Eduardo Galeano va profetitzar la frase que la història mai ens diu adéu, el que diu sempre, es un fins aviat. Mentre la llegeixo diverses vegades, em ratifico amb el periodista uruguaià. De fet, fins i tot em tranquil·litza coincidir-hi plenament. La partença del mestre i amic Salvador Fornós Casanova ens ha posat a totes les persones que l’estimem a prova. I vull pensar, i de fet n’estic plenament convençut, que el nostre comiat ha estat temporal. Curt, breu i intens, però amb una càrrega emocional molt profunda. El mestre de totes i tots, l’amic lleial i just; el marit perfecte, tal i com em va confessar la seva dona Teresa dos setmanes abans que ens deixés.
No exageraré si us dic que és un dels homes més coherents i justos que he conegut i que segurament coneixeré mai. Hom pot pensar que la meva visió de l’amic i mestre pot estar influenciada pel nostre afecte personal i polític, accentuat els últims anys. I és cert, quan l’intento definir amb poques paraules, me n’adono que és quasi impossible definir la grandesa d’un ésser com ell.
A diferència de la majoria dels seus alumnes i companys de professió, no puc valorar-lo en aquest camp, mai vaig ser alumne seu. M’imagino que, coneixent-lo, puc extrapolar les conclusions també al camp docent. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb ell com a director de l’Escola l’Assumpció de Deltebre i jo com a regidor del ram. El recordaré sempre presidint els consells escolars amb un tarannà constructiu, dialogant, pulcre i extremadament respectuós. Ja el veia en aquella època com un homenot del Delta, que, sense renunciar a la seva essència, et dirigia una escola i al mateix temps et feia de pagès a l’ arrossar, l’hort i garriga. Un mestre fent de pagès, o un pagès fent de mestre, mai he tingut clara la seva definició.
La seva ment i vocació republicana el va portar a intentar preservar el llegat històric de Deltebre. Per això la seva gran tasca al Centre d’Estudis Tirant lo Rall amb persones com Paco, Elena o Salomé, recollint testimonis sonors i visuals de l’autenticitat de la nostra gent, de la riquesa de la nostra cultura i patrimoni. L’admirava, sentia per aquell home de paraules justes i cultes el respecte i l’estima que es guanyava amb cada gest, amb cada silenci.
Mai el vaig sentir parlar malament de ningú. Volia aquell homenot del Delta al meu equip. El volíem no només pel que representava, sinó i sobretot pel que aportava, pel que ens ajudava, pel que contribuïa a definir i dibuixar un municipi socialment just però sobretot, amb arrels, actituds i conviccions plenament democràtiques.
A la política municipal falten molts Salvadors, especialment a Deltebre. Persones de poques paraules, però de fets i actituds inalterables. Persones de diàleg i contundència ideològica. Persones humils i conscients alhora de les seves capacitats. No puc expressar-vos amb paraules el dolor que m’ha produït la seva partida. Però a la vegada, em comprometo a treballar conjuntament amb el nostre equip per garantir que el seu llegat, la seva determinació i tasca no quedi oblidada. Reivindicar Salvador Fornós en uns moments on és mes necessari que mai, sense dir-li adéu. Sabem que mai podrem dir-li l’adéu definitiu. Fins aviat mestre!
JOAN ALGINET és portaveu d’ERC Deltebre.
Fes el teu comentari