Els arqueòlegs del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV han conclòs una nova campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de l’Assut de Tivenys que ha servit per delimitar els espais ocupats pels últims pobladors ibers i els aixecats arran de les guerres sertorianes del segle I abans de la nostra era. Segons el director de les excavacions, el professor de la URV Jordi Diloli, una de les principals novetats d’aquesta campanya ha estat la troballa de nous murs situats fora del perímetre emmurallat que ja es considerava delimitat. Un element, ha afegit, que ha obligat l’equip a treballar per “precisar la cronologia d’aquestes estructures per determinar-ne la funcionalitat”.
Les tasques d’excavació d’enguany s’han centrat al costat del sistema defensiu, el sector més modern del poblat, construït a mitjan segle III abans de la nostra era. L’equip de Diloli ha constatat que els nivells sertorians no constitueixen la primera ocupació d’aquest espai, sinó que se superposen a una fase ibèrica anterior. “Allò que inicialment interpretàvem com una ocupació exclusivament sertoriana amaga, en realitat, una ocupació ibèrica prèvia situada fora del recinte emmurallat, un fet que obre noves incògnites que intentarem aclarir en properes intervencions perquè ara per ara no té una explicació clara”, ha apuntat.
En una altra de les zones de treball, a la porta de la muralla ubicada en un dels espais superiors, els arqueòlegs han pogut documentar una canalització destinada a la gestió de l’aigua, un element que aporta nova informació sobre l’organització i el funcionament de l’assentament. Paral·lelament, a la zona mitjana del talús de l’assentament s’han documentat noves estructures que qüestionen la cronologia atribuïda fins ara a la fase de creixement del poblat associada al segle III abans de la nostra era.
Entre els materials recuperats aquesta campanya destaquen un segell atribuït a un militar sertorià, diverses monedes, un stilus (punxó emprat per escriure sobre tauletes de cera) i una fíbula romana d’ús militar, així com ceràmica grega i un fragment que podria correspondre a ceràmica púnica, probablement d’origen eivissenc.
Segons l’equip de la URV, el poblat de l’Assut, ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era, és un referent per a l’estudi de la protohistòria al curs inferior de l’Ebre, perquè permet reconstruir l’evolució de les comunitats ibèriques d’aquest territori, analitzar els canvis en la seva organització social i política i entendre el procés d’integració del territori dins el món romà.
La campanya d’excavacions d’aquest estiu, que va començar el 29 de juny i ha acabat aquest divendres, s’ha desenvolupat en el marc del projecte quadriennal de recerca ‘El jaciment de l’Assut i el seu territori immediat durant la protohistòria (2026-2029)’.
Fes el teu comentari