Acció Climàtica ha posat a rodar l’Estratègia de Protecció del Delta de l’Ebre, que la consellera Teresa Jordà va anunciar al maig. Ho ha fet amb les batimetries amb què es tindrà informació “precisa i acurada” del fons marí deltaic, i sobretot dels bancs de sorres immergides que es puguen fer servir per reforçar el litoral del Delta i les zones més fràgils. Com ha apuntat la mateixa Jordà, les dades topogràfiques estaran disponibles la primavera del 2023. Després, es licitarà el projecte per dragar les sorres a la Marquesa, així com a l’illa de Buda i l’istme del Trabucador, el 2024. Des del Govern es preveu que es puguen moure 11 milions de metres cúbics d’arena, perquè les platges tinguin una amplada mínima de 150 metres, i crear sistemes dunars de protecció.
Este 28 de setmebre, la consellera Jordà ha visitat el port de l’Ampolla per conèixer els treballs de batimetria que s’estan fent al litoral deltaic, uns treballs que s’allargaran fins a final d’any. L’objectiu de tenir unes dades sobre les sorres disponibles hauria de permetre constatar quanta n’hi ha de disponible, i quines granulometries tenen per les diferents platges que s’han de “realimentar”. “És una dada fonamental per plantejar les actuacions i les capacitats de manteniment d’aquestes platges en el temps”, ha detallat la consellera.
Així, la finalitat és que les platges tinguin una amplada mínima de 150 metres i crear sistemes dunars de protecció, “una primera acció contundent” que a llarg termini només obligarà a fer-hi “petits manteniments,” com ha assenyalat Jesús Gómez, director del Departament d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre.
Les mesures per tenir les dades per fer un dragatge a “l’estil holandès” les recull la Consultora TecnoAmbiente, tot aprofitant una cartografia submarina i batimetria que estan fent de tota la costa catalana. Les mesures es prenen entre els 10 i 40 metres de profunditat. Els treballs s’allargaran dos mesos i mig, fins a final d’any. Després, l’Institut Cartogràfic de Catalunya farà també una batimetria de precisió que cobrirà tot el contorn del Delta, dels 0 als 10 metres de fondària.
Segons la Generalitat, les noves dades topogràfiques de la costa del Delta estaran disponibles a la primavera del 2023, i a partir d’aleshores es podrà licitar el projecte per ampliar i crear zones dunars i la consolidació de la zona del Trabucador. L’aportació serà d’11 milions de metres cúbics de sorra. El 2024 es preveu desplegar el projecte al Fangar-la Marquesa. Les dragues han d’extreure sorres de la bocana de la badia del Fangar per aportar-les al frontal de l’hemidelta nord, a la platja de la Marquesa, seguint “el model holandès de solucions basades en la natura”. Serà el 2024 que es preveu la redacció del projecte per fer el mateix a l’illa de Buda i el Trabucador.
Jordà ha recordat que totes aquestes actuacions, com també les que preveu iniciar aviat el Ministeri per a la Transició Ecològica –un moviment de sorres de reforç de 300.000 metres cúbics-, no es poden fer sense la implicació de totes les administracions i les entitats territorials. Per la seua banda, Gómez ha defensat que el model que proposa l’Estratègia Delta “està testat” i que és viable i assumible econòmicament moure les sorres del fons marí des de 700 o 800 metres del litoral. “El dragat és el sistema més econòmic i més sostenible”, ha insistit el delegat d’Acció Climàtica.
Sensors rastrejant el fons deltaic
Durant dos mesos i mig, es farà la batimetria entre l’Ametlla de Mar i les Cases Alcanar, “una àrea extensa amb problemes d’erosió i que requereix focalitzar esforços”. Com ha detallat Juan Ramon Vidal, cap de projecte de TecnoAmbiental, treballen amb tres sensors: un perfilador de fons –que penetra al sediment-, una ecosonda multifeix i un sonar d’escombratge lateral. “Ens dona cobertura total per fer tot el fons marí, com una topografia terra endins”, ha explicat.
La batimetria permet veure la fondària i tots els elements que hi ha, des de vaixells enfonsats, canonades, esculls artificials o altres elements naturals com barres de roca, praderies de posidònia sorres i fangs. Al Delta han de determinar on hi ha acumulacions de diferents tipus d’arenes i com es mouen els bancs a partir dels 10 metres de fons.
De moment, entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla no s’ha detectat cap “informació rellevant”. S’ha localitzat el vaixell del Correu davant de Calafat, i altres vaixells de fusta enfonsats, esculls artificials, emissaris, praderies de posidònia i artefactes, “que no se sap que són i s’anirà a mirar” més endavant.
Fes el teu comentari