El Departament d’Educació ha donat per tancat l’expedient informatiu que havia obert els Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, al voltant del cas de suposades irregularitats denunciades per dos professors i alguns alumnes en les pràctiques de formació professional de l’Institut de l’Ebre de Tortosa. Fonts d’Educació han explicat que, un cop que l’expedient ha estat elevat als serveis centrals, el Departament ha decidit ampliar la investigació en dos línies diferents. En primer lloc, s’ha encarregat a la intervenció general una auditoria detallada dels comptes de l’Institut de l’Ebre. A banda, també s’ha ordenat a la inspecció de serveis una informació reservada que, en funció del resultat, “podria acabar amb una mesura disciplinària”.
El cas sobre les pràctiques de formació professionals de l’Institut de l’Ebre va esclatar ara fa un mes, arran de les queixes presentades per alguns docnets a la Bústia Ètica de la Generalitat i a l’Oficina Antifrau de Catalunya, amb data del 8 d’octubre del 2023. Des d’aleshores, s’han fet reunions amb els serveis territorials d’Educació i amb inspecció, i almenys també una trobada a la seu de la conselleria, celebrada el 5 de desembre passat. Els professors que han denunciat els fets se senten represaliats i assetjats per limitar-se a fer la seua feina com a funcionaris públics, després de destapar un cas que hauria afectat centenars d’alumnes i les seues famílies des de fa uns 15 anys.
L’anàlisi de la comptabilitat de l’Institut de l’Ebre que han aportat els denunciants demostraria que hi havia alumnes sense cap tipus de contacte amb les empreses en les que havien de fer les pràctiques, i que treballaven per al mateix centre. En una primera fase, els alumnes no tenien cap contracte ni cobertura legal, però se’ls pagava amb un xec a quatre euros l’hora. Els talons eren nominals i estaven signats per membres de l’equip directiu. En una altra fase, els alumnes feien pràctiques formals però treballaven a l’institut fent tasques de manteniment amb un control horari, sense cap contacte amb les empreses.
Este és un altre aspecte que la Seguretat Social està investigant. L’anàlisi de la comptabilitat també hauria detectat factures falses per serveis no prestats, així com factures a noms dels mateixos alumnes. A banda, no quadren les hores realitzades pels alumnes i les hores facturades en concepte de manteniment. De la mateixa manera, els denunciants van alertar que les empreses subministraven serveis a l’Institut de l’Ebre amb uns pressupostos per damunt dels preus de mercat.
Per contra, l’1 de març passat, una part del professorat de l’Institut de l’Ebre van concentrar-se a les portes del centre per demanar que s’aturin les acusacions sobre les presumptes irregularitats en les pràctiques de la Formació Professional. Van lamentar la campanya de desprestigi que s’ha engegat i els atacs als companys. Uns atacs que, asseguren, també perjudiquen l’alumnat. En aquest sentit, van demanar confiança a les famílies i als propis alumnes en la qualitat docent de l’institut. Per a seua banda, l’equip directiu de l’Institut de l’Ebre va declinar fer declaracions davant dels mitjans perquè el cas es trobava “en un expedient informatiu”.
Però un dels professors que va voler manifestar el seu malestar era Jaume Ramos, del departament d’Informàtica, qui va defensar la tasca docent i va negar que ni ell ni l’equip amb qui ha treballat hagin realitzat males pràctiques. Sobre les acusacions que els alumnes treballen per al centre, Ramos va puntualitzar que alguns projectes han comptat amb al participació de professors i alumnat. Per exemple, per millorar la xarxa informàtica o reacondicionar ordinadors per escoles. En este sentit, considera que això és una bona pràctica, i no pas “corrupció”. Per últim, els professors van voler el suport del delegat el Govern a l’Ebre, Albert Salvadó, que va defensar la “qualitat docent i trajectòria exemplar” de l’institut.
Fes el teu comentari