L’Ajuntament de Tortosa continua apostant per reforçar els actes de memòria democràtica a la ciutat. Ho fa per reparar les moltíssimes víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a qui encara no s’ha fet justícia, per recordar el conflicte i evitar que es repeteixi, i com a “antídot” al feixisme i la ultradreta creixents. “Hem de fer memòria i uns actes que esperem que generin una cultura de la pau duradora i per sempre”, ha reivindicat la tinent d’alcalde i regidora de Memòria Democràtica de Tortosa, Mar Lleixà. El programa va començar al gener amb l’estudi sobre el cost humà del període bèl·lic i la dictadura a la capital ebrenca i s’allarga fins a final d’any amb exposicions, rutes, espectacles i conferències, entre d’altres.
La programació d’actes de Memòria Democràtica de Tortosa continua aquest dijous amb el cicle Gaudí a la Cambra de Comerç de Tortosa on es projectarà la pel·lícula ‘Marco’, on l’actor Eduard Fernández encarna Enric Marco, l’impostor que es va fer passar per deportat als camps de concentració nazi i que va dirigir una de les entitats de memòria més importants del país amb aquest engany.
L’endemà, divendres, s’inaugurarà l’exposició del COMEBE (Consorci Memorial d’Espais de la Batalla de l’Ebre) ‘Invisibles però decisives’ a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. La mostra, comissariada per la catedràtica Mary Nash, es podrà veure fins al 31 de març, i dona visibilitat a les ebrenques que van patir i viure la Guerra Civil i la batalla de l’Ebre en diferents àmbits.
Lleixà ha destacat algunes de les protagonistes de l’exposició, com Virgínia Amposta, de Pinell de Brai, mestra i dirigent sindical afusellada al Camp de la Bota de Sant Adrià del Besòs el 8 d’agost de 1939; Natàlia Tarragó Querol, de Batea, miliciana de la FAI morta el 1941; la pescadora rapitenca Angelina Sants; o una dona anònima, pagesa, també de les Terres de l’Ebre. La inauguració de la mostra es complementarà amb una taula de pensament sobre la dona a la Guerra Civil amb la historiadora Anna Sospedra, la professora Carmen Maigí, i moderada per l’antropòloga Maite Hernández.
El programa continua al mes de març amb el tercer Congrés Internacional la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre, 1936-1939, que s’iniciarà el 14 de març a Tortosa i que tindrà altres seus com Gandesa, Flix i la Sénia. El dia 28 de març es presentarà el llibre ‘Contes en la línia de foc’, de Jesús Massip, una obra pòstuma que presentarà la filla de l’autor, Àngels Massip, i Joaquim Aloy, que ha escrit el pròleg. En aquests contes, Massip “evoca records de la infantesa”, les tradicions i costums del període abans del cop d’estat de 1936 i durant la Guerra Civil. L’obra està escrita en la variant dialectal tortosina. A l’abril, es commemoraran els bombardejos sobre la ciutat, del 15 d’abril de 1938, amb una xerrada de l’historiador Roc Salvador.
Al juliol també es recordarà l’inici de la batalla de l’Ebre, amb un espectacle el dia 24 i dins del festival Protofest, i amb la segona edició, l’endemà dia 25, del cicle Memòries Tortosines. Enguany es reivindicarà la figura de Josep Brull Solares, impressor nascut tortosí que va col·laborar i va dirigir el setmanari ‘Vida Tortosina’ i va ser regidor de Governació de l’Ajuntament de Tortosa des de 1934 a 1936, per Acció Catalana. Brull va lluitar amb l’Exèrcit Republicà, va ser forçat a l’exili francès, on va ser detingut per les tropes alemanyes i deportat al camp de Mauthausen, on va morir un 21 de juny de 1941 a causa d’una injecció de benzina al cor.
Al setembre, els dies 20 i 21, tindrà lloc el Congrés Internacional ‘Ebrencs i ebrenques de la Segona Guerra Mundial’, un congrés organitzat per Amics i amigues de l’Ebre i la URV, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Enguany es commemora el 80 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, es durà a terme a Tortosa i a Amposta, i se centrarà a descobrir la participació de persones ebrenques en el conflicte destacant el paper que hi van jugar les dones.
Finalment, al novembre, commemorant el final de la batalla de l’Ebre, l’historiador i periodista Andreu Caralt oferirà una ruta per diferents espais de memòria de Tortosa i es descobriran nous espais senyalitzats i plaques d’homenatge a víctimes de la repressió de la ciutat.
Un futur Espai de Memòria
La tinent d’alcalde Mar Lleixà ha remarcat que, més enllà d’aquests actes, el consistori continua treballant per “definir com serà el futur Espai de Memòria de Tortosa”, en reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. L’historiador Joan Baptista Beltran està treballant en un estudi obre els tortosins deportats a camps de concentracions nazis, “per completar les fitxes de cadascun i poder instal·lar les llambordes de memòria en els seus últims domicilis”. Tortosa ja té 36 llambordes Stolpersteine i formar part d’aquest projecte internacional descentralitzat amb centenars de milions de peces a tota Europa.
Fes el teu comentari