Una d’elles és Arthur Johnson, brigadista canadenc mort a Gandesa, qui rep a la Fatarella el primer homenatge institucional vuit dècades després de la seua mort
El Memorial de les Camposines, a la Fatarella, ha tornat a reunir familiars de víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre, coincidint amb el 87è aniversari del final del conflicte. Enguany, s’hi han afegit 78 noms més, fins arribar a 1.984 persones recordades, en un espai que s’ha tornat a omplir de clavells rojos.
La memòria d’un jove brigadista
Entre els noms incorporats hi ha el d’Arthur Johnson, brigadista canadenc mort a Gandesa amb només 22 anys. El seu nebot, Andrew Johnson, ha assistit a l’acte per rebre el primer reconeixement institucional a la família.
“Els desapareguts no tenen veu. Mereixen honor i dignitat. Este memorial és un espai sagrat”, ha expressat emocionat.
Johnson ha destacat que la pèrdua del seu tiet va marcar diverses generacions de la família. “Estem orgullosos que lluités contra el feixisme i a favor de la llibertat. El combat contra l’autoritarisme continua sent rellevant avui”, ha afirmat.
La recerca de les restes
Les restes d’Arthur Johnson encara no s’han localitzat, però la família participa en el programa d’identificació genètica amb l’esperança de poder tancar el dol.
Una història compartida per moltes famílies, com la de M. Antònia Martí, de Cambrils, que encara busca els seus dos tiets morts a la batalla de l’Ebre.
“S’ha de preservar la democràcia i recordar el que va passar perquè no es repetisca”, ha remarcat Martí.
La importància del Memorial
El Memorial de les Camposines és, per a molts familiars, un espai per mantenir viu el record. Agnès Benet, que hi ha inscrit el germà de la seua àvia, considera que “és una manera de donar-los el lloc que mereixen” i que “la responsabilitat de seguir cercant respostes és de les noves generacions”.
La llei de memòria democràtica
Durant l’acte, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha subratllat la necessitat de transmetre als joves “la lluita i el valor de la democràcia” a través d’actes basats en “la veritat, la justícia i la reparació”.
Ha assegurat que la llei de memòria democràtica avança al Parlament “segons els ritmes previstos”, malgrat que alguns grups “s’han autoexclòs del debat”.
Fes el teu comentari