El dipòsit de residus industrials no perillosos de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) ja està operatiu, segons han confirmat a l’ACN fonts de l’empresa Lestaca, gestora de les instal·lacions. Dijous al matí el recinte del paratge de les Valls va rebre el primer camió carregat amb 25 tones de rebuig de residu industrial provinents d’una planta de tractament de Constantí (Tarragonès). Les bales de residus han començat a omplir el vas del dipòsit, ja que el centre de valorització que també s’hi ha construït no es posarà en marxa fins més endavant. Durant les primeres setmanes està previst que arribin a Riba-roja de l’ordre de dos o tres camions diaris, però la previsió és que, quan estigui a ple rendiment, hi facin cap 80 o 90 vehicles al dia.
Després d’onze anys de tramitacions, a principi de desembre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va atorgar a l’empresa Lestaca el codi gestor per començar a operar el dipòsit i el centre de valorització. La companyia, participada per Urbaser i Griñó, ha trigat gairebé dos mesos a iniciar l’activitat. Dijous la planta va superar satisfactòriament la primera operació de descàrrega i dipòsit al primer vas que s’ha construït, amb capacitat per a 1,29 milions de metres cúbics.
Segons ha explicat a l’ACN la gerència de l’empresa Lestaca, el primer camió va arribar a les instal·lacions cap a dos quarts de nou del matí amb unes 25 tones de rebuig de residu industrial que ja només es podien enviar a un abocador. El material provenia d’una planta de tractament que l’empresa Griñó té a Constantí. En aquest sentit, d’entrada l’empresa preveu redistribuir fluxos propis de residus que gestiona cap a aquesta planta, però ja ha iniciat accions comercials per tal de teixir una xarxa de clients i poder captar nous residus a la comarca i el seu entorn.
Amb la posada en marxa del dipòsit s’han activat també les oficines, la bàscula i les dependències del personal -amb menjador i vestuaris, entre d’altres-. Actualment Lestaca dona feina directa a quatre persones i a unes vuit persones més, de forma indirecta, que corresponen a les subcontractes de maquinària i de vigilància nocturna. La companyia preveu assolir un mínim de 14 llocs de treball directes en el futur.
Oportunitats econòmiques i creació de llocs de treball
L’alcalde de Riba-roja, Antoni Suàrez, s’ha mostrat molt satisfet pel resultat d’aquesta implantació industrial, ja que ha permès la contractació de quatre veïns del poble i reporta importants ingressos per a les arques municipals. “La nostra serà una posició dialogant, però també d’exigència perquè l’empresa compleixi amb tot allò pactat, com ara que s’arribi als 14 llocs de treball”, ha manifestat Suàrez a l’ACN.
En concepte de llicència d’obres i tramitacions el consistori ja ha ingressat 350.000 euros. Durant el primer any hi ha un cànon d’activitat de 150.000 euros, que s’elevarà a 175.000 euros els anys següents. Tenint en compte que el volum màxim de residus anuals és de 250.000 tones, i que es contempla el pagament de dos euros per tona al consistori, les previsions d’ingressos se situen entre 375.000 i 500.000 euros anuals, ha detallat l’alcalde. A més, des del 2019 els veïns ja no paguen els 90 euros de taxa de recollida de la brossa –92.500 euros en conjunt. L’empresa també s’ha compromès a crear una carretera al camí de Maials i a implantar una xarxa de regadiu que abastirà 130 hectàrees del terme.
Segons Suàrez, la implantació d’aquesta activitat “per si sola no resol els problemes de despoblament que té Riba-roja ni la comarca”, però esdevé “un primer pas” per poder captar noves inversions i generar riquesa al poble i l’entorn. “Els grans nínxols d’ocupació que es preveu des de la Unió Europea són la gestió dels residus, sobretot triatge i reciclatge perquè vagi la menor quantitat a dipòsit, i en segon lloc l’energia. Per tant, nosaltres l’únic que hem fet és pujar al carro d’una de les línies estratègiques de desenvolupament que ve marcat des de la Unió Europea”, ha manifestat.
L’alcalde ha destacat que l’empresa es planteja implantar una altra activitat a la zona que podria crear 30 nous llocs de treball addicionals. Es tracta, segons l’alcalde, d’una nova planta de transformació de plàstics en combustible, mitjançant la despolimerització catalítica, que Griñó ja porta a terme, en una fase experimental, a la planta de Constantí. “Es fa una aposta per convertir aquests residus en energia i en altres compostos per a què puguin ser reutilitzats. En definitiva, economia circular”, ha abundat.
Tot i que ha evitat revifar les polèmiques del passat per la forta oposició que va trobar el projecte, Suàrez s’ha mostrat expectant respecte la tramitació de l’ampliació de l’abocador de Tivissa, que podria arribar a quadruplicar la seva capacitat. “Nosaltres hi donarem suport i així ho hem manifestat a l’Ajuntament”, ha afirmat.
Un projecte polèmic i controvertit
El polèmic projecte es va començar a gestar l’any 2008 amb un primer conveni entre l’empresa Urbaser i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. L’any 2012 va obtenir la declaració d’impacte ambiental favorable, i l’any 2013 l’autorització urbanística. El projecte va quedar paralitzat fins al 2018. El consistori va entrar en litigi amb l’empresa fins que la companyia lleidatana Griñó va adquirir el 50% dels drets i va constituir, amb Urbaser, la societat Lestaca per explotar les instal·lacions.
A final de 2018 es va fer efectiva la compra dels terrenys a les Valls -en un àmbit de més de 30 hectàrees- i l’Ajuntament va atorgar la llicència d’obres tot i el rebombori i l’oposició que el projecte va generar a la Ribera d’Ebre i al sud del Segrià, amb la majoria dels alcaldes en contra. El Govern, des del Departament de Territori, es va alinear amb els alcaldes contraris a l’abocador per mirar de trobar escletxes legals que permetessin parar el projecte quan ja havia arribat a la fase de la llicència municipal. Finalment, i malgrat la revisió a fons de tots els procediments i les inspeccions sobre el terreny, la Generalitat va admetre que no podia frenar el projecte.
Malgrat això, el Departament de Territori i Sostenibilitat manté oberta la revisió anticipada de l’autorització ambiental concedida el 2012 al dipòsit de Riba-roja. Divendres el conseller Damià Calvet va detallar que, si bé aquesta revisió no atura l’entrada de residus -com demostra l’inici de l’activitat de l’empresa-, “serà al final que veurem en quin punt estem”.
Dues dècades d’explotació
El dipòsit tindrà fins a quatre cel·les o vasos per a emmagatzemar residus de classe II, no perillosos, segons defineix i acota l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). D’entrada, se n’ha construït una amb capacitat d’1,29 milions de metres cúbics i una vida útil de gairebé quatre anys. Quan acabi l’explotació d’aquesta, s’habilitaran successivament les altres tres, les quals garantiran activitat durant uns 21 anys.
Al final de la seva operativitat, es segellaran i confinaran les cel·les, i als 21 anys d’explotació se n’han de sumar 30 més de seguiment i control a cada cel·la. S’han impermeabilitzat els terrenys per evitar contaminacions del sòl i s’hi ha instal·lat una xarxa de drenatge dels gasos i dels líquids que puguin sorgir de la descomposició –els lixiviats. Els residus es dipositen en capes que es compacten i es colguen cada dia de terra per evitar males olors i problemes sanitaris.
En la primera fase del projecte també s’ha construït un centre de valorització -amb una línia de triatge i una altra línia de premsat- que es posarà en marxa més endavant amb una capacitat per tractar 15 tones per hora. Aquí se seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades a la instal·lació adjunta. La resta d’elements valoritzables s’enviaran a altres plantes de compostatge i de valorització per ser tractades segons la seva naturalesa. // ACN.
Fes el teu comentari