La diversificació econòmica, una formació especialitzada, millor connectivitat i transport públic o una aposta cultural participativa són alguns dels factors que poden frenar el despoblament i retenir i atreure talent a la Terra Alta. El Consell Comarcal ha dut a terme una diagnosi socioeconòmica amb la participació de 92 persones, de diferents àmbits, en sis tallers d’anàlisis. Els resultats destaquen que cal impulsar la indústria agroalimentària i el turisme per generar oportunitats i revertir la pèrdua de població. La comarca avisa que “la manca d’un model propi de gestió forestal i transició energètica” posen en risc els actius agraris i turístics i aposta per una governança “renovada, més compartida i participada”.
En la presentació dels resultats de la diagnosi, aquest divendres al Poble Vell de Corbera d’Ebre, s’ha debatut sobre el model agrícola de la Terra Alta, la cultura com a element de desenvolupament econòmic i turístic, la sostenibilitat ambiental, el model de governança i els recursos.
En la presentació s’ha pres el compromís de trobar “els instruments” per assolir els reptes de la comarca. Les sis sessions de treball telemàtiques es van fer durant el mes d’abril, amb el finançament del SOC Treball a les 7 Comarques – Terra Alta Més, i han identificat “els punts crítics i les oportunitats” per revertir el despoblament, millorar els serveis, atreure i retenir talent, valorar el sector agroalimentari i millorar la formació i l’ocupació.
La diagnosi destaca “aspectes cabdals” que sovint passen desapercebuts en les polítiques de desenvolupament. D’una banda, l’arrelament que fomenta la cultura i la participació en activitats culturals, i de l’altra, el contacte i les relacions socials, que tenen un aspecte positiu amb xarxes d’atenció i ajuda, i un aspecte negatiu com és el control i la sanció social cap a comportaments no normatius.
La comarca també necessita “recursos humans i econòmics” per donar suport a les polítiques actives i de desenvolupament econòmic. Falten espais de coordinació entre els diferents agents que impulsen aquestes polítiques i cal una governança “renovada, més compartida i participada” perquè la ciutadania aporti la seva opinió sobre el model de desenvolupament de futur.
Un dels punts forts de la Terra Alta és “la baixa congestió dels serveis bàsics”, que permet una atenció “més personalitzada i integral” i més qualitat de l’atenció rebuda. Per contra, els entorns rurals no disposen d’oferta de serveis especialitzats sanitaris, culturals o formatius. Això obliga a millorar la connectivitat, tant de les telecomunicacions com de la xarxa de transport públic.
La Terra Alta és la comarca de Catalunya amb més pes del treball autònom i predomina l’autoocupació i les microempreses, D’aquí que es necessiten “espais de coordinació per compartir projectes”. Una millora competitiva s’aconseguiria amb infraestructures i serveis de suport a microempreses i a autònoms.
Pel que fa al model agrari, els participants als tallers van apostar per una relació productor-consumidor més personalitzada i menys industrialitzada i fer valer el producte local per incrementar rendes, millorar els salaris i la qualitat de l’ocupació. El turisme també ha de donar valor al sector primari i s’ha d’apostar per activitats relacionades amb les tradicions i el patrimoni cultural, natural, històric i paisatgístic de la Terra Alta, sense comprometre cap d’aquests elements. El paisatge ha de ser un dels principals actius tot i que la massificació de renovables el posa en risc.
Fes el teu comentari