El Departament d’Agricultura treballa en la creació de l’eix de confinament d’incendis forestals Rasquera-el Perelló, amb actuacions de reducció de vegetació baixa en 320 hectàrees situades a tocar de les serres de Cardó i del Boix. L’objectiu és evitar la continuïtat del foc i frenar una possible propagació cap als polígons de protecció prioritària més pròxims, especialment les muntanyes de Tivissa i Vandellòs.
Els treballs arriben en un context marcat per l’abandonament progressiu dels conreus a la plana del Burgà i per l’agreujament dels efectes del canvi climàtic, que fan més vulnerable este corredor forestal. Les faenes ja han començat al sector del coll de les Granades, al límit entre Rasquera i el Perelló, on s’estan fent estassades selectives de matolls.
L’eix pren com a referència el traçat de la carretera TV-3022, que travessa la plana del Burgà, amb les serres de Cardó i del Boix a l’oest i les muntanyes de Tivissa al nord-est. La zona ha estat històricament castigada pels incendis forestals, atiats pel vent de mestral i també per la marinada a partir de la tarde. Els focs del 1995 i del 2012 van cremar milers d’hectàrees.
Una zona clau per evitar el salt del foc cap a altres massissos
Va ser precisament pel sector del coll de les Granades per on l’incendi del 15 de maig del 2012 va estar a punt de saltar cap a les muntanyes de Tivissa i Vandellòs. L’enginyer forestal del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Eusebi Casanova, ha recordat que “arran d’aquell incendi ja es va posar en debat que era prioritari per evitar el salt a l’altre massís”, i ha remarcat que “és una de les zones que tenim estudiades i planificades per evitar aquesta confluència”.
Les actuacions en este primer sector afecten 112,47 hectàrees de terrenys no mecanitzables o parcialment mecanitzables, amb una inversió de 338.342,86 euros. Els operaris, equipats amb màquines de desbrossar, tallen matolls i vegetació baixa que poden afavorir l’expansió ràpida dels focs forestals, especialment virulents en esta zona.
L’objectiu principal és reduir la càrrega i la continuïtat del combustible vegetal, per ajudar el territori a resistir millor davant dels incendis i disminuir la capacitat de propagació cap a altres espais sensibles. Bombers i tècnics d’Agricultura han constatat que l’abandonament dels conreus i l’impacte del canvi climàtic convertixen este corredor en un punt cada vegada més exposat a focs extrems.
Estassades selectives per facilitar l’extinció
La creació d’estos eixos de confinament, ideats i definits pels Bombers, no implica actuacions diferents de les que ja es feien fins ara en la gestió forestal, sinó una planificació més estratègica de les estassades en zones amb una gran càrrega de matollar. Casanova ha explicat que “prenem com a referència i ho fem com a suport de les zones que ja estan conreades i el que fem és augmentar la seva superfície amb aquests treballs”.
Segons l’enginyer, la finalitat és que, en cas d’incendi, el foc afecte sobretot herbàcies, herbes o matollar baix. “Que no sigui un incendi de matollar elevat o alt i que pugui portar el foc a les capçades dels arbres”, ha resumit Casanova.
Els Bombers busquen incendis més menuts i més fàcils de controlar
Els Bombers defensen que esta estratègia ha de permetre millorar i facilitar les tasques d’extinció en unes condicions cada vegada més extremes. El cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito, ha afirmat que “per a nosaltres són actuacions molt valuoses perquè ens permeten millorar molt la nostra eficiència davant d’un incendi”.
Expósito ha advertit que, amb l’evolució de la crisi climàtica, caldran intervencions com esta “perquè tinguem incendis en la mesura del possible més petits i, sobretot, per intentar protegir la població davant d’incendis que poden ser complexos”.
El responsable dels Bombers també ha insistit en la importància de reduir la càrrega de combustible i la continuïtat forestal per evitar que el foc connecte diferents massissos i s’acoste als nuclis habitats, “on cada cop el bosc es troba més a prop”. Expósito ha assenyalat que “l’abandonament del camp i la poca gestió forestal que s’està fent” provoquen grans acumulacions de combustible i extensions cada vegada més contínues de vegetació forestal, amb riscos creixents per als espais naturals, les explotacions agràries, els habitatges i les persones.
Més actuacions al Perelló i una inversió de prop d’un milió d’euros
A banda de l’actuació al coll de les Granades, també han començat els treballs per crear una àrea estratègica en una zona arbrada poc densa de les Collades, al Perelló. En este cas, s’actuarà sobre 83,84 hectàrees, amb un pressupost de 237.956,91 euros.
A partir de la setmana que ve, Agricultura preveu actuar en 124,24 hectàrees més, també al terme municipal del Perelló, amb una estassada selectiva adaptada a les característiques del terreny i un cost de 378.248,78 euros.
Sobre el paper, els treballs s’allargaran uns quatre mesos, tot i que l’arribada de l’estiu, les condicions climàtiques i la campanya forestal poden condicionar el calendari. En total, la inversió prevista en este eix és de 954.548,55 euros.
Dels catorze eixos de confinament definits pel Departament a Catalunya, amb més de 223.000 hectàrees, el de Rasquera-el Perelló és un dels cinc considerats prioritaris i on les actuacions comencen de manera més immediata. Casanova també ha avançat que, més endavant, a les Terres de l’Ebre començaran els treballs per habilitar un altre eix de confinament des d’Ascó cap a les Camposines, Benissanet, el Pinell de Brai, Prat de Comte i Xerta.
Rasquera celebra l’actuació, però reclama més inversió forestal
L’alcaldessa de Rasquera, Àngels Llombart, ha celebrat l’inici dels treballs, especialment davant la desaparició progressiva de ramats i pastors que tradicionalment ajudaven a netejar el sotabosc, i també per la manca de mitjans dels ajuntaments menuts per actuar a la muntanya pública.
Llombart ha reconegut que “hi ha dies al mes de juliol que no dorms les hores que tocaria pensant que la situació climatològica és molt propícia perquè es produeixi en qualsevol moment un incendi”. L’alcaldessa ha recordat que un foc a Cardó pot arrasar en poques hores tota la serra del Boix fins a arribar pràcticament a tocar de la costa, com ja va estar a punt de passar l’any 2012.
Tot i això, Llombart ha lamentat que estes actuacions continuen sent “un pegat” davant la magnitud de la gestió forestal pendent en espais pràcticament abandonats com les serres de Cardó i del Boix. “És un pegat el que farem i tant de bo que no hagi de servir perquè no es produeix cap incendi, però seria necessària molta més inversió”, ha subratllat, tot reclamant al Govern més atenció a l’estat de les zones forestals de les Terres de l’Ebre davant dels estius marcats per la sequera.
Fes el teu comentari