Arriben els polítics espanyolistes a Catalunya i tots amenacen “Que ve el llop”!, parlant de Vox, emprant l’expressió usada per esglaiar els infants quan encara quedaven llops per les muntanyes i arremetien contra els ramats de bestiar. Aquesta gent d’extrema dreta, continuadors de les polítiques del franquisme, són vertaderament una amenaça. I a tot Europa es van prodigant els extremismes de dretes i no totes les tendències provenen de Hitler, Mussolini i Franco. La societat actual mai havia viscut disposant de tants mitjans com en l’actualitat. Els rics cada cop ho són més i els pobres cada dia s’incrementen. Però malgrat això, avui tothom menja, millor o pitjor, però menja, vesteix i disposa d’un sostre per jeure i conviure en família, excepte casos especials que tots els dies ens els ensenyen per la televisió. Això resultava impensable només segles enrere, on uns pocs vivien molt bé, com a senyors que eren, mentre el poble menjava com podia, en anys de fam passaven gana, anaven vestits apedaçats i amb draps i més d’un cop havien de dormir al ras. Vet aquí el perquè també els humils, molts dels quals no volen perdre el que han aconseguit gràcies a les polítiques de la socialdemocràcia, de subvencions i d’ajudes socials, i s’han passat a votar l’extrema dreta. Recordo quan arribaren els primers romanesos alguns jornalers posaren el crit al cel perquè els prenien la feina. Avui, els que han volgut treballar, tots s’han col·locat i amb més o menys capacitat econòmica poden viure còmodament i no com a indigents.
Però el meu article, estimats lectors, no va encaminat en aquest sentit. El que els vull exposar-los és que a Catalunya arriben els partits espanyols i ens amenacen “que ve el llop! Voteu-nos a nosaltres!”… I així evitarem que Vox entri a les institucions i obligui al PP -que políticament ambdós provenen de la mateixa font- legislar els disbarats que recorden més les polítiques del passat que les que ens han portat a gaudir actualment de les llibertats i la confortabilitat. I això ho diuen igual els de Podemos que els del PSOE. I fins i tot, els del PP, que han de pactar amb els seus mateixos votants escindits, i ara addictes a Vox, per formar els governs d’ajuntaments, d’autonomies i de l’Estat.
Aquests partits ens vénen a Catalunya a dir-nos que els votéssim a ells per evitar Vox. I en canvi ells són els nostres vertaders enemics perquè quan cal, els convé i si poden, sempre lluiten en contra de Catalunya. Ho tenim clar a l’Ajuntament de Barcelona, que és la segona institució política i econòmica on Collboni, en les anteriors eleccions, havent guanyat ERC, es va servir del francès Valls per donar l’alcaldia a Colau i ell pogués quedar-se com a segon alcalde. Ara novament ha perdut les eleccions, quan va dir, per actiu i per passiu, que si ell no les guanyava, mai seria alcalde. Va trair Colau sortint de l’Ajuntament sis mesos abans de les eleccions, quan les crítiques totes se les va carregar l’alcaldessa i ell se’n va deslliurar. Enganyant a tots, s’ha servit de Sirera, del PP, que sempre va dir que mai donaria els vots a Podemos, per lliurar-li l’alcaldia a Collboni. Enganys, mentides i tot fonamentat per anar contra ERC i contra Junts perquè són independentistes.
PP, PSOE i Podemos són tres formes de fer política diferents però les tres lluiten contra l’independentisme. Podemos va dir que demanava un referèndum per Catalunya. Des de Madrid, els que manen, els han dit que això és impossible; “que de lo dicho no hay nada”. A Catalunya se l’ha de continuar castigant, sense deixar-nos parlar en català a les institucions, imposant-nos la seva llengua a les nostres escoles, espoliant els nostres impostos i negant-nos les obres que necessitem per nostre desenvolupament socio-econòmic. Malgrat tenir un dèficit fiscal anual de 20.000 milions d’euros que marxen dels nostres impostos i no tornen, hem de suportar 80.000 milions en endeutament quan en els 43 anys de democràcia n’han marxat centenars de milions, que mai no han tornat a Catalunya; som els que paguem més i els que rebem menys. Ens enganyen, prometen la “lluvia de millones” però els trens no funcionen i les carreteres no es construeixen.
Vox és el nostre enèmic més clar. L’hem de combatre amb més fermesa però cal tenir present que a Catalunya el nostre adversari és el PSOE, amb Iceta, Illa i Collboni, que tota la vida han viscut “del cuento”, no han cotitzat mai a la seguretat social per la feina realitzada com a autònoms o com empleats d’empresa, i continuen vivint “del cuento” dient-nos als catalans que “arriba el llop” i que els hem de votar a ells. És la mateixa política de Lerroux que clamava als obrers contra els empresaris, baixant del tren havent menjat llagostins i begut els millors xampanys francesos i ensenyant-los als obrers una sardina de casco, explicant-los la humilitat i senzillesa de la seva vida.
Així estem a Catalunya. El PSOE diu Sánchez que ha destruït l’independentisme. Ens enganyen explicant-nos les inversions que mai arriben i Feijóo ens ve a dir que els catalans som els més treballadors i els que paguem més impostos. En definitiva: uns i altres són uns fantasmes que vénen a Catalunya a “Xupar del Bote” i continuant enganyant-nos tant com poden per fer-nos ben espanyols, parléssim tots el castellà i continuïn escanyant-nos econòmicament.
És veritat; hem de tenir por al llop però els vertaders catalans hem de veure que els vertaders felins són PSOE i PP, i no ens en podem fiar gens ni gota ni dels uns, ni dels altres. Són clars enemics de Catalunya i de les llibertats nacionals!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari