La taula està servida, tot està al seu lloc, coberts, tovallons, copes, flors… tot un parament per acabar l’any i començar amb esperança un altre. El mòbil no deixa de cantar amb missatges de benaurances i bons desitjos.
Si et pares un moment a gaudir aquest moment de quietud entre els darrers preparatius i la festa, observa la copa: espera buida. Així de simple pot ser la vida Tots los dies. Un menjar entorn d’una taula, un pa, un vi, unes postres, un moment de trobada.
La copa és el recipient buit abans de brindar, és tot el que encara no espero que d’alguna manera, desperta, un sirà.
És el meu moment present, és com jo ompligo aquesta copa.
És com cada vegada que el potencial supera la carència. La impossibilitat d’omplir la copa fins dalt marca la diferencia, o veiem la possibilitat o no la veiem.
Avui ompligo la copa de tots aquests moments bons que hem tingut, de les coses aconseguides, de tot allò que hem donat i hem rebut.
També ompligo la copa de les coses bones que han passat al territori, de les esperances que dipositem, per les noves coses que han d’arribar.
I l’ompligo fins dalt dels moments fugaços, abraçades càlides, roses compartides.
En la voràgine diària, atresora cada instant amb els teus estimats. En la seva essència està la verdadera riquesa de l’existència.
Xin xin a tots, perquè avui tots tenim la mateixa copa. La diferència sirà com l’omplis.
* DIANA VALIMANYA és regidora de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari