Recuperar els edificis de les centrals nuclears un cop s’hagin descontaminat i reivindicar-ne el seu valor arquitectònic, paisatgístic i cultural. Així ho defensa la tesi elaborada per l’arquitecte Carlos Gonzalvo, doctor per la URV, que ha estudiat els reptes que pot plantejar, a partir de 2028, la clausura dels complexos en marxa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre així com la finalització de la descontaminació de la primera nuclear catalana. En la seva tesi ‘La arquitectura de las centrales nuclears de primera generación en España (1963-1972)’, defensada el juny passat, aposta per conèixer aquestes instal·lacions més enllà del punt de vista tècnic i treure’ls l’estigma de la perillositat, que va més enllà de la descontaminació.
Segons Gonzalvo, aquest estigma és generat pel “passat bèl·lic” d’aquesta font d’energia i per “l’hermetisme” de les empreses que les gestionen, així com pels “problemes derivats del tractament dels residus que generen però és necessari combatre’l per prendre decisions objectives sobre el seu futur”.
L’arquitecte estudia des de 2014 les “oportunitats” que detecta darrere d’aquest problema i les derivades que suposaria la reutilització d’aquestes construccions, especialment la nuclear de Vandellòs I. En aquest cas, per exemple, s’ha proposta un possible centre de protonteràpia pel tractament contra el càncer. Malgrat això, Gonzalvo no proposa cap ús concret i reclama “obrir la ment i conèixer les necessitats de la població” per veure les possibilitats que ofereix dins del seu context espacial, social i geogràfic.
En aquesta línia, suggereix possibles usos que aprofitin els avantatges d’aquestes construccions, com els grans volums d’aire coberts i superfície útil, parets de formigó de fins a set metres de gruix o soterranis protegits de la radiació. Entre els exemples xancres, apunta una incubadora d’empreses, un polígon industrial, una planta d’hidrogen verd o, fins i tot, un campus universitari.
També remarca el valor arquitectònic del disseny dels espais per elevar-les a la categoria de patrimoni abans que es perdin, com va passar en el cas de Zorita, a Guadalajara. Això, en la seva opinió, permetria deixar constància d’una tradició estètica al voltant de l’energia nuclear, iniciada durant els temps de Guerra Freda.
Fes el teu comentari