Coincidint amb el 30è aniversari de les Jornades Europees de Patrimoni, al llarg de tot aquest cap de setmana, s’han celebrat uns cursets formatius sobre digitalització del patrimoni a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa, a la Catedral i als Reials Col·legis.
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el programa Giravolt, impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural que, coordinadament amb les entitats i els museus del país, fan possible la conservació, la restauració i la preservació del patrimoni català.
Des de peces dels museus fins a conjunts arquitectònics o jaciments arqueològics, tot és digitalitzable. I és que l’aposta per la tecnologia de l’escàner en 3D és garantia de futur, de fet, és el futur per on hauran de passar els museus i institucions que vulguin esdevenir referents en el sector.
Agafar una tauleta i anar fent fotos al voltant del cap de boc de l’Antic Escorxador des de diferents angles i amb molta cura. Repetir el procés al cadirat renaixentista de l’Exposició Permanent de la Catedral de Tortosa o a cadascun dels detalls del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties. La seva premissa és digitalitzar, divulgar i difondre el patrimoni i la mostra és la clara aposta per apropar-lo als alumnes dels diversos centres educatius de Tortosa durant aquesta darrera setmana.
I tot plegat com ho fan? A través de l’aplicació Ternio que et fusiona les fotografies convertint-les en un element en 3D. Totes les seves digitalitzacions estan penjades i disponibles al núvol de la plataforma digital Sketchfab, una mena de YouTube de l’art en 3D.
Però, més enllà de la participació ciutadana o de l’alumnat, des del Museu de Tortosa s’han importat a models 3D les peces de: el boc de l’Antic Escorxador, el peveter de Demèter, la Creu de Terme, l’Estela Funerària d’Aulus Caecilius Cubiclarus, el fogonet andalusí, la gerreta amb filtre de dues nanses amb apèndix de botó, La Cigarra o el bust d’Agustí Querol.
En aquests casos s’ha fet a través de tècniques més professionals, com la fotogrametria, que consisteix a fer centenars de fotografies al voltant de l’objecte per tal de reconstruir-ne la forma original. En el cas de peces petites, aquesta es posa a dintre d’una caixa de llum amb una plataforma giratòria i es van fent fotografies cada cop que canvia d’angle. Amb unes 36 fotos acostuma a ser suficient per a crear el model tridimensional, tot i que, en casos que requereixen una perfecció màxima fins al darrer dels detalls, s’acostuma a fer una sessió d’entre 300 o 400 fotografies. Si les peces són massa grans per entrar a la caixa, aleshores s’han d’il·luminar correctament amb llum artificial i és el fotògraf amb un trípode qui va fent les fotografies al voltant de l’objecte.
D’altra banda, també s’han fet digitalitzacions d’edificis, com ho és el cas del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, la joia del renaixement català. Per aconseguir aquesta peça s’ha utilitzat la tècnica del Làser Scan que és un aparell exclusiu que té un cost aproximat de 90. 000€ i, majoritàriament, s’usa per a l’arquitectura o per a l’arqueologia i la conservació d’edificis.
El Làser Scan impacta els seus feixos de llum sobre la superfície del monument generant un núvol de punts tridimensional que en reprodueix la seva forma. El seu radi pot anar des de 70 metres fins a un quilòmetre de distància i captura tot allò que passa en aquell entorn i moment. Ara bé, en cas de voler aconseguir imatges aèries, aquest procés es fa a través de drons especialitzats que ja duen escàners incorporats.
Un cop realitzades aquestes imatges, es poden exportar a programes específics i des d’allà crear sales virtuals de realitat augmentada, experiències immersives, o bé, exposicions virtuals. A més, també es poden enviar els mapes a les impressores 3D perquè n’imprimeixin curioses rèpliques de petit format, com les que s’han pogut visitar a la mateixa Aula Didàctica al llarg de tot el cap de setmana.
És aquesta la línia de futur que emprenen diversos museus catalans que tenen com a objectiu integrar-se en la recerca de les últimes tecnologies i també difondre, més enllà dels seus territoris, el seu llegat patrimonial. Allò que els distingeix i els fa únics, encara els en fa més si hi tenen presència a la xarxa, al núvol virtual i, en definitiva, al món de la Internet de les Coses.
Diuen que una ciutat creix i es modernitza si comença a posicionar-se enmig del sector de les TIC. De moment, Tortosa està bastant lluny en aquest aspecte, però a partir d’avui, el Museu de Tortosa ha fet una passa important. Si bé és cert que la seva presència a les xarxes podria ser qüestionada o que la web del mateix està força antiquada, el fet que ara tingui una sèrie de peces digitalitzada li juga molt a favor.
I així, com reivindiquen des del mateix projecte de Giravolt, de mica en mica, fem que es desperti el patrimoni i, amb ell, també els seus visitants.
Fes el teu comentari