La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s’ha entrevistat aquest dilluns amb una delegació del Comitè Regional d’Honor a les persones caigudes en la massacre de Marzabotto. La secretària del Comitè, Patrizia Zanasi, i el responsable del projecte Amedeo Merozzi, Tullio Nani, han estat rebuts per la consellera i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font. Durant la trobada, la delegació ha estat informada de les darreres investigacions que ha fet la Direcció General de Memòria Democràtica, i ha conversat amb les autoritats catalanes sobre la figura d’Amedeo Nerozzi, qui fou alcalde de la localitat italiana, i que va participar a la Batalla de l’Ebre com a brigadista internacional. La recerca ha permès concretar el municipi i la data de la mort de l’exalcalde, que va ser ferit mentre exercia com a sanitari al front de l’Ebre. Les seues despulles, però, encara no han estat localitzades.
Amedeo Nerozzi va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921. El 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, l’exalcalde va emigrar a Bèlgica, on va destacar per la seva activitat política i sindical entre els immigrats italians. En esclatar la Guerra Civil espanyola, viatjà des de Bèlgica fins a l’Estat espanyol per unir-se al bàndol republicà. Aquí va participar en la fundació de la centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge. Durant la guerra va estar en diferents fronts i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre de 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.
L’any 2018, l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines de la Fatarella, a la Terra Alta. El consistori volia reconèixer així la seva presència en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.
Gràcies a les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica, es va localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Móra d’Ebre. A partir d’aquest document, es va poder saber que Amedeo Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com es creia abans, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia a Móra d’Ebre, on va morir nou dies després.
Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Amedeo Nerozzi, però cap d’aquests documents detalla a quin dels hospitals de Móra d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.
Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la Batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.
La consellera Ciuró ha reiterat el seu compromís per continuar treballant en la recerca documental de les fosses vinculades als hospitals de Móra d’Ebre, per poder dur-hi a terme futures actuacions, tal com es va fer al mas de Santa Magdalena, que a dia d’avui és la fossa més gran de Catalunya vinculada a un hospital de sang.
La massacre de Marzabotto
D’altra banda, la massacre de Marzabotto està considerada com una de les més cruentes protagonitzades pels nazis a Itàlia. Entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, en plena Segona Guerra Mundial, les SS van arremetre contra la població civil al sud de Bolonya, en concret a les localitats de Marzabotto, Grizzana Morandi i Monzuno.
L’objectiu dels nazis era eliminar la Brigada Estrella Roja dels partisans italians, les forces guerrilleres antifeixistes que operaven des de les muntanyes properes a Marzarotto, una zona d’Itàlia on la resistència contra l’ocupació nazi va ser més forta i decisiva.
La massacre va ser duta a terme pels soldats de la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS ‒comandada pel major Walter Reder‒ i va acabar amb la vida de centenars de persones. Durant anys no hi ha hagut cap acord sobre el nombre de víctimes que va provocar aquesta matança: algunes fonts parlen de 1.830 morts; per a d’altres, la xifra fou de 770. Entre les víctimes hi va haver almenys 200 nens.
Fes el teu comentari