Quan es complixen tretze anys de la declaració de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre per part de la UNESCO, el COPATE ha organitzat a Horta de Sant Joan el primer congrés de la marca, amb l’objectiu de “crear sinergies i aliances” i fer que esta distinció actue com una eina real de transformació i activació del territori.
La trobada, que reunix 125 persones, servix per presentar noves estratègies d’innovació i per obrir el debat sobre alguns dels grans reptes pendents. Entre estos, destaca la necessitat de disposar d’un finançament estable i estructural que permeta desplegar projectes de manera continuada, sense dependre només de subvencions temporals. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre també està pendent de l’aprovació de l’ampliació que ha d’incloure tot el territori.
Este dijous ha començat a Horta de Sant Joan el primer congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, una cita pensada per reflexionar sobre els reptes de la marca i del territori, i per consolidar un model de desenvolupament sostenible a partir de les oportunitats que obrin la innovació i la intel·ligència artificial.
La necessitat de donar contingut a la marca
Entre els ponents de la primera jornada hi han intervingut Xavier Cazorla, d’Elements, i Montserrat Peñarroya, directora de Quadrant Alfa. Cazorla ha defensat que les Terres de l’Ebre han d’identificar els seus “valors profunds” i convertir la Reserva en “un gran reservori de coneixement per preparar el futur”.
Segons l’expert, el “repte” és no centrar-ho tot només en la marca, perquè la Reserva de la Biosfera és “una marca tan potent, coneguda i reconeguda, que es pot menjar el contingut”. Per això, ha apostat per impulsar “accions molt concretes” amb una mirada a mitjà i llarg termini, com ara el diàleg entre els dos parcs naturals o la conservació dels oficis tradicionals.
Cazorla ha remarcat que “la Reserva és la mirada col·lectiva” i que convertir-la “en un actiu i en un atractiu, sobretot per a la identitat dels que viuen aquí”, ha de ser l’element principal per marcar el full de ruta.
La intel·ligència artificial com a eina de coordinació
La investigadora i consultora Montserrat Peñarroya ha exposat davant dels empresaris les possibilitats que oferix la intel·ligència artificial, tant per a les empreses com per a la mateixa marca Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.
Peñarroya ha presentat eines de productivitat i de simulació, com ara els “bessons digitals”, que permeten provar estratègies, campanyes i serveis abans d’aplicar-los. També ha explicat que la IA pot tindre aplicacions en la governança de la Reserva, si s’entrenen sistemes a partir dels documents estratègics de la marca perquè tots els agents públics i privats implicats puguen treballar de manera coordinada.
El COPATE reclama recursos propis per desplegar polítiques de territori
Per poder tirar endavant accions i projectes de futur, el COPATE, com a ens gestor de la Reserva de la Biosfera, reivindica que la marca dispose d’un finançament estable i estructural, i no depenga només de subvencions i ajudes puntuals. És el cas del primer congrés, que s’ha finançat amb els Fons de Transició Nuclear.
El president del Consorci, Ivan Garcia, ha afirmat que “hem de poder tindre un equip tècnic i una capacitat econòmica per seguir desenvolupant polítiques que vagin bé a tot el territori”.
En la mateixa línia, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha assenyalat que “és hora de fer ja passos ferms i decisius” per “invertir i créixer”. Gonell ha defensat que cal aprofitar el context dels fons europeus i dels fons nuclears per impulsar “aquest desenvolupament sostenible”, del qual el territori pot ser “model” a Catalunya.
El delegat també ha subratllat que “hem de creure que la sostenibilitat mai és una limitació, al contrari, és una oportunitat d’innovació i de creixement”. Segons Gonell, les Terres de l’Ebre han de funcionar com un laboratori de proves pilot en àmbits com l’agroalimentació, el turisme sostenible, la transició energètica i la innovació tecnològica, amb l’objectiu d’impulsar un model de creixement sostenible, equilibrat i econòmicament viable.
Creure en la Reserva de la Biosfera des del mateix territori
La necessitat de creure en la marca des de dins també ha estat reivindicada per Ivan Garcia. El COPATE ha organitzat el congrés amb la voluntat que tinga continuïtat anual, perquè el territori “s’impregni i conegui” la marca Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre, i després la puga “exportar”, tenint en compte que disposar d’esta acreditació “té un valor incalculable”.
Este és un dels objectius de la trobada que Horta de Sant Joan acull este dijous i divendres a les instal·lacions del celler Les Vinyes del Convent. L’empresa hortolana és una de les tres del municipi acreditades amb la marca. A la Terra Alta, en són 38.
L’alcalde d’Horta de Sant Joan, Jordi Martin, confia que el congrés servisca per fer créixer estes xifres, ja que la marca ajuda a fer valdre el patrimoni natural, cultural i històric que acompanya els productes i serveis que s’oferixen dins de la Reserva. Martin ha expressat el desig que “aquells que no estan convençuts o no coneixen del tot el projecte, puguin agafar idees i les facin seves per fer més gran aquesta marca”.
Ponències, taules rodones i activitats per compartir bones pràctiques
El congrés ha programat ponències, taules rodones i activitats gastronòmiques i enològiques per compartir experiències i bones pràctiques que aporten valor afegit als productes, al patrimoni, al paisatge i a les empreses del territori vinculades a la marca Reserva de la Biosfera.
Al món hi ha 759 Reserves de la Biosfera declarades per la UNESCO, repartides en 136 països. Espanya, amb 55, és l’estat que en té més, i la primera jornada del congrés acabarà amb la presentació de la marca de la xarxa espanyola que les integra.
Fes el teu comentari