“Entre ells han fet este llibre que a mi m’ha semblat estupend. No per les fotografies, perquè pràcticament les tenia conegudes i vistes, però els temes que van buscar i les imatges que van trobar i van seleccionar em van semblar mol bé”. Així ha valorat este divendres el fotògraf Antonio Roca el resultat final del llibre ‘Antonio Roca Cid. Lo retratista del Rastre’, un treball a sis mans de Quimo Panisello, Roc Salvadó i Marina Pallás. Tots quatre han participat en una entrevista a Canal 21 Ebre. “El resutat ha sigut estupend, per a mi, i espero que a la gent que el puga adquirir també els agrade molt”, ha conclòs Roca.
Els autors han seleccionat una vuitantena de fotografies inèdites d’Antonio Roca, sempre amb la càmera penjada al coll per captar la vida social i quotidiana de Tortosa. El llibre es va presentar l’1 d’abril en un acte multitudinari a la sala d’actes de la UNED, i fins i tot abans de Sant Jordi ja és un èxit editorial. De fet, este mateix divendres les llibreries sol·licitaven més exemplars, tenint en compte l’interès demostrat pel públic. I és que, amb la seua tria enmig d’un llegat immens, d’unes 150.000 fotos, els autors han volgut reflectir l’evolució social i urbanística de Tortosa entre els anys seixanta i vuitanta, gràcies a la mirada d’Antonio Roca.
“Vam estar treballant els textos perquè també volíem que, com les fotografies, també fossen importants i que aportessen coses. Una vegada Roc va dir que és un llibre amb quatre mirades de quatre generacions, i m’agrada perquè realment és així. Això ha enriquit el projecte, perquè hem estat quatre persones que hem anat detall a detall, discutint les fotografies i els textos”, ha valorat Pallàs. “Ha estat un projecte molt engrescador que la gent jove també disfrutarà molt”, ha afegit la periodista.
Per la seua banda, Salvadó també ha volgut destacar que el treball en equip ha funcionat. “Les primeres fotos no, perquè era jo era molt menut, però totes les altres són de la Tortosa que jo vaig viure, la meua adolescència i la meua joventut”, ha remarcat l’historiador. “D’una banda em feia gràcia, però també una mica de respecte, perquè de vegades el que has viscut ho coneixes pitjor, històricament, que el que has estudiat. Però penso que és una visió d’una Tortosa que en part es conserva, però que en part és ancestral, i ha desaparegut, però podem copsar com s’ha transformat la societat tortosina i la mateixa ciutat, en l’aspecte físic”, ha conclòs.
Finalment, Panisello ha remarcat la bona feina de l’editor Eduard Boada, de Ganzell Edicions, així com la col·laboració del corrector Toni Cardona, responsable de l’adaptació al tortosí. “Al principi, a la portada deia ‘El retratista del Rastre’, i va ser ell qui ens va animar a anar al límit i a posar ‘Lo retratista del Rastre”, ha assenyalat el grafista i dissenyador.
Fes el teu comentari