Esquerra d’Amposta, liderada per Adam Tomàs, va arribar al govern municipal l’any 2015, després de 28 anys de majories convergents.
És evident que qualsevol nou govern necessita un temps per posar en marxa el seu projecte. Una administració no canvia d’un dia per l’altre i és comprensible que algunes decisions necessiten mesos, fins i tot anys, per donar resultats.
Però el període de cortesia i comprensió envers un nou govern no pot durar eternament. I, sobretot, no pot allargar-se durant tres legislatures.
Després d’onze anys governant Amposta, ja no sembla raonable respondre a les crítiques mirant permanentment pel retrovisor i recordant què feien els governs anteriors. Arriba un moment en què cada govern ha de respondre del que ha fet, però també del que no ha sabut acabar de resoldre.
Carrers que continuen esperant
A ningú no se li escapa el mal estat de molts carrers de la ciutat.
Passejar per Amposta permet comprovar la quantitat de carrers que tenen clots, pedaços, asfalt provisional o obres que s’han allargat o quedat a mitges.
Podem donar un vot de confiança a l’alcalde i pensar que tot té una explicació.
Segurament els clots i els pedaços estan pendents d’una solució definitiva quan s’executen les obres de pluvials. Els carrers asfaltats amb reg asfàltic, d’una urbanització completa. I els carrers del Grau que van quedar sense acabar —o que ni tan sols es van iniciar—, de la connexió de les canonades dels pluvials per derivar l’aigua de pluja cap al barranc de Simó.
Tot pot tenir una explicació tècnica.
Però també hi ha una realitat: els anys passen i el veïnat continua esperant.
I cada vegada costa més demanar paciència quan s’anuncien, una vegada i una altra, projectes que fa temps que haurien d’estar resolts.
Neteja i jardineria: una assignatura pendent
La neteja viària i la jardineria han estat dos dels punts que més preocupació han generat durant estos anys.
L’Ajuntament ha optat per la gestió externalitzada d’estos serveis. Quan els resultats no han estat els esperats, una part de la responsabilitat pot recaure en les empreses adjudicatàries.
Però externalitzar un servei no significa externalitzar la responsabilitat política.
El consistori ha de garantir el control, la supervisió i el compliment dels contractes, i actuar quan els resultats no són els adequats.
Ara, el govern municipal manté l’aposta per la gestió externa i incrementa el pressupost amb la voluntat que, esta vegada, els carrers, els parcs i els jardins estiguen a l’altura del que Amposta necessita.
És desitjable que així siga.
I també és important que la gestió de l’arbrat i dels espais verds es faça amb una planificació més estable i menys sotmesa a problemes recurrents.
El repte no és només arreglar el present
Un clot es pot tapar.
Un carrer es pot asfaltar.
Un contracte es pot millorar o substituir.
Però després d’onze anys de govern, la qüestió ja no és només què s’arreglarà abans de les pròximes eleccions.
La pregunta és més profunda i més important:
Quina Amposta volem construir durant els pròxims quinze anys?
I aquí és on cal obrir un debat de ciutat serè, però ambiciós. Amposta necessita avançar cap a una ciutat més ordenada, més ben planificada i amb tots els serveis funcionant de manera eficient i estable. Una ciutat on el manteniment no depenga de la urgència, sinó de la previsió. On els carrers, els espais públics, la neteja, la jardineria i les infraestructures funcionen amb continuïtat i qualitat.
Parlar d’Amposta 2040 vol dir això: una ciutat ben organitzada, amb serveis públics que funcionen, amb planificació a llarg termini i amb capacitat de donar resposta als reptes de futur sense improvisacions constants.
Una ciutat que no només reacciona als problemes quan apareixen, sinó que els preveu, els planifica i els resol amb criteri.
Per això, quan s’acosta el final del tercer mandat d’Adam Tomàs, el debat no hauria de reduir-se a quants clots es taparan o quants projectes pendents s’acabaran.
El debat hauria de ser com construïm, entre tots, una Amposta 2040 més ordenada, més eficient i amb tots els serveis públics funcionant com la ciutadania mereix.
Amposta necessita resoldre els problemes d’avui.
Però, sobretot, necessita començar a definir amb claredat la ciutat de demà.
*Lluïsa Lizarraga forma part de l’equip de persones que treballen en Amposta 2040, el projecte de ciutat que encapçala Pere Montañana, i que vol pensar i construir l’Amposta del futur
Fes el teu comentari