El repte més gran per executar els equipaments que feien falta a Amposta en aquella època era la falta de solars on ubicar-los com és el cas de la residència per a gent gran, per tant, els primers passos a realitzar era trobar un solar adequat i ben situat per construir-la i compaginar-la amb un local de dia per a la gent gran del poble.
Vam començar fent reunions de la regidora de Serveis Socials, Amadea Ferreres López, i el seu equip amb els representants de la gent gran, entre ells com a capdavanter estava el senyor Ruiz, acompanyat del senyor Maximiliano Huguet i el senyor Toldà, que formaven part de la junta dels jubilats d’Amposta. Ens venien a veure contínuament al despatx de l’Ajuntament per mirar la manera d’aconseguir uns locals o solars per ús de la gent gran.
La veritat és que eren molt insistents, al mateix temps que molt educats i respectuosos. Per part nostra, teníem clar que estàvem a favor, no només de cedir els locals per a la gent gran, sinó també de fer una residència de gent gran que creiem tots en aquell moment que eren compatibles.
Ens va semblar a tots que els solars lliures que estaven al costat de la clínica i del parc municipal, que eren encara propietat de la Comunitat de Regants, eren un bon lloc i una bona oportunitat per fer uns serveis, en conjunt de la clínica, i aconseguir un cert centre de serveis sanitaris i socials d’Amposta.
Vàrem adquirir el solar per compra a la Comunitat de Regants a preu de mercat segons valoració realitzada per Francesc (Paco) Torres, aparellador municipal, coneixedor del mercat del sòl al poble. Una vegada pactat el preu i cost del solar vàrem accelerar els tràmits burocràtics per comprar-lo i construir-lo. En data de 2 de febrer del 1984, el ple de l’Ajuntament va aprovar l’adquisició de l’illa citada i es va contractar l’arquitecte redactor del projecte, senyor Jesús Alonso Sanz. Com a anècdota, comentar que vam fer més viatges que ‘la mareta al riu’ perquè aprovessin el projecte. En aquell moment, la Generalitat, parlant clar, no tenia ni un duro, ens feia canviar el projecte constantment, fins que jo com a regidora de Serveis Socials vaig dir prou. A partir d’aquest moment es va discutir amb el director general i l’arquitecte de la Generalitat, i varen treure els diners.
L’encàrrec a l’arquitecte tenia com a condicionant fer compatibles uns locals a la planta baixa per ús de l’associació de gent gran i la residència. Així es pretenia resoldre els problemes per la gent gran, a amb una solució que havia d’estar en una residència i l’ús obert per l’associació, ja que en aquell moment estaven ubicats en una caseta dels mestres.
Una vegada inaugurada la residència i els locals, no va ser possible compartir per les dificultats que representava diferenciar un àrea de l’altra.
*AMADEA FERRERES LÓPEZ és defensora de la Ciutadania d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari