A la dècada dels 1990s va sortir a la llum publica l’escàndol a Irlanda de les Bugaderies de la Magdalena i els ‘asils’ per a mares solteres. En poques paraules, eren espais on l’Església, fent un servei per a l’Estat irlandès, havia empresonat i maltractat milers de noies i dones durant els segles 19 i 20. Moltes dones no hi van sortir mai d’aquests ‘asils’; van morir allà de velles, o de maltractaments, o per suïcidi. Les excuses per tancar-les parlaven d’ajudar dones amb ‘problemes’ o corregir les ‘actituds’ de joves ‘descarrilades’. Els casos reals, però, podien variar des de ser una dona soltera embarassada, una noia jove que sortia sola al carrer, alguna adolescent ‘contestona’, la germana d’una mare soltera (per no ‘caure’ en el mateix pecat), o dones i noies violades – pel seu propi pare, germà o pel capellà del poble, etc. Les monges que gestionaven els centres van maltractar aquelles noies i dones i les van fer patir per ser ‘pecadores’ segons els manaments de la Bíblia; unes normes redactades per homes en un llibre de ficció que, malauradament, sovint té més pes en la societat que no pas el seny i l’empatia. Les monges robaven els bebès per a vendre’ls, o simplement els van deixar morir. Vaja, un tema tan greu que difícilment es pot comprendre ni creure. Recentment, per exemple, s’ha parlat molt del cas del poble de Tuam on tot indica que les monges van amagar els cossos de 800 bebès i nens (morts per com els tractaven en aquells llocs) a la fossa sèptica de l’asil.
En llegir les notícies d’Irlanda, ho vaig comentar a casa a Anglaterra i ma mare va dir que havia passat alguna cosa pareguda allà també, tal com s’ha sabut amb aquests reportatges. Sembla ser que gairebé tothom sabia de casos de dones tancades per qualsevol motiu sense substància però ningú s’atrevia a fer una denúncia fins que les evidències eren tan grans que no es podien tapar, i gràcies a la força dels col·lectius de dones es va començar a obrir una escletxa en el mur de silenci i temor de l’Església. I a altres països també han sortit casos pareguts ja que sembla que aquesta obsessió per tancar dones ‘pecadores’ o dones que surten del marc en el qual la societat les vol és universal.
Per tant, des que visc a Tortosa he tingut intriga per saber si els rumors que estudiants i amics m’han explicat sobre les dones internades al Convent que estava on ara és el Consell Comarcal a la Raval de la Llet són de veritat o si son llegendes urbanes. El mateix passava aquí com sembla que passava arreu?
L’any passat, Jaime Fernando Soler va fer un article molt complet i informatiu sobre la història del Convent (i recomano llegir-ho abans de seguir aquí). Resumint breument allò que explica Fernando i altres informacions que he llegit en llibres i articles, aquest espai el van obrir l’Orde de les Oblates al final del segle 19. Va funcionar oficialment com una mena d’asil per a dones ‘desviades’ o ‘penedides’ fins als anys 1930s, lligat al ‘Patronato real para la represión de la trata de blancas’ i altres entitats reaccionàries i conservadores en mans de gent amb uns interessos foscos, el qual deixa molts dubtes sobre el que es diu a la historia oficial, de si simplement volien ajudar dones explotades etc. Sembla que no existeix informació de quines dones van tancar a Tortosa ni dels motius o els tractaments que els van aplicar. Les monges van haver de plegar veles i marxar durant la Segona República espanyola, però amb el cop d’estat de Franco, el dictador va encarregar a les Oblates de gestionar la presó de dones que es va obrir a Tarragona (1939-41). Està molt ben documentat el nivell de crueltat i violència que les monges van exercir sobre les presoneres (moltes d’elles tancades pel simple motiu de ser germana o mare d’algun home ‘rojo’ que els franquistes buscaven).
Tot seguit Franco va introduir el concepte dels ‘Patronatos de protecció de la mujer’ on van tancar i maltractar noies i dones durant anys i dècades. Una mena de presons o cambres de tortura per a dones ‘caigudes o en risc de caure’. I compte, van seguir funcionat fins i tot amb la democràcia fins el 1983 o 1984! Doncs, resulta que aquests llocs també estaven gestionats per ordes de monges, un dels quals va ser les Oblates. Segons Consuelo García del Cid Guerra, l’autora que potser ha investigat més aquest tema, l’Orde de les Oblates va ser de les més dures en com tractaven a les noies.
I finalment, als anys 1940s les Oblates van tornar a obrir i fer funcionar el convent/asil a Tortosa també fins al final del franquisme.
Fins aquí no en sé gaire cosa més. Però sabent tot el que sabem ara del que passava a altres llocs i països, i tot el que s’ha dit dels Patronatos franquistes, i el fet de que fins i tot les Oblates mateixes van demanar perdó, d’aquella manera contracor, fa unes setmanes per tot el que havien fet, sí que tinc unes quantes preguntes:
Se sabrà mai què passava en la primera època a Tortosa, del 1880 fins al 1936? Quines dones hi van tancar allà dins, i què havien fet per estar allà (les veritats, no la simple acusació de ser ‘una dona caiguda’)? Com les van tractar? Quantes no van sortir mai d’allà dins? L’oligarquia tortosina que els donava suport, en sabia res?
Se sap si les monges Oblates de Tortosa van anar a ajudar a les monges que portaven la presó de Tarragona entre el 1939-1941?
Quan van tornar a obrir a Tortosa als anys 1940s, quines dones hi van tancar, i per què? A més de tots els rumors de dones que van intentar fugir en les següents dècades, he vist almenys una notícia contrastada d’un parell de noies que es van escapar. Trobo que és un senyal que allò no era un hotel on tothom hi eren per voluntat pròpia. Com les van tractar? Queden testimonis o famílies que coneixen les històries?
No puc evitar pensar en possibilitats més greus, donades les notícies d’altres llocs, com el cas d’Irlanda esmentat al principi, on s’han trobat milers de cossos de dones i bebès enterrats de qualsevol manera en els terrenys de les monges. Aquí mai s’ha parlat de res semblant? Quan els constructors de l’empresa Ferri van fer les cases noves a la Raval, ningú va veure res d’estrany? O durant les obres per a reformar el convent i convertir-lo en el Consell Comarcal? Quan es va fer obres als 1970s al carrer Barcelona i diuen que es va trobar ‘alguna cosa’, es va investigar?
En un llibre diuen que cap al final de l’estada de les Oblates a Tortosa, als anys 1960s i 1970s, allà dins feien labors de cosir per a empreses locals com YKK o Yutera d’Ebre. Algú sap si això era una tasca de les dones allà tancades? Voluntàriament o no? Pagades o no? O si simplement ho feien les joves aspirants a monja per a tenir ingressos pels convent? Ho dic també pensant en les Bugaderies de la Magdalena a Irlanda on, a més de maltractar les dones, les monges les feien treballar com a esclaves. Aquelles empreses potser saben alguna cosa?
De la mateixa forma potser sap alguna cosa la gent que es relacionava amb el Convent i els altres serveis que feien allà (em sembla que feien classes de costura, portaven una mena d’escola, i tenien llocs per a cuidar gent gran)? Per cert, per moltes tasques aparentment beneficioses per a la societat que van fer, voler usar això per a oblidar o tapar el seu rol de repressió durant aquell gairebé centenar d’anys és com quan la dreta populista intenta rentar la cara al franquisme recordant-nos que Franco va construir pisos i embassaments (a més a més de matar i reprimir).
A més, encara que la historia oficial pot parlar (per ara) de com volien ajudar a prostitutes o dones en situació de pobresa o amb problemes de salut, sabem – d’altres llocs – que aquestes definicions sovint servien com a comodins per referir a qualsevol cas que l’Església no veia amb bons ulls – una dona que la policia havia trobat sola en un bar, una embarassada que la família volia tancar per no passar vergonya, una noia que discutia massa amb als professors, una jove violada, fins i tot una noia ‘massa’ guapa i, per tant, massa temptadora!
Es podrien aclarir moltes coses si els documents de les Oblates fossen públics (i tinguessen informació verídica, ja que en alguns llocs van inventar noms, dates, motius, diagnosis, etc. i no son gaire de fiar) però em diuen que no hi ha manera de aconseguir accés. Potser si l’Ajuntament de Tortosa, el Consell Comarcal del Baix Ebre o el Departament de Justícia de la Generalitat es posés en el tema, la força d’una institució pública podria aconseguir més informació? Tenen els recursos de fer i publicar una investigació històrica ben acurada i demanar responsabilitats.
Tinc molts dubtes i falta posar llum a la foscor, però com a mínim sabem que les Oblates portaven aquests asils abans de la guerra, les presons franquistes en la post-guerra, i els Patronats de Protecció de la Dona durant la dictadura (i democràcia). Amb aquests tres punts ja n’hi ha prou per a que les institucions públiques investiguen, expliquen i denuncien si cal el que va passar a Tortosa també, i per a que es faci algun tipus d’acte i document de reparació. Cal reivindicar i dignificar la innocència i bon nom de totes aquelles dones que van patir a mans de l’Església. I evidentment podríem començar per canviar els noms dels tres carrers a Tortosa que porten el nom de l’Orde de les Oblates i dels dos fundadors, el Bisbe Serra i Antonia Maria de Oviedo.
En fi, proposo que s’investigue i s’ens explique tot en un exercici de dignificació de la memòria. Per cert, si algú vol seguir parlant o aportar informació o testimonis sobre les preguntes que he fet, m’ho podeu fer arribar a través de Marfanta.
Fes el teu comentari