La Ribera d’Ebre i el Baix Ebre han aconseguit recuperar l’activitat econòmica d’abans de la pandèmia. El producte interior brut (PIB), el valor afegit (VAB) i les afiliacions a la seguretat social han incrementat els dos últims anys mentre que l’atur s’ha reduït. Una dada important és el fre del despoblament a la Ribera d’Ebre, que manté xifres de població molt estables des de 2021, mentre que al Baix Ebre creix el nombre d’habitants (prop de 2.000). Les dues comarques estan més envellides que la mitjana catalana, però les dades de la URV ofereixen un escenari “optimista” per al creixement de l’economia a les dues comarques ebrenques per la implantació de nova indústria i de la promoció del seu valor afegit.
La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha presentat un informe que analitza l’evolució socioeconòmica de les comarques ebrenques del Baix Ebre i la Ribera d’Ebre durant els darrers anys, una comparativa per definir l’evolució de l’activitat econòmica i demogràfica després de l’impacte de la pandèmia.
A la Ribera d’Ebre, el PIB ja havia disminuït el 2019 un 6,3% però amb la crisi de la covid la reducció va caure fins al 23,1% el 2020, més del doble de la mitjana catalana (10,5%), un impacte més greu per la dependència del sector industrial i econòmic de la comarca amb el “monocultiu nuclear”. Aquesta mateixa tendència es va repetir amb el PIB per habitant. Tot i que la càtedra d’economia no disposa de dades dels anys 2021 i 2022, les extrapolacions dels investigadors fan preveure que el creixement de l’activitat econòmica ha sigut del 8,5 i el 9,3 en aquests exercicis.
D’altra banda, com ha apuntat el sotsdirector de CELiR, Pau Galiana, durant la pandèmia, la comarca del Baix Ebre també va patir una contracció significativa, del 8,8% del PIB, però lluny de les xifres de la comarca riberenca i dos punts per sota de la mitjana del país. L’any 2019 ja havia crescut un 4,4%, un punt per sobre del PIB de Catalunya. Les estimacions en aquesta comarca és que ha crescut en la línia de l’economia catalana els anys 2021 i 2022.
Fre al despoblament
La Ribera d’Ebre, que havia iniciat una crisi demogràfica a partir del 2009 i que s’havia allargat una dècada, ha frenat aquesta pèrdua de població. En els últims tres anys la variació ha estat d’estabilització, amb 39 habitants més. Hi ha municipis on creix el padró, com Móra la Nova, Rasquera i Tivissa, i altres que perden habitants com Móra d’Ebre, Ascó, Vinebre i la Torre de l’Espanyol. L’envelliment de la població està molt agreujat amb 214 habitants de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15 anys. La mitjana catalana és de 133.
Al Baix Ebre la variació demogràfica ha donat un tomb. Després d’una davallada gairebé constant tota la dècada del 2010 fins al 2020, els últims tres anys ha guanyat 1.962 habitants, tot i que sense igualar encara el seu pic històric del 2009 de 82.000 habitants. Tots els municipis han incrementat el padró excepte Xerta, Aldover i Alfara de Carles. La seva taxa d’envelliment és de 151.
Ocupació estable
A la Ribera d’Ebre les afiliacions a la Seguretat Social han crescut en tots els sectors, especialment en l’agricultura. L’atur registrat ha disminuït i s’han millorat les xifres de 2019, després d’un pic en plena pandèmia. També al Baix Ebre s’ha registrat un augment significatiu en les afiliacions a la Seguretat Social, amb un creixement del 7,1% des del 2019 fins a l’agost de 2023, però hi ha més disparitat de gènere, amb més afiliació masculina (56,2%) que femenina (43,8%) en comparació amb la mitjana del país.
Aquesta bretxa, apunten des de la càtedra, se sol fer més gran en períodes de bonança i s’ajusta en períodes de crisi. L’atur s’ha reduït a xifres del 2014, però amb un miler més de persones sense feina que al 2007.
Encara al Baix Ebre s’observa una alta proporció de població ocupada en el sector primari, amb comparació amb la resta de Catalunya, encara que la seva contribució al VAB és relativament baixa per això es fa una crida a millorar i reforça el valor afegit la indústria agroalimentària, amb productes elaborats, marques pròpies i altres estratègies que hi contribueixen. D’altra banda, el sector de serveis ha absorbit bona part de l’ocupació de la construcció i la indústria des de 2014, molt per sota però de la resta del país.
Panorama positiu
Per als experts de la CELiR s’ha produït “una recuperació sostinguda i positiva en l’àmbit laboral” en les dues comarques en el mercat laboral i en els aspectes demogràfics i econòmics que “mostra signes d’estabilització”. Els investigadors han incidit en la necessitat d’obtenir dades més desagregades per comprendre millor la situació de les comarques, sobretot per valorar l’impacte de la indústria nuclear a la Ribera d’Ebre.
Fes el teu comentari