La DO Terra Alta, la plataforma i les entitats socials que rebutgen la massificació eòlica han rebut amb enuig la derogació del decret que establia les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), perquè no s’ha tingut en compte el criteri de retroactivitat que demanava la comarca. De fet, lamenten que no se’ls hagi convidat a participar en la comissió tècnica amb què la Conselleria d’Empresa elabora la nova normativa. Les entitats socials i els principals sectors econòmics de la Terra Alta temen que les promeses i els compromisos que el Govern va assolir per evitar la implantació de més parcs eòlics a la comarca s’hagin esfumat amb la derogació del decret de les ZDP i el blindatge que se’ls ha fet a participar en la redacció de la nova llei de transició ecològica.
El Govern ha aprovat este dimarts el decret per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. “Hem eliminat els obstacles que impedien o limitaven el foment de les energies renovables a Catalunya”, ha dit la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, que va anunciar la seua intenció de tirar endavant la norma a l’abril. La norma vol donar resposta a les demandes de les empreses de renovables i dels grups parlamentaris, que han aprovat sis mocions i una resolució instant el Govern a derogar el decret de 2009. El decret “preserva” els elements paisatgístics, urbanístics i els elements vinculats al medi ambient, segons Chacón, però “simplifica els tràmits i agilitza els terminis” per implementar l’energia renovable.
L’executiu ha derogat el decret del 2009, si bé “n’ha rescatat” alguns “articles beneficiosos”, segons ha explicat Chacón. El decret aprovat pel consell executiu entrarà en vigor a finals d’any, previsiblement. El Govern considera que la llei aprovada a l’etapa del tripartit establia “barreres” a les energies renovables. En concret, el decret exigia que els parcs eòlics de més de 10 MW s’implantessin en ZDP. Pel que fa a l’energia fotovoltaica, les plantes solars sobre sòl no urbanitzable només es podien fer en terrenys de zones industrials, amb una ocupació màxima de sis hectàrees, o en edificacions agrícoles, amb una superfície màxima de tres hectàrees. “Creiem que són mesures restrictives i que no permeten aprofitar l’economia d’escala”, ha assegurat Chacón. “En lloc de limitar la implementació d’aquests parcs només a unes àrees concretes”, el decret aprovat per l’executiu de Quim Torra “obre el territori a la implantació de les renovables”, ha explicat la consellera. Tot i això, els projectes eòlics i fotovoltaics hauran de “respectar” els límits mediambientals, urbanístics i paisatgístics contemplats en la normativa.
Però la invalidació de les ZDP havia de ser una salvaguarda per a la Terra Alta, que era la setena d’aquestes zones però l’única on s’han seguit projectant, reactivant i implantant aerogeneradors. No hi ha hagut en aquest tràmit “ni participació ni diàleg” amb la comarca i “l’efecte retroactiu” que se li exigia a l’anul·lació del decret no s’ha executat. “Aquesta retroactivitat l’esperàvem com un deure amb el territori però no tenim cap informació. Ha estat un altre pas sense participació ni planificació i seguim amb aquesta impossibilitat d’entrar la nostra veu dins del Parlament sobre decisions que afecten la nostra vida quotidiana”, ha denunciat Marco Bernava, portaveu de la DO Terra Alta i les entitats socials contra la massificació eòlica de la comarca.
“El problema és que es deroga sense tenir en compte criteris importants a la comarca”, ha apuntat Bernava. Un dels més importants és la “densitat”. A la zona nord de la Terra Alta, amb la normativa anterior al decret que s’ha derogat aquest dimarts, es van instal·lar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l’energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic.
La polèmica per “la massificació” s’ha avivat enguany amb la recuperació, a finals del 2018, de projectes per construir nous parcs eòlics a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Preveuen construir 30 nous molinets més. Amb aquestes centrals en marxa la comarca produirà el 45% de l’energia eòlica de Catalunya. El Consell Regulador de la DO Terra Alta ha liderat un contenciós administratiu contra aquests projectes davant la negativa del Govern a assumir les indemnitzacions que li podria suposar impedir-ne la implantació.
A més a més, el setembre passat, es publicava al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) la declaració d’utilitat pública de dos parcs més que tenen autorització administrativa des de fa anys, un a Prat de Comte i l’altre a Benifallet i el Pinell de Brai. Són les centrals dels Aligars i la Tossa-Mola Pasqual. Estan formades per 8 i 9 aerogeneradors de grans dimensions, molins de vent de 130 metres d’altura al parc de la Terra Alta i de 117 metres al del Baix Ebre, tan alts com la llargària d’un camp de futbol.
Però amb autorització i amb moltes possibilitats que es reprenguin també hi ha sis parcs eòlics més – a Horta de Sant Joan, Xerta, el Perelló, Benifallet i dos Prat de Comte- que produirien 81,5 megawatts més. A les Terres de l’Ebre també hi ha en tramitació vuit centrals, una al Pinell de Brai, una a Benifallet i la resta a la Ribera d’Ebre. Si es construeixen, la Terra Alta n’hauria d’assumir una desena més dels que ja hi funcionen.
“La Terra Alta ja suporta massa densitat i el nostre missatge és clar contra la massificació. També s’han de tenir en compte criteris d’economia real i creiem que aquí a la comarca no hi ha més espai per més aerogeneradors. Com a mínim ens hauríem d’asseure i replanificar tota la situació”, ha demanat el portaveu. A més, la liberalització de la implantació eòlica i solar i les facilitats administratives anunciades pel Departament posen encara més en alerta el territori. “Tornarem a una situació anterior a les ZDP, amb menys planificació encara i una situació que pot ser crítica” ha advertit Benava. “És un abús contra el territori que podria passar per decret de llei”, ha denunciat.
A més, la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, ha assegurat que amb motiu de l’elaboració de la nova normativa energètica s’ha creat una comissió política i una de tècnica on estan presents “des de representants de ‘micropobles’ a agents socioeconòmics del territori”. En canvi, a la Terra Alta, tot i que la promesa de participar-hi, no se’ls ha convidat. “Encara estem esperant resposta de la Generalitat sobre mocions i recursos d’alçada dels tres primers nous parcs que es volen construir i ens han obligat a anar a un contenciós administratiu per aquesta manca de consens amb el territori. Estem apartats”, ha lamentat Bernava.
Lamenten la manca de “voluntat política positiva” per solucionar la situació i que aboquin a la comarca a lluitar als jutjats o amb les protestes. “Encara que les empreses estiguin molt contentes amb les condicions del vent d’aquí hi ha altres factors que s’han de tenir en compte. La densitat és un dels primers criteris que cal plantejar sobre l’energia eòlica a la Terra Alta. No és una lluita contra les renovables o l’eòlica, som conscients del canvi de model energètic que cal, però no amb seguir amb negocis i prevaricacions sobre el territori”, ha advertit el portaveu de la DO i les entitats socials.
Els arguments de la consellera
La “massificació eòlica” d’algunes zones de Catalunya és una de les principals queixes de les plataformes contràries a l’aprovació del decret. La Terra Alta, per exemple, és responsable de la producció del 35% de l’energia eòlica del territori. “Hem copsat perfectament que no hi ha d’haver una saturació”, ha assegurat Chacón. Tot i això, la consellera ha destacat la necessitat de “conciliar” la voluntat del Govern de complir els objectius de producció d’energia renovable i les demandes territorials. “Els territoris tenen tota la legitimitat a expressar la voluntat de tenir certes limitacions, però aleshores, com a país, haurem de decidir fins a on volem arribar amb el foment de les renovables”, ha advertit. En qualsevol cas, la consellera ha assegurat que aquest és el “diàleg” que s’haurà de definir en la futura Llei de transició energètica. El Govern ja està treballant en l’elaboració d’aquesta normativa, tant en una comissió política com en una tècnica, on estan presents “des de representants de ‘micropobles’ a agents socioeconòmics del territori”. // Via ACN i Canal 21 Ebre.
Fes el teu comentari