La crisi econòmica a causa de la pandèmia del coronavirus pot ser més greu a les zones rurals que depenen sobretot del turisme. Però les característiques de les Terres de l’Ebre poden beneficiar la seua recuperació. Així ho apunta un estudi elaborat pel director de la Càtedra Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, que analitza el pes de l’allotjament, la restauració i l’oci en relació al Producte Interior Bru (PIB) i al nombre de cotitzants a la Seguretat Social per territoris i per comarques catalanes. Unes activitats que conformen l’esquelet de les activitats a les destinacions turístiques, i que possiblement seran les últimes a reprendre l’activitat en les mateixes condicions que abans de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus. Això fa preveure que els territoris de Catalunya en què el sector turístic i de l’oci tenen un major pes dins el PIB veuran possiblement més afectada la seva economia.
L’objectiu de l’estudi és tenir un mapa més clar de la situació i conèixer la rellevància dels factors territorials en la incidència econòmica. La zona de l’Alt Pirineu i l’Aran, on les activitats turístiques tenen un 24,92% del pes dins el PIB i un percentatge semblant en cotitzants, és el territori més afectat, molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 10,93% del PIB. Darrera l’Alt Pirineu i Aran hi ha les Comarques Gironines, amb un 13,62%, seguides del Camp de Tarragona amb un 12,10%.
Per contra, Ponent (6,94%) i les Comarques Centrals (7,76%) són les menys dependents del turisme, seguides de les Terres de l’Ebre, territori que també es troba a la part baixa d’aquesta escala perquè les activitats turístiques suposen el 8,15% del PIB. De fet, en el cas de les Terres de l’Ebre, s’observa una lleugera diferència si l’anàlisi es fa en funció del número de cotitzants a la Seguretat Social enlloc de fer-lo en funció del pes del PIB. Així, la seva situació empitjora i passa a superar gairebé un punt la mitjana catalana, que és del 10,34%. També hi ha diferències substancials per comarques: el Montsià és la que té més cotitzants en les activitats vinculades al turisme i l’oci amb un 12,17%, i la Ribera d’Ebre, la que menys, amb un 9,23%.
“Val a dir que a les Terres de l’Ebre hi ha altres sectors com l’agrari o agroalimentari que poden compensar aquesta situació”, afegeix el director de la Càtedra. A més a més, assenyala també que les característiques del turisme en aquest territori, poc massificat i amb nombrosos espais d’interès natural, pot beneficiar la seua recuperació una vegada se superi el confinament.
Pel que fa al Camp de Tarragona, si s’analitza el pes del turisme sobre el PIB, la comarca més dependent és el Baix Penedès amb un 15%, seguida del Baix Camp (14,27%), xifres notòriament superiors a les de Terres de l’Ebre. Val a dir però, que tot i la importància que el sector turístic té al Baix Camp i al Tarragonès, lligat principalment a Port Aventura i a la Costa Daurada, aquestes dues comarques no són tan dependents del turisme gràcies al pes del sector industrial i a la seva diversificació econòmica. “En el cas d’aquestes comarques caldrà possiblement implementar polítiques de suport al sector per pal·liar els efectes de la pandèmia, perquè, sens dubte, és un motor de l’economia territorial”, alerta Duro.
Si l’anàlisi es fa per número de cotitzants, el Priorat, que té el 14,95% de la població treballant en activitats turístiques i d’oci, passa a encapçalar el rànquing. Per contra, la Conca de Barberà i l’Alt Camp són les que tenen una menor dependència d’aquest sector, tant si s’analitza el pes sobre el PIB com el número de cotitzants
Per fer aquest anàlisi s’han fet servir les dades de l’IDESCAT i del BBVA Research, del 2017, el darrer any disponible, en el cas del PIB. I s’ha pres de referència la mitjana trimestral del total de cotitzants del Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i del Règim Especial de Treballadors Autònoms del 2019, en el cas de l’anàlisi per número de cotitzants.
Fes el teu comentari