Després de més tres anys de treball, el fons del fotoperiodista Carmel Biarnés ja està totalment accessible per a la ciutadania a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE). El fons de Carmel Biarnés és un dels més importants dels que gestiona l’ACRE, tant pel que fa al volum de fotografies –més de 60.500–, com pel que respecta a l’àmbit territorial al qual fa referència, ja que com a corresponsal del Correo Catalán i del Diario Español de Tarragona va cobrir periodísticament les Terres de l’Ebre, i també comarques veïnes, entre mitjans dels anys 60 i primers dels 80 del segle XX. L’ACRE va començar a tractar el fons fotogràfic de Biarnés a finals del 2016, tasca que va prosseguir ininterrompudament fins al 2019. Fins avui, l’Arxiu Comarcal ha descrit 1.139 reportatges fotogràfics, amb més de 25.367 imatges vinculades i accessibles online, i es poden consultar digitalment 607 articles periodístics de l’asconenc.
El fons de Carmel Biarnés, del qual resta encara pendent l’inventari de tota la documentació en format textual, ha estat el que ha tingut un impacte més gran en la ciutadania de la Ribera d’Ebre i també de comarques veïnes. Tant és així que més de 36.336 persones l’han consultat entre octubre de 2017 i febrer de 2020, accedint a gairebé 100.000 fotografies a través del portal ‘Arxius en Línia’ (http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/), que dona accés als conjunts de documents gestionats per la Xarxa d’Arxius Comarcal i l’Arxiu Nacional de Catalunya. El fons fotogràfic de Biarnés i els seus articles periodístics són accessibles a través del següent enllaç: http://bit.ly/CarmelBiarnés
Notes biogràfiques sobre Carmel Biarnés
Carmel Biarnés va néixer el 7 d’octubre de 1928 a Ascó. Va entrar al seminari de Tortosa passada la Guerra Civil, del qual en sortí l’any 1945. L’any 1951, després d’una breu estada a la ciutat de Barcelona, s’instal·là novament a la vila d’Ascó. A mitjans dels 60 creix la seva implicació en els afers culturals i socials riberencs, i inicià les seves col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a Antorcha i la Voz de Flix, que després feu extensives a publicacions de més abast, com ara el Diario Español de Tarragona, l’Avui o El Correo Catalán, a més de ser un col·laborador habitual dels mitjans radiofònics comarcals. Tanmateix, la figura de Biarnés va més enllà de la seva faceta periodística i va publicar més d’una desena de llibres d’història i va participar en nombrosos congressos, especialment sobre temàtica morisca.
A mitjans dels anys 60 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar, a Ascó, i exercí intensament aquesta disciplina. A través del seu objectiu, Biarnés pretén plasmar una societat que està vivint profunds canvis —a causa de la implantació de potents indústries al nord de la comarca—, que ell vol immortalitzar abans que no es transformi d’una forma definitiva. També és important destacar el seu activisme social i cultural, fet que el va portar a donar suport a iniciatives ciutadanes a favor de la pagesia o d’oposició a la Central Nuclear d’Ascó.
Fes el teu comentari