Mentre els independentistes ens barallem per si hem d’anar o no a la manifestació de l’11-S, els espanyols fan cara seriosa i de “prunes agres”, escoltant les paraules del president del CGPJ i del TS, Carlos Lesmes, acompanyat pel rei, en la sessió inaugural de l’Any Judicial. El magistrat Lesmes, amb moltes medalles i condecoracions penjades, home de lleis essent el més alt responsable de la justícia espanyola, incompleix la Constitució i, passats quatre anys, adverteix amb l’alta responsabilitat que emana del seus càrrecs que dimitirà, si no es renova el CGPJ abans del 13-S. Els magistrats es barallen entre ells per ideologia, uns conservadors i els altres progressistes; tots volen manar pel poder polític, i malgrat ser jutges, incompleixen la Constitució. La ideologia política de cadascú els arrastra al sectarisme.
El president ha deixat passar anys incomplint la llei, amb l’excusa que els dos grans partits (PP i PSOE) no es posaven d’acord en la renovació dels membres del CGPJ. En política o en el món empresarial, quan les coses no funcionen, el lògic és que el seu màxim responsable deixi el càrrec. Al món judicial espanyol no és el mateix. Aquí tots volen ser caps d’arengada. Franco ho va deixar “atado y bién atado”, els seus seguidors volen ser caps sense discussió. Vet aquí on hem arribat, que ni entre ells s’entenen, no per raons judicials sinó per polítiques.
Lesmes, que havia de dimitir fa quatre anys, que dobla el sou que cobra el president del govern, crida amb paraules solemnes i davant el rei, que s’ha d’arreglar la caòtica situació judicial. Vol demostrar que defensa Espanya, amenaçant que dimitirà, quan queda demostrada la incompetència i la parcialitat que ha dominat el seu mandat Referent als indults concedits als líders independentistes afirma que “equivalen a fugir de la llei”. Si el president creu que no es podien indultar els líders independentistes i, en canvi, sí, en el seu moment, es van concedir als colpistes del 23-F, Espanya és pot considerar un país democràtic? Per aquest senyor, els dolents són els que convocaren un referèndum amb iguals condicions per tots els ciutadans i en canvi els militars colpistes que entraren al Congrés amb armes de foc a la mà i amb tancs al carrer, no. És que aquest senyor no ha escoltat el que s’ha recomanat des de l’ONU sobre els líders independentistes? Com ha d’assumir les recomanacions arribades de juristes democràtics, si ell, màxim responsable de la justícia espanyola, eludeix la Constitució?
El proper dia 13 s’havien de renovar els membres per representar el CGPJ per solucionar la interinitat i l’incompliment constitucional. Ja s’ha celebrat la primera reunió entre els membres judicials sense posar-se d’acord. Cadascú, incomplint la llei, marxa pel seu camí com si es tractés d’una baralla entre quitxalla de carrer. Crec i vaticino que l’incompliment prosseguirà. I el per què? Les enquestes de les eleccions generals donen per guanyador el PP i només queda un any per celebrar-les. Si n’han passat quatre, malgrat el caos provocat dins el món judicial, per què no en pot passar un cinquè i esperar el resultats electorals per mantenir la majoria conservadora? Amb això podran derogar el legislat pel govern actual i novament estaran al servei de la dreta, com comunicà l’exsenador Cosidó, “controlats per la porta del darrera”.
“Cal combatre l’independentisme”, digué Lesmes en el seu discurs. Un jutge ha combatre o ha de jutjar? Aquest senyor es creu que és un soldat amb una arma a la mà per lluitar les idees polítiques de l’adversari? Ell i els jutges ja van enredar la troca anul·lant part dels articles, de l’Estatut, aprovats legalment pel Parlament, per les Corts i referendats. I com a conseqüència de l’heroïsme patriòtic del PP, i de l’arbitrarietat del TC, els catalans ens vam aixecar davant la mala fe de tribunals i de polítics. Van anul·lar articles idèntics que funcionen a altres autonomies i allí, com els deuen considerar com espanyols de primera i als catalans ens consideren de segona, s’ha arribat on som, provocant la indignació de la majoria del poble català.
“Combatre” l’independentisme és el que van fer els membres del TC anul·lant l’Estatut, declarant il·legal el referèndum on podien votar tots els catalans, el rei dirigint-nos el polititzat discurs el 3-O, i Rajoy amb l’aplicació del 155. I a més portaren milers de “piolins” per pegar a àvies i avis a cops de porra i arrastrant-los per terra, quan només pretenien votar amb igualtat d’oportunitats per tota la ciutadania. El declararen il·legal. Era legal intervenir els telèfons dels líders catalans i dels seus advocats? I ara Marlaska ens diu que havien d’infiltrar policies per controlar “el terrorisme” dels independentistes. Com pot ser que l’exministre Margallo ja va avisar setmanes abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils succeiria coses molt significatives a Catalunya. Per el senyor Lesmes, això no és punible. Vet aquí que no accepta despolititzar la justícia. Així els jutges que ell nomena poden fer política amb l’excusa judicial.
Aquesta és la justícia espanyola i els jutges es barallen entre ells per controlar la política i des de la seva ideologia de dretes o d’esquerres, combatre els seus adversaris. Quina pena, senyor Lesmes, que hagin arribat a l’altura “del betum” i a Europa els adverteixin constantment que s’equivoquen respecte a Catalunya. Dimitint faria un servei a la seva Espanya.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari