Aquests dies, després de l’última reunió de l’Òrgan de Govern del Fons de Transició Nuclear, hi he donat voltes i m’he dit a mi mateix que seria bo fer una mica de memòria i, al mateix temps, una petita avaluació del que s’ha fet fins avui. Perquè els números d’aquest 2026 diuen una cosa que fa tres anys molts negaven: que les Terres de l’Ebre no només tenen capacitat d’absorbir aquests fons, sinó que els estan convertint en projectes propis.
Aquesta memòria ens porta indefectiblement al dia 29 d’abril del 2020, quan s’aprova la llei que fixava un impost a la producció, emmagatzematge i transformació d’energia nuclear. Aquest impost feia entrar al pressupost de la Generalitat entre 150 i 170 milions d’euros l’any.
Era un impost mediambiental i, per norma, part d’aquest impost havia de repercutir a l’entorn on es produïa aquesta energia nuclear. Era el principal argument pel qual es va donar legalitat a la norma i que, després de dos intents fallits, es va poder aprovar.
La veritat és que els diners van ser recaptats ràpidament per la Generalitat, però al territori no hi arribava ni un sol euro. Es van crear el Fons, però l’excusa era que no hi havia reglament, i per aquest motiu, durant molt de temps, els governs d’aleshores mai els van destinar al nostre territori, que és qui més ho necessitava i a qui més de justícia li corresponia.
El desembre del 2022 és quan, després de cinc iniciatives parlamentàries, s’aprova la modificació que feia possible que la meitat d’aquests diners arribessin, per llei, al territori. I exigia, també per llei, que l’any 2023 els diners anessin als ajuntaments, ja que era impossible que poguessin arribar a l’economia real del territori per falta de temps i de voluntat política, al mateix temps que era una forma d’assegurar que hi arribessin d’una vegada.
Cal recordar que la norma s’aprova amb tota l’artilleria del govern d’ERC en contra, ajuntant els seus vots amb els del PP i VOX perquè no prosperés. Aquells vots van ser insuficients i la llei es va aprovar al Parlament de Catalunya. Ara tocava posar-la en marxa i desplegar-la.
L’any 2023 va ser un any complicat: la llei era vigent, però la voluntat política del govern d’aleshores va fer que els mesos passessin i que el desplegament i els diners costessin d’arribar. Tant va ser així que, encara que la llei era ben clara, els diners als ajuntaments no van arribar en tot l’any.
Podria recordar molts dels entrebancs i de les maniobres per desviar diners perquè el profit no arribés a les nostres terres i a la nostra gent… va ser clamorós!!! Prefereixo deixar-ho al racó de les coses a oblidar —si cal, i algú ho vol, puc donar tota classe de detalls—, però crec que ara toca centrar-nos en el balanç del que s’ha fet a partir de la gestió del nou govern.
Aquest balanç, avui, ja es pot mesurar. Els 83,06 milions d’euros de l’any 2023 estan tots assignats als ajuntaments. Els 74,59 milions del 2024 estan tots assignats a les empreses, destacant-ne els 63,40 milions destinats directament a la millora de la competitivitat de les empreses del territori PENTA. L’any 2025 han arribat 75,14 milions, dels quals 60,83 han anat també a les empreses del nostre territori.
Aquest any 2026 s’han obert les convocatòries per a la millora de la competitivitat de les empreses amb sis línies d’ajut, ajuts per als treballadors autònoms, línies de finançament de l’ICF bonificades amb fons del FTN, i aquests dies s’obrirà la convocatòria per a l’agricultura i la ramaderia.
A més de tot això, hauríem de remarcar els ajuts singulars, molt importants per a moltes zones i per al conjunt del territori, i també importantíssima l’assignació de fons per finançar la part que haurien de pagar els regants en les noves obres i inversions de regadius de la nostra zona.
Com es pot veure, molta feina amb molt poc temps. Una feina que era essencial per a la gestió del FTN i que marca clarament unes convocatòries que han de ser recurrents en el temps, que contribueixen i han de contribuir a l’economia real d’unes terres i d’una gent que ho necessiten i que lluiten per un futur millor.
I aquí hi ha, al meu entendre, el que és més important de tot: aquest futur no ens el dibuixa ningú des de fora. Els fons estan servint, fonamentalment, perquè les nostres empreses, els nostres ajuntaments, els nostres pagesos i els nostres autònoms tirin endavant projectes propis, pensats aquí i decidits aquí, projectes que d’una altra manera haurien tingut molt difícil trobar finançament. No és una pluja de diners: és una palanca perquè el territori faci el que ja sabia fer i no podia pagar.
Crec que era necessari fer aquest petit resum, perquè de vegades no es valora prou el que costen les coses i, quan les tenim, no sabem com n’és, d’important, el FTN per al nostre territori. I és absolutament necessari que la gent sàpiga també quin és el fruit del treball i de la gestió, i que l’esforç al Parlament i al govern arriba a la gent, a les empreses i contribueix a la vida diària.
Per acabar, voldria remarcar que només en la convocatòria de millora de competitivitat per a les empreses d’aquest any 2026 hi ha 547 sol·licituds presentades, amb una repercussió de 945,9 milions d’euros. Tot un exemple clar del que és, ja avui, l’impacte del Fons de Transició Nuclear al nostre entorn. Tota una satisfacció per als qui vam fer possible aquesta iniciativa al Parlament, tot recordant que el principal argument en contra que ens deien era: «el territori no té capacitat d’assumir aquest finançament».
Uns anys després, a les proves em remeto!!! I, sobretot, a la mirada de la gent: per primera vegada en molt de temps, aquestes comarques m iren el futur amb més optimisme. Un futur que, a més, ens l’estem fent nosaltres mateixos.
*JOAQUIM PALADELLA CURTO, alcalde de Batea i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC
Fes el teu comentari