenatge, l’11 de juliol del 1936.
Joan Moreira, que formava part del Cercle Tradicionalista, treballava a l’empresa d’olis Bau, però a més era secretari personal de l’exalcalde monàrquic i diputat dretà Joaquín Bau, màxim exponent del caciquisme tortosí durant els anys vint i trenta. De fet, Bau havia patrocinat la publicació de ‘Del folklore tortosí’, com també havia finançat l’edició de dos volums igual d’importants per al tortosinisme, el corrent polític que va nàixer com a resposta al catalanisme, amb el lema ‘Ni catalans ni valencians, tortosins’. Els altres llibres patrocinats per Bau van ser la ‘Historia de Tortosa y su comarca’, d’Enric Bayerri, i el popular llibre ‘Espurnes de la llar’, de Ramon Vergés i Paulí.
El juliol del 1936, Bau també va moure els seus fils per finançar el cop militar contra el govern legítim de la Segona República, i el general Franco va premiar-lo amb un càrrec molt important, com a únic membre civil del seu primer govern militar a Burgos. El 7 d’octubre de 1936, Bau va ser nomenat per Franco com a president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastecimientos de la Junta Técnica del Estado, un càrrec equivalent al de ministre d’Economia de bàndol franquista. En este càrrec, Bau va organitzar les relacions comercials entre l’Espanya de Franco i l’Alemanya Nazi. A més, un dels primers objectius de Bau va ser crear un gran dipòsit d’or, el Tesoro Nacional, per finançar l’economia de guerra del bàndol franquista.
Però tornem a l’article del Correo de Tortosa, que inclou una fotografia de Moreira, amb el seu barret característic. Sobretot, hi destaca l’adhesió del diari tradicionalista als actes d’homenatge: “Nuestra obra periodística, estrechamente unida siempre a todo cuento tienda a elevar el sentimiento patriótico tortosinista, no podría permanecer ausente cuando se tributa un merecido homenaje al Maestro que ha sabido modelar el alma artística de un grupo selecto de ciudadanos nuestros; al músico y al escritor del pueblo, que, además, nos ha legado la recopilación de nuestro ‘Folklore’, cual preciosa joya ofrendada a la ciudad de sus amores, reflejada allí cuando reza, cuando ríe, cuando canta y cuando llora”.
Els altres diaris tortosins també s’havien fet ressò dels preparatius de l’homenatge a Moreira per part de l’Orfeó Tortosí i altres entitats corals, com els Cantaires. Per exemple, hi trobem una notícia dels assajos al diari Heraldo de Tortosa del 9 de juliol del 1936. L’endemà, el Correo de Tortosa publicava un gran requadre amb el programa d’actes de l’homenatge a Moreira, que també coincidia amb la commemoració del quart aniversari de la benedicció de ‘la Senyera’. Els actes es farien a l’Ajuntament de Tortosa, a l’església de Sant Blai i al casal de l’Orfeó Tortosí. En aquell moment, el seu president era Joaquim Fabra Miralles, pare de l’empresari i futur alcalde franquista Joaquín Fabra Grifoll. Els actes van incloure la representació teatral de la peça ‘Sirena’, d’Apel·les Mestres —qui moriria a Barcelona uns dies després, el 19 de juliol del 1936, just iniciada la Guerra Civil—, però sobretot va haver-hi un gran concert que va començar amb ‘El Cant de la Senyera’, de Lluís Millet, i va acabar amb ‘La Sardana Gran’ del mateix Moreira.
El mateix 10 de juliol, el diari El Pueblo també anunciava l’homenatge a Moreira. El periòdic dels marcel·lineros tortosins no diu el motiu dels actes de reconeixement a Moreira, però fa un resum del programa previst. “Per aquests actes hem rebut una atenta invitació que agraïm”, remarquen a la notícia d’El Pueblo, que en aquell moment ja estava dirigit per Joan Curto Pla. Com ja vam explicar, Curto Pla era el director d’El Pueblo des de primers de maig del 1936, quan Sebastià Campos Terré va marxar a Madrid per treballar al costat del tortosí Marcel·lí Domingo al Ministeri d’Instrucció Pública. Menys de tres anys després, el 10 de març del 1939, Campos Terré seria detingut a Barcelona quan va ser reconegut pel carrer pel soldat tortosí Antonio Faura Mayor, que va entregar-lo a la policia franquista. Este soldat era fill de José Faura Elies, que com el seu altre fill, José Faura Mayor, eren membres destacats de la dreta tortosina. Més endavant tornarem a Campos Terré, perquè Moreira va signar davant de la policia una dura declaració contra el director d’El Pueblo, sentenciat a mort i afusellat pels franquistes el 5 de juliol del 1939.
Moreira, Bau i la Guerra Civil
Sabem ben poca cosa, de com va anar l’homenatge a Moreira. Així, a El Heraldo de Tortosa de l’endemà, 13 de juliol, hi ha una breu ressenya de l’acte. “Todos los actos resultaron brillantísimos, pero especialmente el gran concierto dado por la noche en el local social, concierto que fué precedido de un sentido discurso del Presidente de la entidad en el que rindió justicia a la labor admirable de cuya ausencia lamentará Tortosa toda”, diu la notícia, que clou de la següent manera: “Los actos de ayer constituyeron un sentido y justo homenaje a la labor brillantísima de este enamorado del arte e incansable luchador Juan Moreira que deja aquí una obra que honra nuestra ciudad”. En canvi, el Correo de Tortosa, qui més activament havia anunciat l’homenatge, no hi hem trobat cap crònica de l’acte. Aquell 13 de juliol, dos notícies copaven les planes del diari catòlic: el nomenament de Manuel Moll Sabord com a bisbe coadjuntor de Tortosa, i el segrest i posterior assassinat del líder dretà Calvo Sotelo a Madrid, per part d’un grup de guàrdies d’assalt, com a represàlia per la mort del tinent José del Castillo. Segons el Correo de Tortosa, Calvo Sotelo, “preclaro homebre de derechas”, hauria sigut el “verdadero SALVADOR DE ESPAÑA”.
En este sentit, el Correo de Tortosa ens dóna alguna pista sobre els moviments de Bau. “El sábado llegó a su chalet de Benicássim el diputado a Cortes don Joaquín Bau, que permaneció allí hasta esta mañana en que, habiendo tenido noticia del secuestro de don José Calvo Sotelo, ha salido precipitadamente hacia Madrid. Hoy, lunes, se proponía el señor Bau estar en Tortosa”, llegim al Correo de Tortosa del mateix 13 de juliol. Durant la Segona República, Bau havia sigut elegit diputat per Tarragona a les eleccions del 1933 i del 1936, per la Comunió Tradicionalista. I a Madrid, Bau no només era amic personal del diputat dretà, sinó que també era veí del mateix edifici, al carrer Velázquez. L’endemà, 14 de juliol, va celebrar-se l’enterrament de Calvo Sotelo al cementiri de l’Almudena, i hi ha fotos de molts dels seus assistents fent la salutació feixista. Però la fotografia que més ens interessa és una de l’hemeroteca de l’ABC, en què es veu l’exalcalde de Tortosa portant el fèretre del líder de Renovación Española.
Però en el moment del cop d’estat, Bau ja es trobava a Portugal per aconseguir suports i armes per al bàndol sublevat, que havia accelerat l’aixecament militar arran de l’assassinat de Calvo Sotelo. Ja vam explicar que el líder de les dretes espanyoles havia visitat Tortosa el 10 de juny del 1936 per fer un míting al xalet que Bau tenia a la Simpàtica, davant d’un grup de tradicionalistes. “O los españoles sensatos acaban con el Régimen o éste acabará con España”, va dir Calvo Sotelo en un discurs clarament antirepublicà, que anunciava l’imminent aixecament militar. Per tot plegat, el franquisme considerava Calvo Sotelo un “protomártir” de la causa nacionalcatòlica. De fet, el Correo també anunciava el 14 de juliol del 1936 que l’endemà a les vuit del matí se celebraria a la capella del Sant Crist de la catedral de Tortosa una missa de rèquiem en memòria “del malogrado caudillo derechista don José Calvo Sotelo”.
En este context de forta inestabilitat política, amb Bau fora del país conspirant contra la República, és lògic que Moreira ajornés el seu trasllat a Barcelona per ser comercial de l’empresa d’olis del polític tortosí. “Al principi de la Guerra Civil, quan manaven els comitès antifeixistes, Joan Moreira va ser detingut”, ens relatava fa uns mesos el seu besnét, Xavier Aixendri Murall. “Sembla ser que qui els dirigia era una persona amb el malnom de ‘Chaparro’, tot i que no sé quin era el seu nom autèntic”, hi afeia. Com ja hem dit altres vegades, Chaparro era Joan Vilàs Comí, un metal·lúrgic i milicià de la UGT i el PSUC. Moreira va estar a punt de morir assassinat, però els seus captors es van emborratxar i algú que coneixia Moreira va deixar-lo marxar, dient-li que aprofités el moment per fugir i amagar-se a casa. Això va fer que Moreira s’amagués, tancat i “pràcticament sense respirar ni fer cap moviment”, fent veure que no era a casa seua. “Allà s’hi va amagar fins que tothom va abandonar Tortosa i se’n van anar a les muntanyes, pels bombardejos de la ciutat. D’alguna manera o altra, també se’n van poder anar i van fer cap a alguna caseta de camp, per la banda del Coll de l’Alba”, apuntava Aixendri.
No sabem la data exacta de la detenció de Moreira per part dels antifeixistes. Però sí que podem deduir que potser la persona que va allibar-lo va ser el president d’ERC a Tortosa i jutge popular, Francesc Cabanes March. En la documentació sobre els judicis sumaríssims de Tortosa, l’únic que va demanar que la policia franquista parlés amb Moreira va ser Cabanes March. En la seua defensa va assegurar que havia aconseguit evitar la persecució de coneguts dretans, com podien acreditar el mateix Moreira i altres persones. Tot i així, i contràriament al que havia passat amb Campos Terré, sembla que esta vegada ni la policia ni la justícia franquista no van citar Moreira, i Cabanes va ser condemnat a mort i afusellat a la muntanya de l’Oliva de Tarragona, el 15 de juliol del 1939.
A finals d’agost del 1936, Moreira encara sortia a la premsa. El 25 d’agost del 1936, el diari Lluita, òrgan del Partit Socialista Unificat i de la UGT, informava que l’Orfeó Tortosí, “dirigit pel Mestre Moreira, baix els auspicis de la Comissió de Socorro i a profit de les famílies necessitades de la localitat”, estava preparant un “gran festival Artístic Musical”. Una notícia que ens confirma que més d’un mes després del seu homenatge de comiat, Moreira havia desistit de marxar a Barcelona. “Se recuerda que dentro de breves días el Orfeó Tortosí, dirigido por el maestro Moreira, celebrará un gran festival artístico en un espacioso salón de esta localidad, bajo los auspicios de la Comisión de Socorro de esta ciudad y en el cual formarán parte todos sus componentes”, insistia el Heraldo de Tortosa l’11 de setembre del 1936. Eren dies en què se celebraven molts actes benèfics per mobilitzar la població: l’endemà, a la plaça de bous de Tortosa, al barri de Remolins, es faria un “Gran Acte Antifeixiste” organitzat per l’Agruipació Femenina del Partit Republicà d’Esquerra, per recaptar fons per als milicians voluntaris al front. Però va arribar a fer-se l’acte benèfic dirigit per Moreira? Només hem trobat un altre anunci al diari Lluita del 12 de setembre, en què no s’anuncia la data del festival, tot i que s’afirma que és “deure de bon tortosí” el fet d’assistir-hi. Vol dir això que Moreira va ser detigut abans de poder celebrar el festival Artístic Musical?
La declaració contra Campos Terré
Com tants tortosins i tortosines, la família de Moreira va acabar de passar la guerra al Coll de l’Alba, patint tot tipus de penúries i dificultats, fins que van acabar els enfrontaments i els nacionals van ocupar tota la ciutat, el 13 de gener del 1939. Però abans, l’any 1938, quan encara es refugiaven en una caseta a prop de la Font de Gràcia, va morir la seua dona, Carmen Montesinos i Reventós, a causa d’una malaltia i per falta de medicines. El músic es quedava sol amb una filla, i en acabar la guerra, com ja vam relatar, Moreira signava una declaració en contra de Campos Terré. El document està datat el 13 d’abril del 1939. Davant de les autoritats franquistes, Moreira declara que té 60 anys, que és vidu, que es dedica al comerç i que viu al primer pis del número 55 del carrer Montcada. Així, Moreira manifesta que “conoce al inculpado SEBASTIÁN CAMPOS, al que considera elemento peligrosísimo por su ínfima extracción moral capaz de toda venalidad y de toda traición”. Un llenguatge molt semblant al que s’utilitza en un primer informe de la Falange, datat el 4 de març del 1939, sis dies abans de la detenció de Campos Terré a Barcelona. Això ens fa pensar que, molt possiblement, Moreira es limita a rubricar una declaració que els mateixos falangistes li planten al davant, i més tenint en compte que el folklorista i el falangista José Baiges Ariño declaren el mateix dia.
En este sentit, recordem que vam descobrir una dedicatòria del mateix Moreira a Campos Terré, en un exemplar del llibre ‘Del folklore tortosí’ que tenia la seua filla, Victòria Campos Turón. Un dels pocs llibres que la família conservava de l’extensa biblioteca de Campos Terré, gràcies a que la mare del periodista va amagar-lo en un altell de la botiga del seu marit. “Al bon company S. Campos Terré, en prova d’afecte i bonavolença, de tot cor, Joan Moreira”, es pot llegir a la dedicatòria de l’exemplar original del 1934. A banda, també vam localitzar una breu ressenya de la recepció del llibre ‘Del folklore tortosí’ a la redacció d’El Pueblo. “Del nostre il·lustre company en la premsa, senyor en Joan Moreira, hem rebut un exemplar del seu magnífic i documentat llibre ‘Folk lore tortosí’ (sic). Agraïm la tramesa, i prometem fer-ne una recensió oportunament”, deia la nota d’agraïment publicada al diari dels marcel·lineros el 18 d’agost del 1934. Un intercanvi de bones paraules que demostra que Moreira i Campos Terré, tots dos membres de l’Associació de la Premsa de Tortosa, havien mantingut una relació força cordial i afectuosa abans de la Guerra Civil. Com a mínim, fins abans dels Fets d’Octubre del 1934, quan Campos Terré va ser detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús al port de Tarragona, i va escriure el llibre-reportatge ‘El 6 d’Octubre a les Comarques’.
Però cinc anys després de tot això, la justícia franquista posa en boca de Moreira unes paraules totalment oposades, i ell, tot i que amb el nom castellanitzat, signa la seua declaració contra Campos Terré. “Como periodista dedicó todas sus actividades a la calumnia y deshonra de cuantos elementos se destacaban en nuestra Ciudad por su honorabilidad e ideas de orden, ensañándose con preferencia con las Autoridades Eclesiásticas y personas destacadas por su Religiosidad, esta campaña la llevaba a cabo desde el periódico local ‘EL PUEBLO’ de ideología Radical-Socialista, portavoz del funesto Marcelino Domingo”, remarca la declaració. “Sabe por referencias que enrolado voluntariamente en las filas rojas obtuvo rápidamente en las mismas el grado de Comandante”, hi diu a la declaració, que també acusa Campos Terré, tot i que queda clar que Moreira parla d’oïdes, de ser el responsable d’uns fets que s’havien produït el 1933, un any abans de dedicar-li l’exemplar de ‘Del folklore tortosí’: “Sabe asimismo per referencia que capitaneó en unión de otros asesinos marxistas el asalto al Centro Tradicionalista y a la Imprenta del ‘Correo de Tortosa’”, cosa que Campos Terré va negar rotundament. Finalment, Moreira també ratifica que el periodista és l’autor del llibre ‘El 6 d’Octubre a les Comarques’. Una obra que, segons la declaració signada pel folklorista, és “un tegido de dicterios calumniosos contra las Autoridades del Barco Prisión ‘Manuel Arnús’ en donde estuvo recluido el procesado por su destacadísima actuación extremista durante el seis de Octubre de 1934 constituyendo dicho libro una exaltación del separatismo Catalán y manifestación ardiente de querer transformar España en un caos”.
Joan Moreira i el franquisme
Tot plegat, una declaració tan mal escrita que sempre hem dubtat que un text així pogués sortir de la boca —i molt menys de la ploma— del mestre Moreira. Siga com siga, el folklorista rep la consideració del règim franquista des del minut zero. Una setmana abans del final oficial de la Guerra Civil, el 24 de març del 1939, el Diario Español explica que Moreira és rebut a Tarragona pel governador civil interí i president de la Diputació, el tortosí José Francisco Grego Grego, qui havia format part de la candidatura de Bau a les eleccions municipals del 1934, i qui més tard també presidiria la Cambra de Comerç de Tortosa. La notícia de la trobada entre Moreira i Grego apareix, doncs, 14 dies després de la detenció de Campos Terré i 20 dies abans de signar Moreira la seua declaració en contra del director d’El Pueblo.
De la mateixa manera, Moreira va participar activament en les Festes de la Victòria que els franquistes van celebrar a Tortosa els dies 18 i 19 de maig del 1939. Així ho explicava el Diario Español del 24 de maig: “Seguidamente ocuparon la tribuna las Autoridades Militares, Jerárquicas y Civiles del Movimiento, dándose principi a la Santa Misa. Al llegar a la elevación, el Orfeón de Tortosa acertadamente dirigido por el Maestro Moreira interpretó el himno nacional”. Podeu llegir íntegra la crònica de l’acte, que també va tenir una concentració al carrer Cervantes, “donde se interpretaron los himnos Nacionales y los del Movimento”; i això ens fa pensar en una imatge molt coneguda del coll de Sant Joan ple de gent fent la salutació feixista.
El segon dia, a les onze del matí, va celebrar-se un Te Deum a la catedral, per celebrar la victòria nacional i pregar per Franco. “Al salir de la catedral, recorrieron nuestras calles parejas de jóvenes vestidos con los trajes típicos repartiendo el ‘Panoli’ acompañados de la gaita y el tamboril”, continua la crònica, que pinta una escena molt típica del folklore tortosí. Les festes van incloure balls al carrer Cervantes, amenitzats per l’orquestra Batavia Jazz, i també l’encesa d’una foguera a la muntanya del Coll de l’Alba. De fet, també es van guarnir i il·luminar algunes façanes d’aquella Tortosa que havia quedat gairebé enderrocada per les bombes dels mateixos feixistes durant la Guerra Civil. Però la crònica remarcava: “Con estas fiestas Tortosa se la lanzado a las calles llena de entusiasmo para demostrar al Caudillo que Tortosa vibra por España y su grandeza”.
També és cert que, en la immediata postguerra, Moreira treballa com a apoderat de la fàbrica d’olis de Bau, fins a la seua jubilació. Segons explica el Diario Español de l’1 de juliol del 1941, per les festes de Sant Llàtzer i la Petja, Moreira, com a “gerente de la Casa Bau”, apadrinava la nova bandera de la parròquia. “Fue llevada por éste durante la procesión y como cordonistas el Doctor Sabaté y el señor Anguera”. El doctor Sabaté no és altre que Secundí Sabaté Barjau, germà de Primitiu Sabaté Barjau que va ser afusellat pel franquisme el 8 d’agost del 1939, el mateix dia que l’alcalde republicà Josep Rodríguez Martínez. En canvi, Secundí va morir el 15 de gener de 1966, als 76 anys.
Però tornem a Moreira, perquè ja el 1939 reagrupa els membres de l’Orfeó Tortosí i els dirigeix fins al 1940, moment en què deixa el càrrec per motius de salut. El 12 de març de 1940, el Diario Español informa que “el camarada Juan Moreira” era el delegat de Cultura de l’Obra Cultural de Educación y Descanso, una organització sindical feixista que seguia el model de l’italiana Opera Nazionale Dopolavoro, i que durant els primers anys quaranta va mantenir relacions amb l’organització nazi Kraft durch Freude (Força per l’Alegria). Moreira era catòlic i tradicionalista, però no podem descartar que el folklorista com a mínim simpatitzés amb la Falange Española Tradicionalista y dels JONS, el partit únic de l’Espanya franquista. Per això no és d’estranyar que en esta notícia li diguen “camarada”, que és com els falangistes s’anomenaven entre ells.
Dos anys després, a Moreira li toca la Loteria de Nadal del 1942, i pot fer-se una casa a Tortosa i comprar-se un xalet a la Simpàtica, perquè els metges li recomanen viure en un lloc més alt per combatre l’asma. Nosaltres hem trobat la notícia del Diario Español del 26 de desembre del 1942, en què s’explicava que 300.000 pessetes del segon premi de la Grossa de Nadal havien caigut a Tortosa. “El agraciado ha sido don Juan Moreira, representante en esta ciudad de la casa Joaquín Bau, con el número 15.272, adquiriendo un vigésimo en la Administración número 48 en un reciente viaje que hizo a la capital de España para conferenciar con su jefe Sr. Bau”, s’afirmava en la notícia. “El señor Moreira se acordó que tenía comprado un vigésimo cuando leyó en los periódicos que se había verificado el sorteo, ignorando hasta el momento que lo sacó de un cajón, el número, y si estaba premiado”, continuava la informació, que concloïa: “La noticia ha causado grata impresión en esta ciudad máxime al saberse quién era el afortunado poseedor que con tantas simpatías cuenta entre nosotros. Le felicitamos de veras”.
Finalment, Moreira va morir als 72 anys, el 26 de gener del 1951. L’endemà se celebrava un enterrament multitudinari, i van tocar en el seu honor les campanes de totes les esglésies de Tortosa. El 24 de febrer del 1951, el Diario Español publicava un obituari titulat ‘Moreira, valor local que agranda el concepto de tortosinismo”, en què sobretot es destaca la seua contribució en la recuperació del folklore tortosí: “Toda la obra de Moreira es de Tortosa. Es obra nuestra, íntima”. Dos anys després de la seua mort, l’Ajuntament va acordar dedicar-li un carrer, just darrera del parc municipal Teodor González, tot i que ara el carrer Joan Moreira és més conegut com a passeig de les Bicicletes. En l’apartat musical, Moreira també és molt estimat per ser l’autor de l’‘Himne a la Verge de la Cinta’ (1918) i la ‘Gran Jota Tortosina’ (1933), fins al punt que el folklorista té un nano dedicat a la seua figura. A les últimes festes de la Cinta el vam poder veure desfilar al Ban Cavalcada, al costat dels capgrossos del mestre Joan Monclús i del músic Felip Pedrell.
De fet, Moreira va dedicar tota la seua vida a reactivar la cultura tradicional i popular de Tortosa. Per això, durant el mandat anterior, el govern de Meritxell Roigé va batejar el nou casal de Ferreries, a la zona de Quatre Camins, amb el nom d’Espai Joan Moreira. Així es va anunciar el 29 de desembre del 2022, quan van començar les obres a l’antiga fàbrica de l’empresa Indo. “Des de l’adquisició, i gràcies a les diferents actuacions que hi hem anat desenvolupant de manera continuada, hem recuperat bona part de l’espai i l’hem habilitat per a acollir diverses entitats de cultura popular de la nostra ciutat: ja hi són presents des de fa alguns anys agrupacions com la Colla de Diables Lo Golafre, la Colla Castellera de Tortosa, i més recentment també l’associació 4 més 1-Gaiters de l’Aguilot o els Diables Lucifers. És per aquest motiu que hem volgut posar el nom del folklorista Joan Moreira al nou equipament, amb l’objectiu de subratllar l’activitat social i de cultura popular que ja acull, i que seguirem ampliant en els propers anys amb més entitats de la ciutat”, escrivia Roigé en un article d’opinió publicat el 31 de març del 2023, menys de dos mesos abans de les eleccions municipals.
La realitat, però, és que la junta de govern local no va arribar a aprovar el fet de batejar l’hotel d’entitats de Quatre Camins amb el nom de Joan Moreira. I el tema tampoc es va sotmetre a aprovació per part del ple de l’Ajuntament de Tortosa. Hem revisat les actes de la junta de govern i en cap moment es parla de l’Espai Joan Moreira, sinó únicament de les obres a “l’antiga fàbrica SAMAR-SAMO”, en referència a les antigues instal·lacions de la fàbrica d’ulleres Indo. En el ple del 6 de febrer del 2023, la regidora Mònica Ripoll diu que les entitats tindran espais disponibles al nou Espai Joan Moreira, però oficialment el casal encara no es diu així, més enllà del que es va anunciar a la premsa uns mesos abans. I el 3 d’abril del 2023, en un altre ple, el regidor Domingo Tomàs també es refereix breument a l’Espai Joan Moreira, tot i que també parla de l’antiga Indo com a “Hotel d’Entitats de Quatre Camins”. No hi ha bateig oficial, però es fa una jornada de portes obertes el 30 de març del 2023. I algú devia ser el responsable de retolar la façana de l’edifici com a Espai Joan Moreira, i d’encarregar la cartelleria per a l’interior…
La revisió de la figura de Moreira
Tot això passava gairebé nou mesos abans de la publicació dels nostres reportatges sobre Campos Terré, que a partir del desembre del 2023 van posar de manifest el paper que va jugar el folklorista durant el consell de guerra sumaríssim contra el director d’El Pueblo. El 4 de juliol del 2024, amb motiu de l’acte per homenatjar el periodista 85 anys després del seu afusellament, els descendents de Campos Terré obrien el meló de la necessitat de revisar la figura de Moreira. “I a la llum de les investigacions de Gustau Moreno que recentment s’han fet públiques i d’altres dades que ja sabíem, podem plantejar-nos la següent pregunta: mereix realment Joan Moreira que l’Ajuntament de Tortosa li dediqui l’any 2023 un espai cultural? Hom pot adduir que la seva figura de folklorista sobrepassa amb escreix un paper en la repressió que es pot considerar tangencial. Però també podem tenir en compte, ara sí, el context, i el 1939, un cop acabada la guerra, era ben coneguda la repressió que els vencedors estaven exercint, i també es coneixien les implicacions de testificar en contra d’algú en un judici sumaríssim d’un tribunal de guerra. Per això, el testimoni de Moreira en el judici de Campos Terré potser no és decisiu en la seva condemna, però si que és un clau més en el seu taüt”, va llegir durant aquell acte un dels bésnets de Campos Terré, l’historiador Enric Segarra Sáez.
Segons va dir Segarra Sáez, “a la vista de la denúncia i els testimonis, sembla una hipòtesi plausible que l’assassinat de Campos Terré forma part d’una trama ordida des de Tortosa, en la que segurament el que menys té a veure és el denunciant i en què Moreira no n’és un testimoni innocent”. “De fet, participar en aquell judici no li va anar tan malament. Uns anys després, el 1942, de viatge a Madrid, curiosament en companyia de Joaquin Bau, va comprar un bitllet de loteria, que seria premiat”, recordava el besnét de Campos Terré. “Independentment del valor de la seva obra, que ningú posa en dubte com a font sobre la cultura popular de Tortosa, el fet de col·laborar en la repressió franquista, inclús al·legant que va exercir només de testimoni (la dona del César no només ha de ser honrada, si no semblar-ho), l’invalidaria per rebre l’honor de que un espai cultural porti el seu nom”, assenyalava.
“De fet, a partir d’aquestes línies sorgeix la reflexió sobre la necessitat de fer estudis amb aproximacions crítiques del personatges i les obres. Nosaltres no som estudiosos de l’època ni del període, però si ens fixem en la data de publicació del Folklore Tortosí (1934), i hi afegim les de la publicació de La historia de Tortosa y su comarca (1933 i 34, dos primers volum) i Espurnes de la llar (1934) i qui paga totes aquestes obres, un altre cop Joaquín Bau, queda clara la intencionalitat”, remarcava el besnét de Campos Terré. “De la mateixa manera que al segle XIX sorgeixen les escoles historiograràfiques nacionals i els folkloristes de la ciutat van al camp a cercar la personalitat original del poble (sigui quin sigui), no contaminada per la modernitat, en el procés que és conegut com el nation building, les obres d’aquests tres pròcers de la pàtria tortosina obeeixen a la voluntat d’apuntalar el tortosinisme com a projecte polític anticatalanista, conservador i clerical”.
Segons Segarra Sáez, “per aquesta raó són obres escrites en un català no fabrià (les que sób en català). Són un tortosí “tal com sona i a la manera del xef” perquè l’ús i abús dels accents circumflexos no té ni cap de peus) orientades a reivindicar el que seria un “fet diferencial” tortosí i per tant, ni catalans ni valencians”. És a dir, el lema clàssic del tortosinisme polític. “És més, és tan important el que s’inclou com el que s’exclou. Es presenten uns personatges, humils, però nobles, pagesos i pescadors. Societats idealitzades sense conflicte, que, no obstant, no permetran comprendre com uns anys després hi haurà un esclat de violència de tal magnitud”, lamentava el descendent de Campos Terré, que va arrencar molts aplaudiments al final de la seua intervenció.
Un altre dels participants en l’acte va ser el músic i periodista Arturo Gaya, membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i gran coneixedor de l’obra de Moreira. En l’homenatge, Gaya va actuar-hi en solitari, amb l’acompanyament de Sergi Trenzano. Arran de tot el que es va dir en aquell acte de record a Campos Terré, Gaya va començar a reflexionar sobre la necessitat de començar a explicar correctament els llums i les ombres de Moreira, si arribava el moment. Per exemple, amb motiu del curs organitzat per les escolar de Lo Planter i l’Aula de Música de la Terra, per aprendre a “cantar, tocar i ballar lo Folklore tortosí”. El curs va començar el 25 d’octubre passat amb una taula rodona sobre el llibre de Moreira, “la font” de la que “tenen la sort de beure” els grups de música tradicional.
Però el dilema sobre Moreira encara no havia arribat als participants en el curs. La sessió de cloenda, celebrada al Centre Cívic de Ferreries, va comptar amb la presència de Xavier Aixendri Murall, besnét de Moreira, qui va agrair “sincerament” l’esforç de Lo Planter i de l’Aula de Músiques de la Terra per escampar i dignificar el patrimoni musical de les Terres de l’Ebre. Es pot qüestionar la figura de Moreira des d’un punt de vista polític i de memòria democràtica, i alhora valorar el seu llegat musical i etnogràfic?
Fes el teu comentari