La Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre serà l’escenari, el proper divendres 28 de febrer (19.30 hores), de la presentació de la biografia ‘Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic’, a càrrec de l’escriptor i polític gironí Rafel Bruguera i editada per la Fundació Josep Irla. Es tracta d’una obra que també inclou articles i poemes del mestre i polític republicà que, des de Terres de l’Ebre, arribaria a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat entre el 1936 i 1939. A Móra d’Ebre, Corbera d’Ebre, Tortosa -i també al Catllar, al Tarragonès-, Rouret va exercir de mestre i va iniciar la que seria una fructífera carrera política.
Rouret (L’Escala, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1968) es va criar a l’Escala (Alt Empordà) i després del seu pas per Móra d’Ebre va ocupar destacats càrrecs de la Catalunya republicana, tot convertint-se en estret col·laborador i home de màxima confiança del president Lluís Companys. La derrota republicana a la Guerra Civil va portar Rouret a l’exili, primer a França i finalment a Mèxic. L’any 1954 va ser un dels impulsors de l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat. Durant la seua carrera polifacètica també va impulsar diferents publicacions.
La presentació de la biografia, organitzada per l’Associació Cultural La Riuada i la Fundació Josep Irla, comptarà amb la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, exlíder d’ERC i exvicepresident de la Generalitat; Joan Launes, president de l’Associació Cultural La Riuada; Cinta Agné, portaveu d’ERC a Móra d’Ebre; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; i el mateix autor del llibre, Rafel Bruguera. Es lliurarà gratuïtament un exemplar del llibre a tots els assistents. La publicació consta de dues parts, la biografia i un recull de 105 poemes i articles de Rouret; el pròleg va a càrrec de Carod-Rovira i l’epíleg és de José Maria Murià, nebot de Martí Rouret.

Bruguera, actualment diputat al Parlament PSC i Units per Avançar) i exalcalde de l’Escala, detalla que per a Rouret “Móra d’Ebre va ser un punt clau per a la seva carrera fructífera, el recorden molt”. “Hi va arribar al 1926 per ser mestre del Centre Instructiu Democràtic (CID) i l’any següent es convertiria en el director i empresari de l’escola; també va ser mestre a Corbera d’Ebre, Tortosa i el Catllar“, explica Bruguera. Segons l’autor del llibre, “el CID era un centre privat que havia fundat la Joventut Republicana i Rouret encaixava molt amb la filosofia de l’escola, que era laica, moderna i participativa. Era privada, però amb vocació pública i va ser un centre d’agitació cultural perquè també feien teatre, excursions, ballaven sardanes…”
Rouret també va fundar la revista mensual La Riuada i L’Ideal de L’Ebre, “i a partir d’aquí va fundar la Federació Republicana Federal Socialista de la Ribera d’Ebre, que després s’integraria a ERC”. També va ser regidor i alcalde de Móra d’Ebre com a president de la gestora municipal. La carrera política la seguiria quan “va ser escollit diputat a la Diputació Provisional de la Generalitat, que eren els encarregats de redactar l’Estatut de Núria, i després va ser diputat per Tarragona. Més tard, va fer pràcticament tota la carrera política a Barcelona, on seguia com a diputat per Tarragona i s’ocupava de temes tarragonins”. Per este motiu, segons Bruguera, “els fets d’octubre del 34 l’agafen a Tarragona, és empresonat i detingut allà, en el vaixell ancorat Manuel Arnús”.
Bruguera considera que el càrrec de sotssecretari de la Presidència de la Generalitat va ser el “més important i llarg” que va ostentar, era una tasca “de màxima confiança de Lluís Companys, durant tota la Guerra Civil en va ser la seva mà dreta”. L’autor va començar a preparar el llibre al 2015 mitjançant el “treball de recerca i de buidatge d’hemeroteca de notícies i articles” i endinsant-se a “arxius de referència” com el del Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el de Salamanca i els d’àmbit més local com els de l’Escala o Móra d’Ebre. Bruguera, que com a contacte familiar de Rouret ha tingut el seu nebot resident a Mèxic, José María Murià, considera que “la part més complicada del llibre va ser el que tracta l’expedient i la repressió per haver entrat a la maçoneria, al 1938. He necessitat l’ajuda d’un expert en aquest tema”.
Martí Rouret i Callol va destacar des de ben jove al seu poble natal pel seu compromís cívic i cultural, sent futbolista, actor amateur i fundador de la revista quinzenal Costa Brava, que es va editar entre 1919 i 1922. El seu ofici de mestre el va portar de Lloret de Mar a Móra d’Ebre per fer-se càrrec del Centre Instructiu Democràtic, conegut popularment com la Democràcia (1926), una escola laica fundada per la Joventut Republicana el 1913. Va ser membre dels corrents de renovació pedagògica, organitzant excursions, revistes, activitats musicals i teatrals.
[+] MÉS INFORMACIÓ:
Rouret també va impulsar i dirigir dues revistes, La Riuada -difusió de la cultura catalana a la comarca- i L’Ideal de l’Ebre, amb clar signe polític republicà i d’esquerres. Va fundar la Federació Republicana Federal Socialista del districte de Gandesa, que s’integraria més endavant a l’estructura interna d’ERC. A Móra d’Ebre va iniciar una fructífera trajectòria política que el portaria a exercir destacades responsabilitats en la Catalunya republicana: diputat de la Generalitat Provisional (1931), diputat al Parlament de Catalunya (1932), secretari primer del Parlament, alcalde gestor i regidor de Móra d’Ebre (1933-1934), secretari general d’ERC (1935-1937), conseller de Sanitat (agost-octubre de 1936), comissari general d’Ordre Públic de Catalunya (novembre-desembre de 1936) i sotssecretari de la Presidència de la Generalitat des de desembre de 1936, convertint-se en la mà dreta del president Lluís Companys. Rouret va estrenar aquest nou càrrec, convertint-se en l’únic titular durant tot el període de guerra, tot encarregant-se, entre d’altres, dels serveis consulars i diplomàtics de Catalunya pel què fa a la protecció de ciutadans estrangers i dels béns comercials i industrials.
Als darrers dies de la Barcelona republicana, Rouret va assumir les responsabilitats de salvaguardar bona part de l’arxiu del Parlament i de l’evacuació dels diputats que encara restaven a la capital catalana just abans que les tropes franquistes ocupessin la ciutat. La derrota a la Guerra Civil el va empènyer a l’exili, primer a França i després a Mèxic. Durant aquest període, tot mantenint-se fidel al seu compromís catalanista i republicà, va ser un dels impulsors de l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat.
Aquest és el sisè llibre que escriu Rafel Bruguera després de ‘Joan Ballesta “Calafat”, un escalenc alcalde de la Girona Republicana’ (2008) -coautor juntament amb Anna Ballesta i Lluís Colomeda-; ‘Escalencs assassinats durant la Guerra Civil’ (2009); ‘Antoni Puig “Tonet”. Barber, àcrata i savi. El moviment anarquista i la Guerra Civil a l’Escala’ ‘(2010); ‘Les Drassanes Sala de l’Escala. Sis generacions de mestres d’aixa’ (2014), i ‘Jaume Pellicer Lleonart, Quicus. El tràgic exili d’un republicà’ (2017). L’escriptor i polític empordanès també és membre del Centre de Documentació i Recerca Històrica de l’Escala (CEDRHE), coordinador de la revista anual Camí de Ronda. L’Escala: Història, vida i patrimoni i ha col·laborat en una desena de publicacions més.
Fes el teu comentari