L’expresident de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea, Fernando Falcó, i l’extresorer, Joan Gilabert, han situat este dimecres l’exgerent Daniel Ferré al centre de la gestió econòmica i financera de l’entitat abans de la seua fallida. Tots dos han declarat a l’Audiència de Tarragona en una nova jornada del judici i han assegurat que no disposaven de formació específica en matèria financera i que confiaven plenament en els criteris de l’acusat.
“El gerent ho manegava tot”, ha afirmat Gilabert durant la seua declaració. Per la seua banda, Falcó ha reconegut que, tot i que moltes explicacions constaven a les actes com si les hagués fet ell, en realitat era Ferré qui informava sobre les qüestions econòmiques i financeres.
El consell rector confiava en les explicacions de l’exgerent
Falcó ha explicat que les reunions del consell rector comptaven habitualment amb la participació de l’exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté, que era qui informava sobre la viabilitat dels crèdits. També ha admès que coneixien l’existència d’operacions a l’estranger, però que no intervenien en estes decisions perquè eren assumptes gestionats directament per Ferré.
“D’estes coses no hi entenc, per això teníem el gerent”, ha declarat l’expresident, que ha remarcat que l’exgerent assistia “sempre” a les reunions del consell rector malgrat no formar part oficialment de l’òrgan de govern.
Segons Falcó, també era Ferré qui impulsava i presentava projectes d’inversió, com la instal·lació de plaques solars a les dependències de la cooperativa. “Tal com ens ho va explicar, semblava rendible”, ha afirmat.
“Mai ens va dir que hi haguera dificultats econòmiques”
L’extresorer Joan Gilabert ha assegurat que la seua funció principal era aprovar els crèdits dels socis i que, fins als últims moments, no va percebre problemes de retorn dels préstecs.
“No hi havia dificultats”, ha manifestat. De fet, ha sostingut que no va saber que la cooperativa travessava una situació crítica fins a la reunió en què se’ls va comunicar oficialment.
A preguntes de l’acusació particular, ha insistit que Ferré “mai” els va advertir de possibles problemes econòmics a l’entitat.
Gilabert també ha remarcat que cap dels membres del consell rector tenia coneixements de comptabilitat o finances. “Pregunti’m com es fa una col, el panís o l’arròs i li ho diré tot, però de bolígraf poca cosa”, ha comentat.
Segons ha relatat, era l’exgerent qui informava sobre la conveniència de demanar finançament extern, qui seleccionava proveïdors i qui feia el seguiment tant dels préstecs com de les inversions.
“A vegades ens les explicava, però hi havia operacions que no he arribat a saber. Hi havia confiança”, ha afegit.
El fill de Ferré relata el retorn de 160.000 euros
Durant la sessió també ha declarat un dels fills de Daniel Ferré, que havia treballat a la secció de crèdit de la cooperativa. El testimoni ha explicat que va conèixer la gravetat de la situació la nit del 28 de novembre de 2011, després que el seu pare tornés d’una reunió al Departament de Finances.
L’endemà, segons ha relatat, Enric Sabaté li va advertir que l’entitat patiria problemes de liquiditat i li va recomanar que s’apartés temporalment davant la situació “problemàtica i perillosa” que s’estava generant.
El testimoni també ha confirmat que, tres dies abans de la fallida, tant ell com el seu germà van rebre 80.000 euros cadascun del seu pare. Segons ha explicat, els diners es van ingressar en comptes d’una altra entitat bancària i desconeixien quin era el seu origen.
“Com a germans, estem en igualtat de condicions i també me’ls va donar”, ha declarat.
Posteriorment, els dos germans van decidir retornar els diners a Ferré l’agost de 2012. En el seu cas, va efectuar una devolució de 74.000 euros mitjançant un taló nominatiu i els 6.000 euros restants en efectiu.
“Una operació d’estes característiques havia de quedar documentada”, ha afirmat, explicant que van voler formalitzar el retorn davant notari.
Pressió mediàtica després de la fallida
El fill de l’exgerent ha negat qualsevol relació entre l’entrega dels diners i la situació financera de la cooperativa, assegurant que desconeixien l’abast real dels problemes econòmics.
També ha recordat la pressió que va viure la família arran de l’esclat del cas. “Els mitjans de comunicació ens bombardejaven i hi havia una pressió molt forta respecte al meu pare”, ha manifestat.
La vista oral ha continuat este dimecres amb les declaracions de diversos treballadors de la cooperativa, entre ells una enginyera agrònoma, l’encarregat de la secció hortofructícola i qui va assumir la direcció comercial de l’entitat després de la fallida.
Fes el teu comentari