‘PAM’, per Manel Masià

Sóc un gran fan de les sèries de política. Els que em coneixeu sabeu que sóc un gran seguidor de la sèrie Borgen i hi ha un episodi on algú diu «Something is rotten in the state of Denmark» (Alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca). Natros aquí a Catalunya ho traduiríem per «no hi ha un pam de net». La mateixa frase és pronunciada per Marcelo dins de l’obra dramàtica de Shakespeare, Hamlet.

De fet, la frase original diu, textualment: «Alguna cosa fa olor de podrit a l’estat de Dinamarca». Recalcar «estat de Dinamarca», en combinació amb l’olor, fruit de la podridura, és una potent metàfora: de la mateixa manera que el peix comença a podrir pel cap, l’estat comença a fer-ho pels seus dirigents. Si els dirigents no dirigeixen bé, amb transparència i eficàcia, l’Estat no funciona.

I vull fer un exercici de lingüística i semàntica, amb lo del pam de net. Sobretot de joc net. Segons en quin context es diu, un pam pot ser el so d’una clatellada, o un tir als còmics, o també una mesura manual, o en política municipal, el cas que ens pertoca, un exercici de transparència i un contracte en la ciutadania. Però anem a pams, i expliquem que és un PAM (Pla d’Acció Municipal). És un document d’intencions de què fer dins d’una ciutat a nivell d’inversions i serveis, o sigui, un pacte, pam dalt pam baix, entre governants i poble. Un document on hi ha de constar com vol deixar el govern de la ciutat quan ells marxin, i alhora, un document on la ciutadania podrà jutjar si s’ha complert allò pel qual van votar l’opció que van votar. Un pacte de joc net.

A Amposta, este document és totalment necessari, imprescindible, i prioritari,… I molts de vatros vos preguntareu: I això? Si mai n’hem fet de PAM, ara per a què?. Us ho argumento. Primer de tot, durant el primer mandat del govern Tomàs, cada tant, hi havia anuncis d’inversions, exemples: Pavelló d’Esports2, el centre per les Mestresses de Casa, canvi d’enllumenat LED, centre cívic de la Gent Gran, projecte de pluvials, contracte de la neteja, pàrquing de l’Hospital Comarcal, FABLab, la compra de les Monges… i la cosa va anar en augment conforme ens apropàvem al 26 de maig, mentre també, casualment, durant l’últim any, augmentava la despesa en festes i es portava una gran estrella com Melendi. També van anunciar un pàrquing a l’avinguda de la Ràpita, a principis d’any, i que estaria acabat en un termini d’un mes, i a l’entrar a desembre no està realitzat.

De tot lo que es va prometre, hi ha ben poca cosa feta. Tot portava, i porta, retard. Però com la gent percebia que es feien coses, bé, millor dit, que s’anunciaven coses, doncs li va donar una majoria ampliada al govern actual. Un govern que va fer una campanya electoral amb el llema “Seguim endavant”, i on en el míting final el seu cap de llista va afirmar: “No us diré què hem fet perquè ja ho heu vist, i no us diré què farem perquè ja ho veureu”. És seriós això? Doncs ara volem veure escrit allò que ja ho veureu. Posar negre sobre blanc el projecte d’Amposta. A 4¡quatre anys vista. Això és un PAM. No mos volem quedar en un pam de nas quan no s’hagi fet res.

I la ciutadania ha d’anar en un pam d’ulls d’aquí a quatre anys per veure que s’ha fet i que no s’ha fet. I tenir més eines per poder jutjar la tasca del govern. Amb seriositat, amb rigor, i exigència. Perquè si no ho fem anirem en un pam de llengua fora treballant per guanyar diners per pagar els nous tributs que es faran a la ciutat. Ja n’hem tingut un exemple amb el clavegueram, el govern ha fet pam i pipa a la ciutadania fent pagar dos cops pel mateix concepte. Quan tot just l’economia s’ha aixecat un pam de terra. Patapam! Clatellada que va i no serà la última.