‘Passa un tren’, per Josep F. Moragrega Font

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre va lliurar fa pocs dies el Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila que atorga cada dos anys. El número d’obres presentades, un total de sis, és una mostra de la vitalitat de la recerca científica a la Ribera d’Ebre. Un fet del qual cal felicitar-se, ja que en la societat del coneixement un territori que no dediqui esforços a la recerca no estarà en condicions de competir.

En aquesta edició, el CERE ha fet un esforç econòmic per augmentar la dotació del premi fins els 2.500 euros. Això ha estat possible gràcies al suport de les institucions públiques comarcals i a la generositat dels gairebé 400 socis que sustenten l’entitat amb el seu imprescindible mecenatge. A més, el guardó inclou la publicació de l’obra guanyadora. I, en efecte, la mateixa nit del lliurament es va presentar el llibre “El dipòsit de locomotores de vapor de Móra la Nova. Una història tècnica, social i humana”. L’obra és el resultat d’un treball de recerca dut a terme durant l’any 2018 pel Dr. Joan Alberich, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i especialitzat en matèria ferroviària. La recerca ja havia rebut l’impuls del Museu del Ferrocarril a Móra la Nova i el suport del CERE i de l’Institut Ramon Muntaner. La publicació també ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, un dels tres museus nacionals del país i del qual en forma part el Museu de Móra la Nova.

Com el seu subtítol indica, l’autor va més enllà de la vessant històrica i tècnica i no es limita a fer un inventari temporal del material rodant que va estar assignat al dipòsit de locomotores de Móra la Nova. La dimensió humana i social de l’obra és igual d’important i ens dóna moltes pistes per descobrir com l’evolució tecnològica té un efecte directe i immediat en l’ordenació territorial. L’estació de Móra la Nova va ser, des de la seva creació fins al seu declivi, un dels tractors econòmics, no només de la localitat, sinó de la comarca i més enllà. Els canvis demogràfics de la vila són un clar indicador de com afecten a una societat l’arribada de nouvinguts en un curt període de temps, els canvis poblacionals lligats a les necessitats del servei al llarg dels anys, i la inexorable decadència quan tot arriba a un final.

La comarca de la Ribera d’Ebre ha estat sempre marcada per aquests cicles lligats a fenòmens econòmics que superen la seva territorialitat. El comerç fluvial, gran font de riquesa des de temps immemorials fins al segle XIX, el ferrocarril i la indústria química arribades a les darreries del mateix segle, o l’energia hidràulica i nuclear instal·lada al segle XX. El segle XXI ens ha portat l’esgotament de la indústria química i, en breu, ens arribarà el tancament de la indústria nuclear. Deixant de banda altres consideracions que no són menors, els efectes socioeconòmics que aquests tancaments tindran seran devastadors si no som capaços de gestionar-los correctament.

Ara toca impulsar, entre altres sectors, la transició cap a fonts d’energia neta per poder aprofitar una part de les instal·lacions de producció, les xarxes de distribució i la formació tècnica amb que compta la població laboral que hi està vinculada. És un procés que ja ha començat, però ho ha fet de manera desordenada. Cal repensar com volem que tingui lloc aquest canvi per a que la comarca en tregui el màxim benefici. Com l’aigua del riu, el mateix tren només passa una vegada.