1. Els cops de calor sovintegen cada cop més en competicions esportives, tant a l’aire lliure com en recintes coberts que són autèntiques calderes. Ja es va veure el 2020, quan, arran de la pandèmia, algunes lligues de futbol van acabar-se en setmanes més caloroses fins i tot que el propi mes d’agost. Les pauses d’hidratació, en determinades circumstàncies de temperatura, es van crear llavors.
2. En aquell moment, eren uns 7.000 milions d’euros que es perdien si els torneigs no es completaven. No hi havia ni tan sols vacunes per a la covid i es jugava a porta tancada, però “poderoso caballero es don dinero”.
3. A data d’avui, el canvi climàtic ens obliga a plantejar-nos moltes coses. Per exemple, si certs espectacles públics no s’hauran de fer a cobert i amb climatització, si no volen acabar desapareixent. I ja no pels esportistes o intèrprets, segons el cas, sinó també pel públic.
4. El juny de 2013, en un concert del tenor Rolando Villazón al Palau de la Música, vam veure evacuar espectadors en camilla, víctimes de la calor d’aquell recital. A l’escenari, músics de l’orquestra es treien l’americana i es tiraven pel cap l’aigua de l’ampolleta que de vegades porten, per molt que el director intentés imposar alguna mena de “compostura”. No cal dir com suàvem. Hauria estat del cas acabar i tornar el preu de les entrades.
5. El Palau és víctima de coses així. Per exemple, l’aire condicionat, fred o calent, s’escolta. Cosa que a l’Auditori o a altres sales modernes no passa. El “silenci ambiental” és important en aquestes sales, i en un equipament nou pot resoldre’s en origen.
6. Aquell dia va ser perquè el cantant estava recentment operat d’un problema a les cordes vocals i no volia jugar-se-la amb la refrigeració. Però al Palau fa anys que miren de donar-hi solució a base de termòstat. Ara bé, un dia passes calor i un altre, fred. És una variant sofisticada de l’estadi de la pulmonia, com es coneixia “in illo tempore” el camp del Valladolid.
7. Un espai en què les graderies dels gols eren molt baixes, però que, a més, estaven “orientades” en el sentit dels vents, particularment gèlids, dominants a la zona. El Nuevo Zorrilla va reproduir el mateix defecte.
8. Climatitzar un espai històric no és fàcil. S’entén que tancat. En origen, si hi havia alguna gestió tèrmica era en forma de calefacció. El consol era que a l’estiu no hi havia temporada. Això, a més del fet que, dècades i segles enrere, la gent estava acostumada a vestir-se amb més roba que ara, i passaven millor la calor.
9. És curiosíssim llegir com patien el fred hivernal els habitants de la Roma clàssica. S’han arribat a buscar explicacions relacionades amb un metabolisme diferent, perquè no s’entendrien, dades de temperatura en mà, les capes de roba amb què es cobria tothom que s’ho pogués permetre.
10. També caldria entendre que a la Roma actual els hiverns no són necessàriament com els estius, siguin més o menys passadors. Passa el mateix, i de sempre, a París. Per què creieu que el parc parisenc de Disney ofereix preus de saldo als mesos de gener i febrer?
11. Consti que a Londres, per posar un altre exemple, hi pots anar en samarreta en dates en què, dues o tres dècades enrere, havies de portar un bon jersei i un abric gruixut. El canvi climàtic també és això, i sabem de què parlem, perquè ho hem viscut.
12. Uns últims exemples: hi ha rutes turístiques per Europa, de les concorregudes, que depenen de les marees. Els horaris cada vegada són més variables, i mira que se suposava que les marees eren regulars. Tu tens el vaixell o el pas a peu per la platja a una hora, però el dia abans t’avisen que arribis a tal o qual hora diferent de la concertada.
13. Últimament també t’informen que patiràs un vendaval huracanat impressionant i fins i tot et plantegen si voldries desistir, sense cost per part teva. Déu n’hi do.
14. Un clàssic dels viatges pels deserts del nord d’Àfrica és que les rutes començaven a les tres de la matinada per evitar les hores de més calor. De l’hotel sorties passant fred, com és normal al desert, però algunes estampes de la sortida de sol, encara amb jaqueta, eren espectaculars. Cap a les vuit del matí, l’aire condicionat del vehicle en què et portaven no donava l’abast.
15. Si l’excursió continuava hores enllà, cap al migdia i primera hora de la tarda la temperatura s’enfilava cap als 50 graus. La pregunta potser no és com estan ara, sinó com serà d’aquí uns pocs anys. Aquell sector turístic desapareixerà o aconseguirà una pròrroga per les possibles millores en matèria de refrigeració?
16. No cal anar gaire lluny. A Barcelona, el clima ha estat un punt a favor del turisme. Ara, en canvi, el major perill per a les seves expectatives turístiques és la calor extrema. Ho diu un informe d’AXA i de la Cambra de Comerç. No un model equivocat que ja comença a matar la gallina dels ous d’or, sinó la calor.
17. El futur no pinta bé en aquests àmbits. Però permeteu-nos acabar dient que, si tot això passa en el món del lleure, entès en un sentit molt ampli, què no hauríem de plantejar-nos en les activitats laborals que es desenvolupen a l’aire lliure.
18. I no és tan sols el perill d’una DANA per als desplaçaments, que no és un tema secundari.
Fes el teu comentari