El Parlament ha validat este dimecres el decret de mesures urgents en l’àmbit urbanístic i de la contractació pública vinculat als municipis rurals, amb el vot favorable de tots els grups excepte Vox, que hi ha votat en contra. La cambra també ha aprovat per unanimitat que la norma es tramite com a projecte de llei, fet que permetrà als grups introduir-hi esmenes.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que el decret vol adaptar la normativa urbanística i la contractació pública a la realitat dels municipis rurals, amb l’objectiu de reduir burocràcia, facilitar habitatge, impulsar l’activitat econòmica i combatre el despoblament.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha afirmat que l’aprovació del decret significa “fer les coses fàcils” als municipis rurals perquè puguen generar activitat econòmica. Dalmau també ha remarcat que esta mesura “facilita” l’arrelament de la població als pobles.
Una normativa pensada per als pobles menuts
Dalmau ha explicat que la realitat dels municipis rurals “és una realitat diferent d’una ciutat com la de Barcelona” i ha defensat que esta diferència justifica la necessitat del decret. Com a exemples, ha citat que la modificació dels mecanismes urbanístics pot facilitar la construcció d’habitatge, la construcció d’un estable vinculat a una activitat econòmica o l’agilització de tràmits urbanístics per a molts ajuntaments. Segons el conseller, són els consistoris els que “fa molt de temps que es queixen” d’esta situació.
Paneque ha situat el decret com un “segon pas” després de l’aprovació de l’Estatut dels municipis rurals i ha subratllat que el món rural no pot ser tractat amb les mateixes exigències que una gran ciutat. “No es pot exigir el mateix a una gran ciutat que disposa de recursos tècnics i humans que a un municipi petit o rural”, ha dit.
La norma s’adreça als municipis de menys de 2.000 habitants ubicats en comarques rurals, i també als municipis de fins a 2.000 habitants de comarques limítrofes amb creixement negatiu o baixa densitat. Segons Paneque, se’n podran beneficiar 593 pobles i viles.
El POUM rural, una nova eina urbanística
Un dels principals instruments del decret és la creació del POUM rural, una versió simplificada del planejament urbanístic per als municipis menuts que vulguen impulsar creixements moderats. Paneque ha explicat que tindrà el mateix valor jurídic que un POUM ordinari, però amb menys documentació i una tramitació més àgil.
El decret també preveu que els municipis sense previsió de creixement puguen ordenar-se mitjançant normes de planejament urbanístic de vigència indefinida.
Nous instruments per al sòl no urbanitzable
La norma incorpora també nous instruments per al sòl no urbanitzable, com ara un inventari d’edificacions que no formen part del catàleg de masies, però que podrien recuperar-se per a usos com l’habitatge habitual.
També es crea la figura dels veïnats rurals tradicionals, pensada per a nuclis en sòl no urbanitzable amb més de cent anys d’antiguitat i construccions destinades principalment a habitatge.
En matèria de contractació, el decret permet licitar conjuntament la redacció de projectes i l’execució d’obres. A més, preveu que Infraestructures.cat i L’Energètica puguen actuar com a mitjà propi dels ens locals.
Els grups anuncien esmenes al text
Per Junts, Anna Feliu ha reclamat més seguretat jurídica, criteris menys interpretables i una simplificació “real” dels terminis, costos, tràmits i paperassa. També ha proposat revisar l’exigència dels cent anys d’antiguitat per als veïnats rurals tradicionals, perquè considera que cal adaptar-la millor a la “fotografia real” del territori.
El diputat d’ERC Oriol López ha demanat aclarir la diferència entre el catàleg de masies i l’inventari d’edificacions. També ha advertit que l’eliminació de determinats controls previs pot generar dificultats als ajuntaments menuts i ha reclamat estudiar fórmules de control tècnic i ambiental.
Des del PP, Àngels Esteller ha valorat positivament l’adaptació de la normativa urbanística, la regulació dels veïnats rurals tradicionals i les mesures de contractació, però ha demanat més seguretat jurídica. També ha defensat que caldria revisar de manera més global les reserves d’habitatge de protecció pública, que, al seu parer, frenen la construcció d’habitatge.
Vox ha estat l’únic grup que ha votat en contra. El diputat Andrés Bello ha qüestionat que hi haja una necessitat extraordinària i urgent per aprovar un decret llei. Bello ha admès que el seu grup podria compartir algunes mesures urbanístiques i d’habitatge, però ha rebutjat que s’introduïsca la possibilitat de contractar directament amb empreses públiques com Infraestructures.cat o L’Energètica.
Des dels Comuns, Lluís Mijoler ha defensat el vot favorable perquè els municipis rurals “necessiten respostes” i “eines”, però ha advertit que agilitzar no pot voler dir “afeblir controls” ni simplificar pot significar “desregular”. També ha reclamat més recursos tècnics, jurídics i econòmics per als ajuntaments menuts.
El diputat de la CUP Dani Cornellà ha acusat el Govern de trencar el consens amb modificacions incloses a la llei d’acompanyament dels pressupostos. La CUP també ha advertit que la simplificació ha d’anar acompanyada de control efectiu i ha expressat recels sobre les excepcions a les reserves mínimes d’habitatge i sobre l’arribada de professionals amb més poder adquisitiu que puguen tensionar els pobles.
Per Aliança Catalana, Rosa Maria Soberana ha demanat incorporar mecanismes d’avaluació de l’impacte i escoltar el territori abans de legislar. Soberana també ha posat el focus en la capacitat real dels municipis més menuts per aplicar la norma.
Fes el teu comentari