Els Bombers han consolidat l’estabilització del foc de Paüls anunciada al migdia després que durant la tarda no hi hagi hagut revifades ni hagi arribat la tempesta que podria haver complicat la situació en alguna part del perímetre, de més de 30 quilòmetres. El cap d’intervenció dels Bombers, Joan Rovira, ha indicat que ara comença una fase que es pot allargar almenys 24 hores, després de les quals, si no hi ha hagut ensurts, es pot pensar en la fase de control. El dispositiu d’extinció ja es comença a reduir, així com l’estructura de comandament. Les unitats helitransportades de l’Aragó han marxat i les de l’UME ho faran demà a les vuit del matí. No hi ha carreteres tallades i s’ha aixecat l’últim confinament, el de Paüls.
Al llarg de la tarda els Bombers han pogut acabar d’estabilitzar dos punts del perímetre que quedaven pendents de treballar, fet que permet tenir una “situació de tranquil·litat”. Un cop arribats a aquest punt, s’ha decidit aixecar el confinament de Paüls, l’últim que quedava, de tal manera que no hi ha cap restricció activa a la mobilitat dels veïns de la zona. Igualment, s’han aixecat tots els talls de carreteres, per bé que Rovira ha demanat “prudència” perquè hi continua havent molts efectius i vehicles pesants circulant per la zona.
Pel que fa a les previsions meteorològiques, s’espera que almenys fins demà al migdia es mantinguin les condicions d’humitat actuals, que ha estat una gran aliada dels Bombers a l’hora de poder estabilitzar un foc que la matinada de dilluns a dimarts es preveia considerablement difícil de gestionar.
Sobre les causes del foc, Xavier Gilabert, coordinador regionals dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, ha explicat que encara s’està treballant la delimitació de la zona d’un estudi d’un incendi que ha estat “molt erràtic”. Esperen poder tenir enllestida aquesta delimitació al llarg de la setmana per poder començar a buscar indicadors que puguin portar a una conclusió sobre la causa.
A priori, sembla descartada la hipòtesi d’un llamp, perquè des de feia tres setmanes no plovia a la zona ni hi havia tempestes seques. I tampoc sembla factible, a parer de Gilabert, que la causa pugui haver estat maquinària agrícola com la del foc de la Segarra, perquè en aquesta zona “no hi ha aquell tipus de cultius”, però més enllà d’aquests apunts, el cap dels Agents Rurals s’ha remès a l’esquema de la delimitació de la zona de treball per trobar les causes i no ha aventurat cap hipòtesi.
Gilabert sí ha volgut indicar que, pel que fa a la superfície cremada, segurament hi haurà variacions a la baixa, perquè la zona de 860 hectàrees agrícoles perimetrada inicialment es troba en una àrea amb barrancs i valls que ha fet que molts dels cultius quedessin protegits de les flames. Sí es mantenen, en canvi, les 1.125 hectàrees de zona forestal, la majoria al parc natural dels Ports, on l’incendi va poder córrer “de forma ininterrompuda”.
Incendi extrem, però no de sisena generació
D’altra banda, l’inspector en cap dels GRAF, Marc Castellnou, ha explicat que les 3.300 hectàrees afectades pel foc equivalen al 60% de l’escenari més optimista que barallava el cos d’emergències. També ha indicat que l’incendi va començar amb un pirocúmul però que en la fase més dura no ha arribat a ser de sisena generació, per bé que sí ha estat extrem. Alhora ha indicat que els Bombers han hagut d’afrontar unes de les condicions més dures de feina amb les quals s’havien trobat mai en cap foc a Catalunya. Pel que fa a les condicions atmosfèriques, el comparen amb incendis d’Arizona.
A Catalunya, un incendi similar va tenir lloc l’any 1993 a la Moleta d’Alfara, un incendi que també va baixar fins al riu. Castellnou, però, ha subratllat que la diferència amb aquell és que, aleshores, “la major part dels conreus al voltant del canal de Xerta-Sénia estaven treballats i ara no ho estaven”. Els Bombers han apuntat en diverses ocasions a la pèrdua de territori rural com una de les causes que ajuden a la propagació dels focs.
El que crema al Baix Ebre des de fa dos dies hauria pogut ser “un dels més grans de la història” de Catalunya. La posició, la direcció del vent de Mestral primer i l’entrada de la marinada després han estat condicions que han fet que l’incendi tingués, en les pitjors fases, el potencial d’implicar tot el triangle format pel parc natural dels Ports, la Serra de Pandols i Cavalls i la Serra de Cardó. Finalment, però, aquest escenari no s’ha produït i els Bombers ja el tenen estabilitzat.
Fes el teu comentari