La promotora Ebergy, impulsora de la central hidroelèctrica reversible d’emmagatzematge d’energia Gira, projectada entre la Fatarella i Flix, ha encarregat diversos estudis ambientals a la zona que poden condicionar el disseny final del projecte i adaptar-lo per minimitzar l’impacte de les grans basses d’aigua i de la línia elèctrica.
L’empresa Biodiversity Node és l’encarregada de fer una primera diagnosi d’avifauna i quiròpters. Durant un any es caracteritzaran les poblacions d’aus i ratpenats en una superfície de 30.115 hectàrees, unes dimensions que els responsables de l’estudi consideren “enormes i poc habituals” en este tipus de treballs. “S’ha inclòs superfície addicional on, si calgués, segons els resultats de camp, es podrien canviar els traçats inicials”, ha explicat el codirector de Biodiversity Node, Rodrigo Fernández Mellado.
Els primers informes se centren en aus i quiròpters, però també es faran estudis de mamífers terrestres, amfibis, rèptils i vegetació, entre altres elements de l’ecosistema.
Minimitzar o compensar l’impacte de la central reversible
Els estudis avaluen sobretot l’ocupació i eliminació d’hàbitats de les espècies identificades, especialment per la construcció de les basses d’aigua, que tindran una capacitat de 13 hectòmetres cúbics cadascuna. També s’analitzarà el risc de col·lisió d’aus amb la infraestructura elèctrica.
La planta tindrà una potència de fins a 1.500 MW i una capacitat d’emmagatzematge d’energia de 12,5 GWh.
“Amb la informació que obtinguem amb esta anàlisi es podran plantejar mesures per mitigar els impactes, ja siga canviant la ubicació de la infraestructura o aplicant mesures correctores perquè el projecte s’adapte a l’entorn”, ha explicat Rodrigo Fernández Mellado. També es contemplaran mesures compensatòries per als impactes que no es puguen evitar ni corregir.
La promotora Ebergy rep informes mensuals amb els avanços de l’estudi, que es traslladen als enginyers i dissenyadors del projecte. L’objectiu és que puguen tenir en compte la presència d’aus sensibles o identificar corredors més viables per a la línia elèctrica. Segons el biòleg, es tracta d’un procés amb interacció contínua entre els investigadors i els responsables del projecte per adaptar-lo a mesura que es coneix millor el territori.
Una àrea d’estudi poc habitual
Una de les particularitats de l’estudi és la seua gran superfície, que supera les 30.100 hectàrees. L’àrea analitzada comprèn espais entre la Fatarella, Ascó, Flix, Riba-roja d’Ebre, Faió, Almatret i fins més enllà de la N-211 a Mequinensa.
Segons els responsables del treball, esta extensió s’ha definit perquè tant la línia elèctrica com les basses de la central tenen grans dimensions, i els resultats de camp podrien obligar a modificar traçats o plantejar alternatives.
L’amplitud de l’àrea també implica desplegar un equip multidisciplinari amb vehicles adaptats, ja que es tracta d’un territori amb molts barrancs i terrenys argilosos amb fortes pendents.
Un ampli treball de camp
L’estudi de l’avifauna i els quiròpters va començar l’octubre del 2025 i s’allargarà fins al setembre d’enguany. Durant este període es caracteritzaran les poblacions d’aus i ratpenats, amb especial atenció a les espècies més amenaçades segons els catàlegs de protecció.
Cada mes, un equip de camp recorre tota l’àrea d’estudi durant uns deu dies. Una de les tècniques que participa en esta tasca és Esther Charles Jordán.
Per estudiar les aus, els investigadors recorren els camins de la zona i fan parades d’observació cada 500 metres, utilitzant prismàtics d’alta precisió i telescopi. En cada punt identifiquen l’espècie, el lloc on s’ha observat, l’hàbitat i si els exemplars estan de pas, alimentant-se o reproduint-se. També registren la direcció i altura de vol per identificar corredors d’avifauna i reduir possibles col·lisions amb la xarxa elèctrica.
L’equip ha instal·lat deu estacions d’escolta per detectar petits ocells passeriformes i vint-i-una estacions més per a aus nocturnes, especialment rapinyaires com mussols o ducs. A més, s’han definit set punts d’observació en altura per identificar grans aus rapaces com l’àliga real o l’àliga cuabarrada.
Un d’estos punts és el Mirador de la Ribera d’Ebre, des d’on s’observa tota la vall de l’Ebre a l’altura de Riba-roja, Flix i Ascó. En esta zona és on està previst ubicar una de les basses de la central hidroelèctrica.
Per estudiar els quiròpters, els tècnics utilitzen gravadores especials que capten els ultrasons que emeten els ratpenats durant l’ecolocalització. Estes gravacions s’analitzen amb programes informàtics específics, que permeten identificar les espècies presents, quantificar la seua activitat i estudiar l’ús de l’hàbitat i els possibles impactes de l’activitat humana. També es revisen refugis identificats i es fan observacions visuals.
Descarten canvis en l’ecosistema
Els experts també descarten que les noves basses d’aigua generen un nou ecosistema o canvis significatius en la biodiversitat actual. Segons expliquen, el seu ús intensiu —s’ompliran i es buidaran gairebé cada dia— ho impedirà.
“No hem de pensar en un aiguamoll o una zona humida. Seran basses impermeabilitzades per evitar fugues i la gestió de l’aigua no permetrà que es cree una comunitat de fauna estable que hi puga viure de manera continuada”, ha assegurat el codirector de Biodiversity Node.
Fes el teu comentari