1/ Parlem sovint de professions i oficis que n’estan fins al capdamunt pel que els paguen pels seus serveis les companyies d’assegurances. Les mútues de salut van en una línia semblant. Agafeu-vos fort abans de llegir-ho.Paguen de 7 a 12 euros la visita. Això si el metge té consultori propi i s’ha de fer càrrec de les despeses corresponents. Si el facultatiu treballa a un dels centres de la mútua, a menys de 6 euros, fins i tot a menys de 4.
2/ Què? Ja us heu recuperat? Doncs en la cirurgia encara és pitjor. Sobretot en operacions “senzilles”, en què els metges són obligats a treballar a pèrdues, però no s’hi poden negar per no perdre el volum de consultes, que més o menys ho compensa.
3/ Un exemple no sabem si il·lustratiu o terrorífic. Per una operació de menisc es paguen uns 170 euros. Però aquesta tarifa és a repartir entre un cirurgià, un cirurgià ajudant, un anestesista i una persona d’infermeria. La intervenció dura uns 60 minuts i, si no hi ha cap complicació, surt a uns 35 euros l’hora per cap. Quant us cobra, amb el degut respecte, el tècnic informàtic que us repara l’ordinador de casa?
4/ És curiós, potser pervers i tot, que, sent molt de la sanitat pública, puguis acabar defensant aspectes de la privada. La part “d’infanteria”, és clar, no la de grans companyies i dels fons d’inversió que se les estan quedant. I penseu-hi quan us ofereixin una assegurança de salut a 25 euros el mes. Ves que el principal problema no sigui que la cobertura falli quan el problema sigui gros de debò, sinó com quadren els números en el dia a dia.
5/ Canviem de tema… La gratuïtat del transport ferroviari, que pot tenir els dies comptats, no ha aconseguit cap canvi en els hàbits de la ciutadania en els seus desplaçaments. Ni dos punts percentuals. I és que el tren no és de fiar, a més que la seva capacitat de “distorsió” és superior a la de la carretera, que tampoc està per a gaires alegries.
6/ No obstant l’anterior, a Barcelona treuen pit que dos de cada tres desplaçaments en dia feiner són sostenibles. El volum de trànsit en vehicle particular sembla desmentir-ho, perquè duplica els moviments entransport públic. Però ves a saber. Igual no compten els col·lapses diaris als accessos a la ciutat. O inclouen en la “mobilitat activa” baixar a comprar, a peu, a la cantonada. No descarteu res.
7/ El comerç electrònic continua creixent a un ritme del 16,3% interanual. Els hàbits de consum adquirits durant la covid s’han consolidat i van a l’alça. D’aquí la crisi aprofundida dels canals tradicionals de venda de productes i serveis com el tèxtil o les sales de cinema, entre altres.
8/ És una paradoxa que, venent-se més roba que mai, les botigues del sector caiguin com a mosques. L’exhibició de pel·lícules “a l’antiga”, potser hem d’anomenar-la ja així, sembla tenir els dies comptats. Tot això ja passava abans de la pandèmia, que consti. I en el cas del cinema, en part per culpa del propi sector, perquè el negoci ja no era projectar pel·lícules, sinó vendre crispetes amb un marge proper al
1.000%.
9/ Les botigues de sempre de roba o sabates són una altra història. Han
volgut ser fidels al seu model comercial. Però està vist que trobar-te
bon producte i un professional que t’aconsella bé, fins i tot que sap la
talla que gastes només veient-te, és d’un romanticisme fora de lloc en
el món actual. Ja ho trobarem a faltar quan no en quedi res.
10/ Com passa sovint, es difonen informacions sobre la bona marxa del
sector del vi i del cava. L’última és que la seva facturació s’ha
duplicat des del 2016 ençà. És una constant que s’anunciïn rècords
anuals de producció, hi hagi sequera, una mala collita o una caiguda de
consum. Però hi ha un secret, per dir-ne d’alguna forma, que explica
quelcom tan aparentmet enganyós.
11/ Estem parlant d’un sector enormement exportador, sobretot en la
gamma baixa, fins i tot sota marca blanca. Alemanya, Estats Units,
Bèlgica, Regne Unit i Japó son els principals destins dels vins i caves
catalans. És a dir, fora d’Alemanya i d’aquella manera, no estem parlant
de països de gran cultura enològica. Potser per això el principal reclam
dels vins i caves nostrats, sobretot els caves, siguin uns preus que
porten els pantalons pels turmells.
Fes el teu comentari