Europa a l’aguait de la justícia espanyola

L’Estat espanyol ha perdut la vergonya. Inhabilita el president Torra pel tema dels llaços grocs al balcó de la Generalitat i inhabilita al vicepresident Junqueras, com a eurodiputat. Que Espanya no és Europa cada cop queda més clar. Desobeeixen les seves pròpies lleis i la justícia la fan caminar segons les sabates que porten aquell dia. Pot ser un calçat punxegut o rodó, tant se’ls dóna! Fan el que volen i interpreten la llei per vergonya de milers de jutges, subordinats seus que se n’adonen que la igualtat i l’equitat judicial no existeix en aquest país. Milers de jutges que lluiten a diari, sense mitjans, amb sous inapropiats pel càrrec que ocupen, amb jutjats sense arxivadors i col·lapsats de feina, sense disposar de personal suficient per atendre els centenars de casos que els entren a diari i que s’adonen que els seus superiors, per vergonya seva i sobretot per Espanya, de la justícia en fan el que volen, quan volen i la manipulen sempre per defensar uns interessos concrets. Van carregats de medalles i distincions, i inclús fan parlaments als actes oficials més polítics que judicials, que avergonyeixen la democràcia.

Ara ja no es tracta dels favors a dojo exercits a bancs o grans personalitats de les elits econòmiques, socials o polítiques, o com alguns privilegiats arriben als màxims càrrecs de la magistratura, o com es manipulen des de la política les persones que integren els tribunals superiors. Ara ja tenim sobre la taula com es desobeeixen les ordres emanades dels tribunals europeus. Simplement han perdut la vergonya i prossegueixen el camí de destruir l’Estat que diuen defensar quan interpretant les lleis, en fan el que en volen sense respectar res, ni ningú. La llei, un pilar bàsic de la democràcia, es pot interpretar de diferents formes però mai manipular-la per aconseguir un objectius concrets. Ho vam veure en el judici contra els líders catalans quan Marchena només escoltava el que volia fins i tot amb testimonis que l’enganyaven premeditadament i a consciència, i ho tornem a veure quan les resolucions del Tribunal Europeu; no l’escolten i en fan el que volen. 

És un trist espectacle el que vivim aquests dies. Les raons polítiques fan canviar la justícia per actuar contra els polítics que els alts magistrats no desitgen. En aquest cas la JEC, sense rang de tribunal, determina l’afer abans esmentat del president de la Generalitat i de l’eurodiputat. I per més vergonya, abans de donar-ho a conèixer oficialment, és Pablo Casado, com a president del PP, qui dóna la notícia. I tot està lligat a la investidura de Pedro Sánchez. Es barallen per manar i poc els importa l’Espanya que diuen defensar. Tots, dretes i esquerres, s’esbatussen per manar i com a fons tenen Catalunya, com excusa. És tan trist l’espectacle que donen que demostra cada cop més, que Espanya no és Europa. Hi està integrada pels beneficis rebuts però quan ha d’assumir les responsabilitats emanades como a membre, se’n desdiu, no escolta i obra com desitja. 

On és la llibertat d’expressió, de manifestació, de reunió, la igualtat i el pluralisme polític? L’exsenador Cosidó ja ho va advertir als membres del PP quan els va dir que tenien la cúpula de la justícia espanyola controlada des del partit. No és una cacicada més de l’Estat Espanyol; és una de tantes que altera la democràcia que s’hauria de regir com a base de la convivència. Quina alternativa deixa al poble de Catalunya? Com ja es va produir en la derogació de l’Estatut aprovat segons les lleis espanyoles del 2005, i el no voler dialogar posteriorment, aboquen el govern de Catalunya a la desobediència. Què faran? Empresonaran el president Torra, el multaran o també haurà d’exiliar-se per evitar la presó? És aberrant i trist el que succeeix en aquest país dit Espanya. I, com és natural, Europa ha de reaccionar davant tantes incongruències i la dreta extrema, o sigui PP, Cs i Vox clamen en contra dels tribunals europeus i alguns, fins i tot, amenacen amb el Brexit. Creuen que poden obrar segons vulguin però, a la vegada, no els cal respondre davant els deures com a membres d’Europa. De “l’afer intern espanyol” de Tajani, passem a un afer que pot alterar la continuïtat d’Europa, i és que el Dret a Espanya ha passat a millor vida. Europa dirà el què hagi de dir, i el PSOE que va contribuir al 155, què en dirà d’això quan pot ara perdre les calces pel camí per la intolerància de la dreta? 

 *ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.