El periodista Daniel Arasa acaba de publicar el llibre ‘Gent de Jesús’, que es presenta este divendres al vespre (19.00 hores) a la pèrgola de Jesús, al costat de l’edifici de l’EMD. El volum reuneix centenars de biografies i pinzellades de la vida de persones naturals de Jesús o que hi van viure durant anys, com els intel·lectuals Joan Cid i Mulet i Enric Bayerri, el científic Joaquín Landerer, el polític Vicent Beguer, el ceramista Joan Panisello o el motorista Jeremy Alcoba. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Arasa ha explicat que el llibre està estructurat seguint l’ordre alfabètic dels cognoms, en el sentit de no considerar més important una persona o una altra, en funció de si apareix abans o després.
També ha assenyalat que hi apareixen personatges molt rellevants van viure a la localitat, molt per sobre de la mitjana de les poblacions amb una demografia similar. Segons Arasa, aquest és un fet diferencial de Jesús respecte a la majoria de poblacions, perquè, a banda dels allí nascuts o altres residents civils que hi van anar a viure, el poble va ser la seu on van néixer, van tenir el Noviciat i tenen la Casa Mare dues ordres religioses (Consolació i Teresianes); va estar durant uns 50 anys el Col·legi Màxim dels Jesuïtes de la província d’Aragó (Catalunya, Aragó, València i Balears); el Seminari del Bisbat de Tortosa; el convent de les Carmelites; l’Hospital de Santa Creu i el Col·legi de la Immaculada. “Això va fer que durant anys o gran part de la seua vida residissin a Jesús no pocs que aleshores, i sobretot més tard, serien personalitats destacades a tota Espanya i fins i tot algunes a nivell mundial. De manera especial hi va haver alguns jesuïtes reconeguts en els camps social o científic, però també nombroses religioses que van fundar col·legis o hospitals a diversos països del món”, ha detallat Arasa.
D’altra banda, la majoria dels ressenyats són ciutadans de vida ordinària molt normal, una existència a la qual no hi falta grandesa, però tampoc no hi manquen casos curiosos, com qui, a principis del segle XX, quan era molt estrany que algú viatgés lluny, va fer de taxista a Nova York; o un altre que robava l’oli de la seua pròpia família per a vendre’l i afegia aigua al trull, de forma que no ho notaven fins molt més tard, quan anaven treien l’oli i es trobaven que sota era aigua. “Es donen també els ‘pioners’, les primeres famílies que van constituir el poble a partir del segle XVIII, o persones de diverses professions singulars, com enterramorts, o d’altres ja desaparegudes com les pentinadores que anaven per les cases a pentinar les dones, o els constructors de carros dels pagesos”, conclou Arasa.
Fes el teu comentari