1. El Barça juga un partit de Champions amb el Newcastle i la notícia acaba sent no el resultat (un 7-2 esplendorós), sinó que als aficionats anglesos els han robat i estafat a cor què vols. Algú s’ha consolat dient que eren uns hooligans, fins i tot que millor que certs visitants quedin dissuadits de venir a la capital del país…
2. Però no ens enganyem. No és turismofòbia. Barcelona té un model turístic que xoca frontalment amb la convivència ciutadana i el civisme més elemental. És volgut i viu encara del gran espot publicitari dels Jocs Olímpics de 1992. Certes qüestions de delinqüència, pròpies de les zones turístiques, només ho empitjoren.
3. Per descomptat, aquests elements no faciliten atreure un turisme d’autèntic poder adquisitiu i pacífic i respectuós. Potser serà difícil canviar-ho mentre aquesta activitat representi ja el 14% del PIB barceloní (fins no fa gaire era el 12%) i més del 10% de l’ocupació. Però la gallina dels ous d’or fa temps que comença a rebentar.
4. I el problema no és únicament barceloní. Molts municipis del país estan imitant-ne la forma de fer. És difícil criticar-los, perquè tothom s’ha de buscar la vida i, a més, no posarem de volta i mitja pobles i petites ciutats per fer el que tolerem i consentim a Barcelona. Una altra cosa és quan la bombolla esclati. Barcelona se sobreviurà a ella mateixa. Als seus imitadors, les circumstàcies els passaran per sobre.
5. N’hem parlat en ocasions anteriors. Aquí, una: https://www.marfanta.com/2023/07/23/la-gallina-dels-ous-dor-ja-esta-rebentant/
6. 1.800 pobles d’Espanya tenen un únic habitant. Poble no vol dir necessàriament municipi, que consti. Però la foto de l’Espanya buidada no és menys impactant.
7. Un altra dada al respecte del punt anterior. Un dels sectors emprenedors més dinàmics en els darrers anys és el de serveis itinerants per a persones grans de les zones buidades que no poden desplaçar-se. Perruqueria i odontologia concentren el gruix de l’oferta i la demanda.
8. Hem tingut una temporada particularment llarga d’alertes meteorològiques. Tant, que potser no les trobem a faltar, però ens fa “dubtar” del bon temps… Consti que més que problema de si plou o fa sol, és que tothom que pinta alguna cosa al món de Protecció Civil no se la vol jugar, desprès d’experiències com les de la dana de València. Això, al punt d’exagerar en moltes ocasions.
9. S’han disparat les trucades al 112 i és esperable si hi ha més emergències. Et poden dir que hi ha més conscienciació i responsabilitat social, però xifres a banda, voleu dir que no és també cosa del clima creat?
10. Diumenge passat parlàvem del “bé” que va anar tot el primer dia de les obres ferroviàries al Garraf. I ens piquen el bitllet a compte del que va passar l’endemà i els dies següents. És veritat, després d’un “debut” que ningú no esperava, l’endemà va ser ja una altra cosa. Fins i tot més complicat que l’anomalia normalitzada que viu Rodalies de fa molt.
11. Però és que les anomalies, siguin posteriors, anteriors o simultànies, venen a confirmar el problema de fons. Murs i viaductes cauen a trossos. Les vies i les catenàries, fetes miques. Els trens, no gaire millor. Els més nous són de fa 22 anys i aquests, encara. Les unitats de dos pisos provenen de 1988, no envelleixen precisament bé i a partir d’enguany haurien de començar a ser rellevades.
12. Un factor afegit. Més trens, o més nous, serveixen de res si la infraestructura no es posa al dia? És com injectar més aigua a una canonada que s’aguanta amb fils.
13. La Generalitat posarà en marxa properament un servei de tren a l’aeroport, amb uns senyors trens nous de trinca, però sembla que ningú hagi pensat que han de circular ja no per unes vies obsoletes, on hi ha incidències a diari, sinó que estan col·lapsades. Colls d’ampolla inclosos, com l’estació de Passeig de Gràcia, on els trens fan cua al túnel per poder-hi entrar.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari