L’alcalde de Roquetes, el republicà Paco Gas, es troba a un pas de ser jutjat per desobediència arran de la votació de l’1-O al municipi. La titular del jutjat número 3 de Tortosa ha ordenat la incoació del procediment abreujat contra Gas, a qui atribueix facilitar equipaments municipals per a la consulta i col·laborar activament amb els organitzadors. Per contra, la jutgessa arxiva la causa contra la resta d’investigats: tant els regidors Josep Codorniu com Sisco Ollé i el treballador municipal Ivan Garcia, que estaven investigats pr desobediència i malversació; un dels membres de la Mesa, Joan Hierro, que també era investigat per desobediència; així com tres mossos per falsificació de document públic.
Si bé encara pot ser objecte de recurs, la interlocutòria d’obertura del procediment abreujat, a la qual ha tingut accés l’ACN, permetrà a Fiscalia formular escrit d’acusació i sol·licitar l’obertura del judici oral contra Gas. La jutgessa de Tortosa considera que Gas, que es va acollir al seu dret a no declarar quan va ser citat, va fer cas omís dels dos requeriments que li va trametre la delegació del govern espanyol a Catalunya advertint-lo que, d’acord amb el Tribunal Constitucional, no podia dur a terme accions per permetre la preparació i la celebració del referèndum.
Fa referència a vídeos publicats a Internet, on l’alcalde declarava a la ràdio municipal que facilitaria els espais públics per a la votació –amb la col·locació d’urnes, paperetes i censos-. També els enregistraments de quan Gas va acudir el mateix 1-O als punts habilitats per a la votació, el pavelló municipal de Roquetes i el casal de la Raval de Cristo, on es va dirigir als presents amb un “petit altaveu” per “donar pautes per realitzar la votació prohibida i col·laborant activament” perquè se celebrés el referèndum “que sabia que havia estat declarat il·legal”.
Davant d’això, considera que Gas, com a autoritat municipal, va incórrer en un tipus específic de desobediència als requeriments judicials o d’una autoritat superior que estaria recollit en l’article 410 del Codi Penal que, en cas de sentència inculpatòria, preveu penes de multa d’entre tres i dotze mesos i entre sis mesos i un any d’inhabilitació per a feina o càrrec públic.
En canvi, l’alcalde finalment no continuarà com a investigat pels presumptes delictes de sedició i malversació. En una interlocutòria prèvia, la jutgessa l’exonera del cas de sedició perquè, tot i haver constatat que l’alcalde es va dirigir a la gent concentrada als llocs de votació per donar pautes d’actuació i celebrar el referèndum, aquest fet no el converteix en responsable d’aquest delicte. “La col·laboració amb l’incompliment de les resolucions afectades coincideix amb la finalitat del tipus de sedició però no integra l’acció típica, atès que no consta responsabilitat del senyor Gas en l’alçament públic i tumultuari que es va produir en aquesta data, no només a Roquetes, sinó a tota Catalunya”, argumenta la interlocutòria.
Tampoc considera que l’alcalde sigui responsable d’un delicte de malversació, de la mateixa manera que arxiva la causa per aquest delicte contra els regidors de l’equip de govern Sisco Ollé i Josep Codorniu, així com el treballador municipal encarregat del pavelló, Ivan Garcia, que també van ser citats a declarar com a investigats al jutjat tortosí. D’acord amb les certificacions emeses per l’Ajuntament, la cessió dels edificis sense que constés una autorització d’ús concret el dia de la consulta no va suposar en cap cas un perjudici patrimonial públic, tal i com exigeix el Codi Penal.
Arxivada la causa contra la resta d’investigats
A diferència del cas de l’alcalde, tant Ollé, Codorniu, Garcia com Joan Hierro, un veí del municipi que formava part d’una de les meses, han estat també exonerats com a investigats per suposada desobediència. En el seu cas, argumenta la jutgessa que no consta que cap d’ells fos requerit de forma “personal i directa” per part dels agents policials que van acudir a impedir el referèndum ni que “se’ls hagués dirigit cap ordre expressa, concreta, terminant i clara que hagin desobeït greument”.
Per últim, la interlocutòria acaba arxivant també la causa per a tres agents dels Mossos d’Esquadra que van declarar com a investigats per un suposat delicte de falsificació de document públic. A dos d’ells se’ls feia responsables d’haver elaborat un informe policial on no constaven detinguts i apuntaven que els agents de la Guàrdia Civil que van carregar contra els votants van disparar salves i pilotes de goma quan van arribar al pavelló municipal.
Uns fets, van assegurar després, que no van constatar directament i que van detallar perquè havien tingut aquesta percepció. La interlocutòria assegura que els trets de pilotes de goma no van existir però, malgrat això, no existeix dol per part dels mossos perquè “no van actuar amb coneixement i voluntat de faltar a la veritat sinó, com a molt, amb negligència”, per no haver comprovat la veracitat del relat de l’informe. Un tercer agent també queda exonerat per confondre unes signatures: la jutgessa assumeix que no havia intenció d’alterar documents, atesa la ingent quantitat de documentació que es va emetre aquelles dates. // ACN.
Fes el teu comentari