El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i l’Associació de Cooperatives de l’Oli del Baix Ebre i Montsià, han presentat esta setmana una bateria de 25 esmenes als diferents ponents dels grups parlamentaris de la comissió de Territori del Parlament de Catalunya. L’objectiu del text és aconseguir que la protecció de les oliveres monumentals proposada siga compatible amb el manteniment de l’activitat agrària i la pagesia del territori. De fet, les tres entitats hi denuncien les “greus restriccions” que pot comportar la proposta de Llei per a l’activitat agrària, com ara la impossibilitat de modernitzar o canviar l’orientació productiva de les plantacions d’oliverars d’aquelles parcel·les que tinguen arbres catalogats com a monumentals, així com la impossibilitat de realitzar esporgues severes per rejoveniment dels oliverars monumentals, per millorar-ne la fructificació. Altres problemes que denuncien són l’assumpció exclusiva, per part de la pagesia, del sobrecost i lucre cessant del manteniment dels oliverars monumentals. I és que, tot i que la proposició de Llei considera estos oliverars un patrimoni ambiental, agrari, cultural, social, històric i econòmic de Catalunya a protegir, fins i tot imposant sancions desorbitades pels seus incompliments, no proposa cap mesura de suport directe a la pagesia afectada.
Per tant, tot tement que la proposició de Llei tinga l’efecte contrari que pretén, és a dir, l’abandonament d’estos oliverars mil·lenaris per part de la pagesia que els ha vingut mantenint al llarg dels anys, les tres entitats van decidir treballar conjuntament per poder adequar l’objectiu de protegir les oliveres monumentals a la realitat del sector agrari. En este sentit, les principals esmenes presentades pretenen, en primer lloc, acotar l’àmbit d’aplicació de la proposició de llei, només a les oliveres mil·lenàries. Una proposició que es diferencia de la inicial, on pràcticament es pot protegir qualsevol olivera, independentment de la seua edat, només perquè hom consideri que té un interès paisatgístic o cultural.
En segon lloc, es demana l’articulació d’un ajut per la pagesia que les mantingui i que cobreixi els sobrecostos i lucre cessant que causen a l’explotació. Per tant, es reclama que hi hagi una contraprestació econòmica a la pagesia afectada per aquesta Llei. “No és acceptable, una llei que diu que els oliverars monumentals són patrimoni de Catalunya (més de 7 milions d’habitants), però que els que han de cobrir els costos de mantenir-los sigui menys de l’1% de la població activa de Catalunya, la pagesia”, han afirmat en un comunicat. Per este motiu, es demana que dels 34.000 milions d’euros del pressupost de la Generalitat del 2017 es puga destinar un mínim d’1,2 milions d’euros (un 0,0035% del pressupost) a la pagesia que tindrà l’obligació de mantenir-los. “No es pot pretendre protegir un patrimoni de Catalunya, de tant valor, segons proclama la proposició de llei, sense diners”, hi afegeixen.
“En tercer lloc, no entenem que en la proposició de llei no es compti ni amb el Departament d’Agricultura ni amb els representants de la pagesia, com a membres de la Comissió Tècnica encarregats de decidir aspectes com opinar respecte la metodologia emprada per catalogar les oliveres monumentals, validar els informes rebuts dels funcionaris, opinar respecte la inclusió de les oliveres i oliverars monumentals indicats, suggerir formes integrades de protecció i millora del patrimoni ambiental”, afirmen les entitats. “També reclamem la participació del Departament d’Agricultura en l’elaboració de la fitxa d’oliveres monumentals i el seu llistat”, continua la nota.
Finalment, es demana una reducció de les multes que preveu la proposició de Llei en cas de sanció, per ser abusives i desorbitades. La proposició de llei indica, per exemple, que una esporga severa o una arrencada d’aquestes oliveres monumentals, pot arribar a suposar una multa de fins a 500.000 euros. “Si tenen tant de valor per a Catalunya, aquestes oliveres a protegir, no s’entén que la proposició de Llei no destini cap recurs per la seva protecció efectiva”, conclouen. // Foto ARXIU ACN.
Fes el teu comentari