L’economia ebrenca creix per la construcció, la indústria i els serveis

El director de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, Juan Antonio Duro, va presentar este dilluns el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre corresponent al tercer trimestre del 2019. Es tracta d’un informe que no inclou gaires canvis respecte el trimestre anterior, i que constata que les Terres de l’Ebre continuen creixent pel que fa a la creació d’ocupació. Així, durant el tercer trimestre, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social ha assolit la xifra de 52.740; és a dir, 615 afiliats més que el tercer trimestre de l’any anterior. Això indica un increment de l’1,2. “És exactament el mateix increment interanual que el trimestre anterior”, va remarcar Duro, qui ha destacar com a dada positiva que les Terres de l’Ebre acumulen ja 22 períodes consecutius amb creixements interanuals positius. Duro també va dir que tots els sectors econòmics han registrat increments positius, excepte l’agricultura. Així, la construcció continua sent el sector que més creix, amb una evolució del 4,3%, seguit dels serveis (1,2%) i la indústria (1%). El creixement positiu d’aquest trimestre es continua explicant, sobretot, per la bona evolució del règim general (2,3% respecte al mateix trimestre l’any anterior). Per contra, el nombre de cotitzants en règim d’autònoms continua caient, amb una davallada d’1,6 punts respecte el tercer trimestre del 2018. “Una dada preocupant”, va afirmar Duro.

L’atur continua caient

D’acord amb les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l’atur registrat ha continuat caient amb força durant el tercer trimestre del 2019. De mitjana mensual trimestral, el nombre d’aturats s’ha situat en 8.824, és a dir, 569 menys que en el tercer trimestre del 2018. En termes relatius, aquesta disminució ha suposat una caiguda del 6,1%. Un valor que continua sent favorable per a l’economia, ja que segueix amb la trajectòria de la disminució de la sèrie per vint-i-quatrè trimestre consecutiu. Aquesta disminució s’ha fet palesa a totes les comarques ebrenques, excepte la Terra Alta. Destaca el Montsià, on l’atur ha experimentat una davallada de 8,3 punts.

La dada negativa és que la major part de contractes formalitzats han estat contractes temporals eventuals circumstàncies producció (2.180), seguit dels d’obra o servei (1.794) i els d’interinitat (520). A més a més, si es pren com a dada les contractacions en funció del nivell d’estudis, continua fent-se evident la necessitat d’aprofitar el capital humà del territori creant llocs de treball d’elevada qualificació en el model productiu ebrenc i evitar així la fuga de talent.

El creixement del Montsià

La presentació del butlletí va fer-se al Consell Comarcal del Montsià, en un acte presidit pel president comarcal, Joan Roig. Duro va aprofitar per analitzar l’últim informe del BBVA Research, corresponent al 2018. Així, segons aquest informe, la comarca del Montsià ha estat una de les comarques catalanes que més ha crescut des del 2013. Concretament, un 15,50%. Això la converteix en la segona comarca de la demarcació de Tarragona que més ha crescut, després del Tarragonès, on el creixement ha estat del 18,40%. L’altra dada positiva és que el sector que més ha crescut ha estat l’industrial, amb un 20,8%, seguit de la construcció, un 12,2%. Un sector industrial on té un pes molt important l’agroindústria seguida de la química i la indústria del moble. “Aquestes dades són més que una bona notícia econòmica, ja que aquest creixement també significa que cada dia hi ha més oportunitats per aquelles  persones que volen seguir vivint a la seua comarca”, va manifestar Roig.

D’altra banda, el Montsià és també una comarca que ha guanyat competitivitat els últims anys. Segons l’Índex FEGP 2019 de la Federació Empresarial del Gran Penedès, es troba entre les 15 comarques que més han crescut en competitivitat des del 2009. “Ens trobem que des del 2013 fins ara el Montsià s’ha anat recuperant a molt bon ritme, però l’impacte de la crisi va ser tan fort que això explica que encara no s’hagi recuperat la situació pre-crisi”, apuntava el director de la CELiR.