El filòsof israelià Yuval Noval Harari, en un dels seus assaigs més famosos, plantejava que difícilment tornaríem a veure una altra guerra tal com la coneixíem. La hipòtesi o la tesi en què es basava era el canvi de concepte de riquesa. Ell plantejava que ja no era el petroli ni les mines de carbó el que feien riques les nacions. Ara, la riquesa es trobava en la tecnologia i aquesta ocupava espais molt reduïts, ben bé espais tan reduïts que es podia transportar ràpidament i, per tant, feia inviable la invasió d’un país.
La teoria semblava molt bona, fins i tot infal·lible, fins que va arribar Putin i va decidir envair Ucraïna. El motiu, el que vulgueu. Una teoria podria dir que volia impedir que l’OTAN ampliés les seves fronteres cap a l’est i arribés a les mateixes fronteres de Rússia. Aquella guerra va disparar els preus de l’energia a nivells estratosfèrics. Un país que va quedar tocat per l’increment dels preus va ser Alemanya, tot i que va afectar tots els països occidentals.
Curiosament, aquesta guerra va provocar un efecte col·lateral que poca gent sap en un poble de les Terres de l’Ebre. Els criadors de porcs de l’interior del Montsià, que havien invertit en una planta de biogàs per tal de donar sortida als residus generats pels purins dels porcs, havien pogut connectar-se a la xarxa i, d’allí, entrar en producció i més tard vendre-la a Ence Energia. Bingo!, cridaren els propietaris de la planta.
El fet és que, un cop fallida la teoria d’Harari, va arribar un altre dirigent provinent de la vella economia, millor dit, d’aquells que pensen que l’únic important en l’economia són els dòlars i el petroli. Estem parlant de Donald Trump, un president del segle XX i que té a les seves mans 5.000 bombes nuclears i, tot s’ha de dir, la primera potència militar del món. Les regles del joc fins ara establertes queden totalment aparcades. L’únic principi que val és que jo mano i tu obeeixes.
El normal és que amb aquesta actitud vulgui conquerir l’Iran amb la mateixa rapidesa amb què havia fet caure el règim de Maduro. Tanmateix, el resultat ha estat un fracàs considerable; això sí, el preu del petroli disparat. El curiós del cas és que un dels països que ha sabut nedar bastant bé davant de tanta turbulència ha estat el nostre país. La raó és molt fàcil: l’aposta decidida per les energies renovables ha provocat que aquella dependència històrica dels combustibles fòssils hagi desaparegut.
El cert és que he vist com està el panorama mundial dels nous dirigents populistes, que primer disparen i després pregunten, provocant misèria i pobresa amb les seves polítiques xenòfobes i carregades d’odi. Una política decidida per una energia neta i autosuficient, que eviti la dependència dels mercats internacionals de l’energia, és un factor clau per al creixement econòmic, reduir la fractura de la riquesa i, com no!, allunyar-se d’aquells populistes que no prometen res i només sembren odi dins la societat. I, per sort, les Terres de l’Ebre podem ser avantguarda d’aquesta nova economia, lluny de l’energia fòssil que, a part de contaminar i crear desigualtats, continua, com va ser tot el segle XX, provocant guerres i crisis econòmiques.
*Batiste Forcadell, economista
Fes el teu comentari