Aquells tortosins que han entrat al Museu del Disseny de Barcelona atrets per l’exposició internacional ‘Banksy. The art of protest’, a banda de quedar atrapats per l’art d’aquest grafiter de rostre desconegut, segurament hauran flipat en veure, a mitan exposició, un plànol que situa la diàspora d’obres de Banksy arreu del món, i on es col·loca una obra d’ell a la ciutat de Tortosa.
Aquell trosset d’exposició, aquells 5 per 5 centímetres enmig de la foscor, ens situen (com poques vegades) en el mapa de l’art mundial més rabiosament actual.
Si després busquem entre lo centenar d’obres de Banksy exposades, que aborden d’una manera àcida la lluita climàtica, la crisi de les classes socials, la globalització, lo capitalisme ferotge, les guerres, l’estament polític o la religió, no trobem l’obra però sí la raó de la seua existència.
Banksy és un fenomen dels nostres temps, i tant Barcelona com Tortosa van tenir en els seus carrers algun dels seus grafits. En el seu llibre Wall and piece (2005), el grafiter ho explica. Banksy va visitar la capital catalana el 2003 amb el seu carregament de plantilles –la tècnica que fan servir los artistes urbans que volen anar per faena i fugir el més ràpidament dels municipals– i camí de València va parar a Tortosa, potser aconsellat per algun amic underground tortosí.
No és cap profecia, tot està escrit. Lo mateix any, que va dissenyar la coberta del disc Think tank, dels Blur, el grafiter va embrutar les parets de bell mig de Ciutat Vella pintant les escultures i les columnes de la façana de l’antiga escola Llotja de la plaça de la Verònica, en aquells temps ocupada, de colors estridents. Lo vàndal de l’esprai també va assaltar Tortosa per Setmana Santa. Totes les seves intervencions han desaparegut. A Barcelona es van netejar i a Tortosa es va tombar la casa, inconscientment, és clar. Llàstima. Sols ens queden les polaroids.
Lo Banksi tortosí, un grup d’experts i jo mateix, reunits a la terrassa del Ribera, l’hem pogut situar a l’entranyable i eteri barri del Garrofer. Una barriada fosca i amagada als ulls de l’autoritat, on l’artista internacional va poder obrar durant hores, impunement. L’únic veí del carrer de Sant Tomàs del Garrofer que queda ho pot corroborar.
El conegut grafiter va manipular una figura sempiterna de la Setmana Santa Tortosina, una vesta, per criticar la parafernàlia i l’ultraconservadurisme cristià, el que lo grafiter considera perversions del missatge de la fe.
“Amb aquesta imatge, Banksy sorprèn i fereix al veïnat”, raona un dels comissaris de l’Exposició, Andrei Nackbitya, quan al sortir de l’exposició se li pregunta per l’obra.
Fes el teu comentari