“Individuo desde mucho antes del Glorioso Movimiento, elemento destacadísimo de extrema izquierda. Brazo derecho del funesto Marcelino Domingo”. Així comença l’informe sobre Sebastià Campos Terré, sis dies abans de la seua detenció a Barcelona, que redacta el servei d’informació i investigació de la Falange a Tortosa. És el 4 de març del 1939, i els falangistes tortosins ja consideren que l’exdirector del diari republicà El Pueblo és un dels seus objectius principals, a l’hora de passar comptes amb els “rojos”. L’informe, signat pel cap local de Falange, José Baiges Ariño, forma part de l’expedient sobre Campos Terré que 85 anys després hem pogut consultar a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. De fet, és l’informe ple de secrets i mentides en què es basaran moltes de les acusacions que acabaran construint-se en contra del periodista que, durant els anys de la Segona República, ha sigut l’assot de Joaquín Bau i d’altres elements de dretes de la zona de Tortosa.
En l’informe del falangistes, fins i tot s’acusa Campos Terré de robar durant l’època en què prestava el servei militar, ja que s’hi diu que “violentaba a menudo los cajones de la mesa del escritorio del capitán apoderándose de cuantos objetos a bien tenía”. Tot seguit, s’afirma que va exercir de mestre en un poble de la província de Tarragona, “siendo su actuación por demás descalabrada”. A més, els falangistes diuen que la seua “especialidad periodística”, com a director del diari El Pueblo, era “la calumnia y la ofensa descarada” contra els elements de dreta i el clero, fins i tot contra un “digne” capità dels carrabiners que actuava com a censor de premsa. “Luego marchó a Madrid y durante sus andanzas por la capital de España estalló el Glorioso Movimiento Nacional enrolándose en las filas Rojas obteniendo el grado de comandante en la columna Líster”, assegura l’informe dels falangistes. A més, també l’acusen d’haver capitanejat l’assalt al Correo de Tortosa, així com d’haver escrit ‘El 6 d’Octubre a les Comarques’ i d’enviar-ne després un llibre a Manuel Azaña, qui va respondre-li amb un avís de rebuda. “En suma se trata de un individuo capaz de realizar toda clase de venalidades”, conclou l’informe.
El mateix dia de la seua detenció a Barcelona, el 10 de març, el jutge instructor del cas, el capità José Muñoz, emet una ordre urgent en què sol·licita informes sobre la trajectòria de Campos Terré. Per fer-ho, utilitza una plantilla però hi escriu que el periodista ha viscut al número 41 del carrer Pavía de Barcelona, durant la “etapa roja”. El jutge demana qualsevol aspecte “moral, públic i privat, social i polític”, d’abans o després de l’aixecament militar, que puga incriminar Campos Terré, i també si va formar part de les milícies roges, si va lluitar al front, si va integrar algun tribunal popular o alguna txeca, si va oposar-se a la victòria dels nacionals, si pertanyia a algun partit polític d’esquerres, i si va participar en algun míting o activitat subversiva, però també si ha comès algun delicte comú… Finalment, també demana els noms de les persones que poden testificar en contra de Campos Terré. En canvi, el jutge deixa en blanc l’apartat de la plantilla en què hauria d’escriure els delictes dels que l’acusa.
Just una setmana després, la primera en respondre el requeriment del jutge instructor és la mateixa policia franquista —la Columna de Orden y Policía de Ocupación—, que ha parlat amb dos dones. Es tracta de Maria Rots Gadel, que viu a la porteria del número 41 del carrer Pavía, i de Rosa González Silvestre, amb domicili al número 129 del carrer Badal. Entre les dos adreces, al districte de Sants, no hi ha ni 100 metres: la distància es pot recórrer a peu en menys d’un minut. I en menys de 10 minuts es pot arribar també al número 22 del carrer Toledo, que és l’adreça on Campos Terré declara que viu en el moment de la seua detenció.
La primera dona, Maria Rots Gadel, no és altra que la portera de la casa dels sogres de Campos Terré, que viuen al pis tercer tercera. Ja vam explicar que la policia franquista sovint interrogava porteres, taxistes i directors d’hotels, fins i tot assignat-los quantioses recompenses econòmiques per afavorir les delacions. També hem dit abans que el periodista és acusat de poligàmia pels franquistes, ja que descobreixen que tenia dones a Tortosa, Barcelona i Madrid. Magdalena González era “l’amant de Campos Terré a Barcelona”, filla del cap de la junta d’ensenyament a Flix, Santiago González Silvestre. Així ens ho explicava fa uns mesos l’historiador flixenc Pere Muñoz. Per tant, la segona de les dones interrogades per la policia, Rosa González Silvestre, és per força la tieta de la jove Magdalena de Santiaguet, una xiqueta que Campos Terré havia conegut a Flix durant la seua breu etapa com a mestre en este poble de la Ribera d’Ebre.
Així, a partir de les declaracions de la portera i de la tieta de l’amant de Campos Terré a Barcelona, la policia informa que el periodista ha actuat a l’exèrcit “marxista” durant tota la Guerra Civil, fins assolir la graduació de comandant, tot i que al mateix document s’admet que no han pogut esbrinar els seus fets militars perquè operava fora de Barcelona. “Antes del 18 de julio de 1936 desempeñaba interinamente el cargo de maestro nacional en Flix (Tarragona), y después de esta fecha permaneció en Barcelona, hospitalizado por haber sido herido en los frentes de combate a los que se incorporó nuevamente después de restablecido”, conclou l’informe policial, que té la data del 17 de març i la signatura del comissari en cap.
En este punt, val la pena comentar l’informe que el jutge instructor rep des de l’alcaldia de Flix. Està escrit en una quartilla, a mà, i signat per José Mestres Carranza, primer alcalde franquista del poble riberenc. “Resulta que, según datos recogidos por esta alcaldía, dicho individuo estuvo en esta población por espacio de unos 6 meses al implantarse la República. Es persona peligrosa por sus ideas y propagandas. Estuvo en esta población regentando una escuela y haciendo propaganda comunista y desarrollando la pedagogía de Ferré”, hi diu l’alcalde en clara referència a Francesc Ferré i Guàrdia, pedagog afusellat el 1909 com a cap de turc pels fets de la Setmana Tràgica. “Su conducta personal fue pésima, estafando a varios vecinos de esta localidad”, conclou l’alcalde flixenc al seu informe, amb data del 10 d’abril del 1939. Només fa nou dies del final oficial de la Guerra Civil.
Però, què se’n sap, realment, del pas de Campos Terré pel poble de Flix? També l’historiador local Pere Muñoz, primer alcalde democràtic el 1979, ens confirma la presència de Campos Terré entre els mestres republicans de Flix, el 1932. Sebastià tenia uns 21 anys, i ja havia acabat la carrera de Magisteri. Muñoz també ens avisa que Campos Terré apareix en una notícia publicada el 19 d’abril del 1932 al Diari de Tarragona, en què s’informa que cinc dies abans els infants de Flix han commemorat el primer aniversari de la proclamació de la Segona República “obsequiant el poble amb un festival gimnàstic”. “A les tres de la tarda, els nens i nenes de les escoles Nacionals en nombre de 400, es dirigiren, bellament uniformats i als acords d’una banda de música, vers els camps d’esports. Els acompanyaven les autoritats locals, Consell local d’ensenyament, els titulars municipals i respectius professors”, explica la notícia. Després d’un celebrat programa musical, el festival inclou una “exhibició de gimnàsia sueca que els alumnes més grans realitzaren, amb gran precisió, a les ordres del senyor Campos”. Després, els xiquets i xiquetes fan un berenar amenitzat per la música de la banda, en aquella ocasió dirigida pel cap de la junta local d’ensenyament, “senyor González”. És a dir, el pare de Magdalena de Santiaguet i futur sogre barceloní de Campos Terré.
Però tornem als papers de l’expedient. L’informe de l’alcalde franquista de Flix està adreçat al jutge instructor de Tortosa. En el seu llibre ‘La repressió franquista a Tortosa i el delta de l’Ebre’, el periodista Daniel Arasa ja explicava que, com que la major dels fets pels quals s’acusava Campos Terré s’havien produït a Tortosa, el procediment va ser traslladat des de Barcelona a la capital del Baix Ebre, en base a una providència del jutge amb data 31 de març. Per això, si les primeres diligències contra Campos Terré tenien el número 54, quan el Procediment Sumaríssim d’Urgència passa a Tortosa ja porten el número 3.027, que és el definitiu. Des de Tortosa, el jutge instructor és el capità Luis Giménez Ruiz, amb el soldat Luis Rigalt Martí com a secretari.
Tot seguit, l’expedient 3.027 inclou l’informe amb la declaració del cap local de Falange, el comptable roquetenc José Baiges Ariño, que té 37 anys, està casat i viu a Tortosa. Ja hem dit que els falangistes tortosins ja havien activat el 4 de març la seua maquinària per represaliar el periodista. Un cop que el procediment es trasllada a Tortosa, Baiges Ariño declara davant del jutge el 13 d’abril. Per començar, el cap local de Falange (potser per la seua professió com a comptable) destapa un antecedent delictiu de l’acusat, tot recordant que quan va treballar d’escrivent al Banc d’Aragó va ser expulsat de la feina per haver-se apropiat d’una gran quantitat de segells. Pel que el mateix Campos Terré reconeixerà més endavant, això havia passat uns 10 anys enrere, és a dir, cap al 1929.
Per la nostra part, hem pogut saber que el Banc d’Aragó es trobava a l’antic número 36 del carrer Teodor González, a l’inici de l’Eixample tortosí. La sucursal s’havia inaugurat a l’octubre del 1918, segons publicava el Diario de Tortosa, amb la presència del bisbe i un “esplèndid lunch” servit per l’hotel Siboni. També hem localitzat una imatge de l’edifici modernista del Banc d’Aragó, ja desaparegut. Els autors de l’edifici van ser l’arquitecte Josep Maria Vaqué i l’artista Francesc Escudé Bosch —segons el mateix Diario de Tortosa, la nit de la inauguració del Banc d’Aragó moria la seua tieta/sogra, Maria Bosch Valls—, mentre que la decoració del local va anar a càrrec del pintor Emilio Fumadó.
Per tant, en aquella sucursal bancària va treballar-hi un jove Campos Terré abans d’anar al servei militar. “Más tarde solicitó un empleo en el laboratorio de los señores Vergés y Oliveres de esta ciudad y le fue denegado por conocerse su mala conducta”, s’afirma en un extens escrit signat el 5 d’abril pel cap de la Policia de Tortosa, José Sánchez Blanco, que conté passatges i expressions calcades dels informes falangistes.
Però tornem a la declaració de Baiges Ariño. El falangista afirma que Campos Terré “siempre llevó una vida desordenada, dejando al descubierto infinidad de débitos en todas las épocas”. Una frase que, amb les mateixes paraules, també s’inclou en l’informe del policia Sánchez Blanco. De l’etapa de Campos Terré com a periodista, Baiges Ariño recorda que a El Pueblo escrivia articles en què deixava entreveure la seua “gran animadversión” contra les autoritats eclesiàstiques i als partits de dretes, amb insults i frases despectives, tot posant-los com a enemics que calia “eliminar” utilitzant mètodes revolucionaris. Unes expressions que, insistim, el policia Sánchez Blanco també assumeix amb paraules exactes.
El declarant també diu que va escoltar molts mítings, organitzats pels “magnates socialistas”, en què Campos Terré havia participat com a orador al costat d’altres republicans com el ministre tortosí Marcel·lí Domingo, Luis López Dóriga, Joan Benet Piñana i Josep Berenguer i Cros, entre d’altres “dirigents marxistes”. “Sabe el declarante que el procesado Campos y en plena campaña electoral llevaba siempre consigo pistola acompañándose de individuos peligrosos para el orden, igualmente armados con los que recorría los colegios electorales intimidando y dificultando con su presencia el derecho de libertad de los votantes de derechas”, assegura Baiges Ariño, abans d’insistir en vincular-lo, “en unión de otros elementos indeseables”, a l’assalt al Centre Tradicionalista, ocorregut durant l’estiu del 1933. “En los primeros años del mes de noviembre del mismo año y en compañía del ferroviario BLASCO, CALDERERITO, TITO y otros que durante el dominio rojo actuaron como asesinos, asaltaron en periodo electoral los talleres y redacción del periódico derechista local El Correo de Tortosa haciendo graves destrozos en la maquinaria y caracteres de letras”, hi afegeix el cap local de Falange a la seua declaració. De res servirà que Campos Terré vulga negar després, davant del jutge, la seua implicació en estos fets.
El falangista també remarca que el periodista havia sigut inculpat, detingut i reclòs al vaixell presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona, per la seua participació en els Fets d’Octubre del 1934. “Durante este tiempo escribió un libro titulado ‘El 6 d’Octubre en les Comarques’, escrito en catalán de tendencias separatistas y revolucionarias en que se propone como fin político social ‘catalanizar España’”, sentencia Baiges Ariño. El declarant també recorda que, durant els primers mesos de la Guerra Civil, Campos Terré va mantenir “íntim contacte” amb els dirigents “marxistes” de Tortosa, i que va tornar un temps després a la ciutat “exhibint-se” amb un uniforme de capità de l’exèrcit republicà. Tot seguit, diu que retorna a Madrid, on assoleix la graduació de comandant. “Como capitán de la Columna de Hierro y en representación del Partido Comunista de Madrid participó como orador en un mitin de afirmación socialista y revolucionaria”, conclou Baiges Ariño, que aquí confon la Columna de Hierro amb les milícies de l’Acer, de les que sí que va formar part Campos Terré abans d’integrar-se en el Batalló de la Victòria.
Curiosament, del mateix 13 d’abril és la declaració del músic i folklorista Joan Moreira Ramos, una de les figures més destacades de la cultura tortosina de tot el segle XX. Davant de les autoritats franquistes, Moreira declara que té 60 anys, que és vidu, que es dedica al comerç i que viu al primer pis del número 55 del carrer Montcada. Així, Moreira manifesta que “conoce al inculpado SEBASTIÁN CAMPOS, al que considera elemento peligrosísimo por su ínfima extracción moral capaz de toda venalidad y de toda traición”. Fixem-nos en l’ús de la paraula ‘venalidad’, que és la mateixa que s’utilitza en aquell primer informe de la Falange, datat el 4 de març. Això ens fa pensar que, molt possiblement, Moreira es limita a rubricar una declaració que els mateixos falangistes li planten al davant, i més tenint en compte que el folklorista i Baiges Ariño declaren el mateix dia.
També és cert que, en acabar la Guerra Civil, Moreira s’incorpora a Olis Bau com a gerent. L’empresari Joaquín Bau havia patrocinat l’edició de ‘Del folklore tortosí’, i Moreira havia sigut secretari personal del també polític tradicionalista. Bau, considerat el màxim exponent del caciquisme tortosí, amic personal de José Calvo Sotelo, va ser un dels instigadors del cop d’estat del 1936 i ministre civil en el primer govern militar de Franco. Però, tot i que Campos Terré havia sigut secretari de Marcel·lí Domingo, el seu principal rival polític, sabem que abans de la guerra el periodista i el folklorista havien tingut una relació força cordial, ja que tots dos formaven part de l’Associació de la Premsa de Tortosa, presidida per Francesc Mestre i Noè.
En este sentit, recordem que vam descobrir una dedicatòria del mateix Moreira a Campos Terré, en un exemplar del llibre ‘Del folklore tortosí’ que tenia la seua filla, Victòria Campos Turón. Un dels pocs llibres que la família conserva de l’extensa biblioteca de Campos Terré, gràcies a que la mare del periodista va amagar-lo en un altell de la botiga del seu marit. “Al bon company S. Campos Terré, en prova d’afecte i bonavolença, de tot cor, Joan Moreira”, es pot llegir a la dedicatòria de l’exemplar original del 1934. A banda, també vam localitzar una breu ressenya de la recepció del llibre ‘Del folklore tortosí’ a la redacció d’El Pueblo. “Del nostre il·lustre company en la premsa, senyor en Joan Moreira, hem rebut un exemplar del seu magnífic i documentat llibre ‘Folk lore tortosí’ (sic). Agraïm la tramesa, i prometem fer-ne una recensió oportunament”, deia la nota d’agraïment publicada al diari dels marcel·lineros el 18 d’agost del 1934.
Com dèiem, cinc anys després de tot això, la justícia franquista posa en boca de Moreira unes paraules totalment oposades. “Como periodista dedicó todas sus actividades a la calumnia y deshonra de cuantos elementos se destacaban en nuestra Ciudad por su honorabilidad e ideas de orden, ensañándose con preferencia con las Autoridades Eclesiásticas y personas destacadas por su Religiosidad, esta campaña la llevaba a cabo desde el periódico local ‘EL PUEBLO’ de ideología Radical-Socialista, portavoz del funesto Marcelino Domingo”, remarca la declaració. Fixem-nos en una altra expressió, ‘funesto Marcelino Domingo’, que com la paraula ‘venalidad’ ja havíem llegit, també, en aquell primer informe de la Falange tortosina.
“Sabe por referencias que enrolado voluntariamente en las filas rojas obtuvo rápidamente en las mismas el grado de Comandante”, hi diu a la declaració, que també acusa Campos Terré, tot i que queda clar que Moreira parla d’oïdes, de ser el responsable d’uns fets que s’havien produït el 1933, un any abans de dedicar-li l’exemplar de ‘Del folklore tortosí’: “Sabe asimismo per referencia que capitaneó en unión de otros asesinos marxistas el asalto al Centro Tradicionalista y a la Imprenta del ‘Correo de Tortosa’”. Finalment, Moreira també ratifica que Campos Terré és l’autor del llibre ‘El 6 d’Octubre a les Comarques’. Una obra que, segons la declaració signada pel folklorista, és “un tegido de dicterios calumniosos contra las Autoridades del Barco Prisión ‘Manuel Arnús’ en donde estuvo recluido el procesado por su destacadísima actuación extremista durante el seis de Octubre de 1934 constituyendo dicho libro una exaltación del separatismo Catalán y manifestación ardiente de querer transformar España en un caos”. Una declaració tan mal escrita que dubtem que un text així pogués sortir de la boca —i molt menys de la ploma— del mestre Moreira, tot i que efectivament porta la seua signatura, amb el nom castellanitzat.
A continuació, l’expedient de la causa 3.027 incorpora l’informe policial de Sánchez Blanco, que ja hem avançat més amunt. El cap de la policia tortosina constata que, durant el període roig, Campos Terré va contraure matrimoni amb diverses dones a Tortosa, Madrid i Barcelona. També hi diu que, a causa de ser una persona “aduladora” va aconseguir un lloc de feina a l’administració del diari La Cruz de Tarragona, òrgan de la Lliga Regionalista, abans d’arribar a Tortosa durant l’etapa republicana i dirigir El Pueblo “por sus arraigadas ideas socialistas”.
Tot seguit, el policia reitera que Campos Terré va participar en actes polítics al costat de dirigents republicans, i que en períodes electorals portava pistola per intimidar els elements de dretes. Sánchez Blanco torna a inculpar-lo pels fets del 1933 al Centre Tradicionalista i als tallers i redacció del Correo de Tortosa, i també recorda el seu empresonament al vaixell Manuel Arnús per haver participat en els Fets d’Octubre del 1934, “por su significación abiertamente revolucionaria”. Així, recorda que Campos Terré és l’autor del llibre ‘El 6 d’Octubre a les Comarques’, “relatando en catalán todo lo ocurrido en el barco-prisión” i també “deformando la realidad de los hechos y calumniando a la oficialidad”. També remarca que el llibre és una crida a la revolució i que els seus objectius polítics i socials passen per “catalanizar España”. “En él igualmente dice que se honra de pertenecer a Izquierda Republicana de Cataluña y narra los hechos de Asturias y de Cataluña; abunda dicho libro en fotografías de individuos izquierdistas que se destacaron en dichos sucesos”, hi afegeix l’informe policial.
El mateix Sánchez Blanco afirma que Campos Terré va deixar de ser director del diari El Pueblo al maig del 1936, “al parecer por inmoralidades descubiertas, marchándose dicho mes a Madrid y no regresando hasta diciembre del mismo año, exhibiéndose con uniforme de oficial del Ejército rojo, permaneciendo tan solo unos días durante los cuales contrajo matrimonio, al parecer, por segunda vez, volviendo de nuevo a Madrid y alcanzando más tarde en los frentes de combate el grado de Comandante”. El cap de la Policia de Tortosa també acusa Campos Terré d’escriure articles de propaganda marxista i de participar com a orador en actes del Partit Socialista Unificat i del Partit Comunista de Madrid, així com a capità de la Columna de Hierro.
Finalment, el policia Sánchez Blanco és qui proposa prendre declaració al folklorista Joan Moreira, així com a José Rodríguez Besalduch, veí del carrer Replà, i al mateix cap local de Falange, José Baiges Ariño. “No se le conocen bienes de fortuna al informado”, conclou l’informe policial, signat el 5 d’abril. Just tres mesos després, Campos Terré serà executat al camp de la Bota de Barcelona.
Fes el teu comentari