El jutge ha anul·lat la llicència d’obres de l’abocador de Riba-roja d’Ebre, arran del recurs dels municipis de Maials i Almatret. Segons publica este dimecres el diari Segre, els dos ajuntaments lleidatans van impugnar esta instal·lació a menys de set quilòmetres dels seus nuclis urbans. Amb tot, la sentència que els dona la raó arriba quan el dipòsit de residus ja porta dos anys en funcionament.
Al desembre del 2019, el dipòsit de Riba-roja d’Ebre ja havia superat tots els tràmits per començar a funcionar. En concret, l’empresa Lestaca Pryectos SL, formada per Urbaser i Grinyó, ja disposava del codi gestor (E-1825.19) per començar a operar al dipòsit que va construir-se al paratge de les Valls de Riba-roja d’Ebre. El codi autoritzava la deposició de residus inerts i de residus no especials a l’abocador tipus II, de residus industrials no perillosos.
Al febrer del 2020, l’abocador ja estava operatiu, tot rebent les primeres tones de rebuig de residu industrial provinents d’una planta de tractament de Constantí, al Tarragonès. El primer construït té capacitat per a 1,29 milions de metres cúbics, i el volum màxim de residus anuals era de 250.000 tones.
El polèmic projecte es va començar a gestar l’any 2008 amb un primer conveni entre l’empresa Urbaser i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. L’any 2012 va obtenir la declaració d’impacte ambiental favorable, i l’any 2013 l’autorització urbanística. El projecte va quedar paralitzat fins al 2018. El consistori va entrar en litigi amb l’empresa fins que la companyia lleidatana Griñó va adquirir el 50% dels drets i va constituir, amb Urbaser, la societat Lestaca, per explotar les instal·lacions.
A final de 2018 es va fer efectiva la compra dels terrenys a les Valls -en un àmbit de més de 30 hectàrees- i l’Ajuntament va atorgar la llicència d’obres tot i el rebombori i l’oposició que el projecte va generar a la Ribera d’Ebre i al sud del Segrià, amb la majoria dels alcaldes en contra. El Govern, des del Departament de Territori, es va alinear amb els alcaldes contraris a l’abocador per mirar de trobar escletxes legals que permetessin parar el projecte quan ja havia arribat a la fase de la llicència municipal. Finalment, i malgrat la revisió a fons de tots els procediments i les inspeccions sobre el terreny, la Generalitat va admetre que no podia frenar el projecte.
El dipòsit tindrà fins a quatre cel·les o vasos per a emmagatzemar residus de classe II, no perillosos, segons defineix i acota l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). D’entrada, se n’ha construït una amb capacitat d’1,29 milions de metres cúbics i una vida útil de gairebé quatre anys. Quan acabi l’explotació d’aquesta, s’habilitaran successivament les altres tres, les quals garantiran activitat durant uns 21 anys.
Al final de la seua operativitat, se segellaran i confinaran les cel·les, i als 21 anys d’explotació se n’han de sumar 30 més de seguiment i control a cada cel·la. S’han impermeabilitzat els terrenys per evitar contaminacions del sòl i s’hi ha instal·lat una xarxa de drenatge dels gasos i dels líquids que puguin sorgir de la descomposició –els lixiviats. Els residus es dipositen en capes que es compacten i es colguen cada dia de terra per evitar males olors i problemes sanitaris.
En la primera fase del projecte també s’ha construït un centre de valorització -amb una línia de triatge i una altra línia de premsat- que es posarà en marxa més endavant amb una capacitat per tractar 15 tones per hora. Aquí se seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades a la instal·lació adjunta. La resta d’elements valoritzables s’enviaran a altres plantes de compostatge i de valorització per ser tractades segons la seua naturalesa.
Fes el teu comentari