La Comissió Europea pot avalar la interconnexió de xarxes d’aigua de Tarragona i Barcelona malgrat que causi un “deteriorament” de l’Ebre sempre que hi hagi motius que siguin “d’interès públic superior”, entre els quals hi hauria portar aigua potable a Barcelona. Fonts comunitàries apunten a l’ACN que els “grans transvasaments” poden “posar en perill” els objectius de les directives d’Hàbitats i de l’Aigua i reclamen una “exhaustiva avaluació” de l’impacte de “qualsevol canvi hidromorfològic i químic”. Ara bé, la norma sobre l’Aigua preveu l’excepció que es pugui tirar endavant la interconnexió malgrat “deteriorar” l’Ebre si existeix un “interès general superior” relacionat amb la salut humana o la seguretat pública.
Fonts comunitàries subratllen que les autoritats nacionals són les encarregades d’autoritzar o no els projectes i que, en el cas de la interconnexió de les xarxes d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL) posat sobre la taula arran de l’episodi de sequera, s’hauria de fer una avaluació de l’impacte mediambiental per determinar quin efecte té sobre l’Ebre i els ecosistemes que nodreix, inclòs el delta, que forma part de la xarxa d’espais protegits Natura 2000.
“Si hi ha un risc, s’han d’adoptar mesures preventives per garantir el compliment de la legislació de la UE”, remarquen fonts comunitàries.
Excepció per “interès general superior”
Malgrat que l’avaluació exigida per Brussel·les conclogui que el projecte té un impacte mediambiental negatiu, la directiva marc sobre l’Aigua preveu que les iniciatives es puguin tirar endavant si les autoritats nacionals justifiquen que hi ha un “interès general superior”. La norma comunitària també preveu que puguin rebre llum verda en cas que els “beneficis obtinguts a través d’aquestes modificacions o alteracions de la massa d’aigua no es poden aconseguir per altres mitjans per motius de viabilitat tècnica o de costos desproporcionats”.
En el cas de la directiva d’Hàbitats, la norma comunitària estableix que les autoritats nacionals competents només puguin acceptar el pla o projecte “després d’haver comprovat que no afecta negativament la integritat” dels espais protegits que formen part de la xarxa Natura 2000. L’impacte mediambiental s’ha de fer, diu Brussel·les, tant si el projecte es fa al mateix espai protegit com si el pot afectar, per la qual cosa s’haurien d’avaluar les conseqüències que la interconnexió pugui tenir sobre l’Ebre.
Ara bé, la norma comunitària sobre la conservació d’hàbitats naturals també preveu, com passa en la de l’Aigua, que els plans es puguin tirar endavant malgrat que hi hagi una conclusió negativa de l’avaluació. Això sí, Brussel·les només preveu aquesta excepció sempre que no hi hagi cap altra alternativa i si és per “raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, entre les quals s’inclouen raons socials o econòmiques.
En aquest cas, els estats han de presentar a la Comissió Europea un pla de mesures compensatòries per “garantir que la coherència global de Natura 2000 queda protegida”. No s’aplica, però, quan a la zona hi ha “un tipus d’hàbitat natural prioritari i/o una espècie prioritària”. Únicament, es podria intervenir per raons de “seguretat pública” o de “salut”.
Fes el teu comentari